la "banca a l’ombra", el molt simptomàtic, i opac, sistema financer paral.lel

El negoci dels intermediaris de crèdit va vent en popa. En menys d'una dècada ha duplicat la seva grandària a Europa, on l'any 2010 va moure 46 bilions d'euros. Tan elevat volum de negoci, sumat a les crítiques pel seu paper a l'esclat de la crisi financera, explica que la Comissió Europea plantegi per primera vegada regular les seves activitats a nivell comunitari.

Ahir Brussel·les va donar el primer pas llançant una consulta pública, que es tancarà l'1 de juny. per recaptar opinions. A la fi d'any decidirà si cal proposar alguna regulació, aquesta paraula que tant espanta al sector financer i que allí on arriba espanta el negoci (o a part d'ell) a un altre lloc més opac.

“El mer fet que existeixi una banca en l'ombra o un sistema paral·lel sona preocupant, a desconegut”, va reconèixer ahir una alta funcionària europea, encara que en realitat, va dir, “no tot el que fan és dolent per definició”. A més d'oferir serveis similars a la banca tradicional, són una font de finançament addicional per a les empreses, una alternativa per als dipòsits i una forma de diversificar riscos. La pròpia UE va recórrer a un dels seus productes estrella, els ‘vehicles de propòsit especial’ (SPV, en les seves sigles angleses), amb seu a Luxemburg, per llançar el primer rescat de Grècia.

El problema, va admetre la font, és que les activitats d'aquests intermediaris plantegen riscos per a l'estabilitat del sistema (per exemple, pel seu apalancament ocult o les inversions a molt curt termini) que estan fora del control dels regulars.

Es tracta d'analitzar activitats i entitats a l'ombra com els SPV, els fons del mercat monetari, els fons cotitzats en borsa, les asseguradores i reaseguradoras, les titulitzacions, els préstecs de valors i acords de recompra. Brussel·les decidirà després si convé proposar una nova regulació o si n'hi ha prou amb ampliar l'abast de les directives financeres actuals.

No es descarta exigir-los els mateixos (i creixents) requisits de capital que a les entitats tradicionals. Alguns analistes, com els de Fitch, adverteixen que algunes activitats de risc que gestiona la banca tradicional poden intentar evadir aquestes penalitzacions passant-se a la paral·lela.

Amb tot, el pes de la banca a l'ombra en el sistema financer europeu (25%-30%) és inferior a la mitjana mundial, d'acord amb el Llibre Verd de la Comissió Europea. Mentre que al Regne Unit representa un 13%, a Alemanya un 5% i a Espanya un 3% del total, a Estats Units suposa un 40% del sistema.

El seu creixent volum d'activitat inquieta també a Washington. Timothy Geithner, secretari del Tresor, advertia recentment que aquest sector “mou bilions de dòlars en deutes a curt termini que financen activitats de risc per definició”. També el G-20 dóna voltes a l'assumpte, però la regulació es resisteix a arribar.

20-III-12, B. Navarro, lavanguardia