"Una cervesa europea", Quim Monzó

Poques vegades a la vida he vist una feina de creació i de consolidació d’una imatge pública tan ben feta com la de Moritz. Des que fa cosa de set anys van tornar al mercat després de dècades d’absència han anat consolidant una personalitat clara, amb l’ajut impagable d’America Sanchez (sense accents, sisplau). Sanchez va recuperar les velles etiquetes, els vells cartells, els vells logos i, a partir de tota aquesta iconografia, en va dissenyar el nou, que de fet és el redisseny ben fet d’un dels logos més bonics de l’antiga època. ¿I el detall de comprar tot de Seat 600 fins a bastir una flota de petits vehicles publicitaris? A més dels objectes de promoció per a bars i particulars: obreampolles diversos, clauers, petits Seat 600 de joguina... Amb motiu de l’última final de la Champions League a Wembley, ara fa un parell de mesos, van invertir la gran M de l’etiqueta i la van convertir en una W, i van repartir ampolles etiquetades d’aquesta manera. No fallen mai. En cada detall hi ha matèria grisa i elegància, i cap tòpic. I a Twitter –un món on molta gent no sap trobar el seu lloc, i menys els productes comercials– són l’empresa catalana que millor ha entès quin paper hi ha de jugar. Són enginyosos però discrets, atrevits però no pesats...

L’última jugada ha estat aquesta d’enviar a Brussel·les un camió carregat de cerveses. El camió va sortir dimecres a la tarda. Han repartit les cerveses als diputats del Parlament Europeu: una a cada un dels 736 diputats, amb una targeta on es llegeix “Beure una cervesa catalana és beure una cervesa europea”. És un gest per expressar el rebuig a la directiva que el Parlament Europeu va aprovar dimecres i que obliga a etiquetar els productes en una llengua oficial europea, una directiva que farà impossible que hi hagi productes etiquetats només en català.

Per a Moritz, el risc d’aquest gest és mínim, perquè el producte es ven a Catalunya i prou i, en conseqüència, l’únic rebuig que pot patir és el dels ultranacionalistes espanyols de Catalunya, als quals probablement no els hagi agradat aquesta iniciativa. Però, a la pràctica, com que els radicals –de la banda que siguin– són més boques que no pas cap altra cosa, no passarà res. A canvi, una grandíssima part de la societat els agrairà el gest. Poques empreses són capaces de reaccionar amb la rapidesa i la traça irònica amb què ells ho han fet. Això sí, ja posats, caldria enviar també cerveses als vint-i-cinc diputats del PSC que la setmana passada, al Congrés de Madrid, van votar en contra de demanar l’oficialitat del català a les institucions europees. Si el català fos oficial a la Unió Europea, la normativa aprovada dimecres no afectaria l’etiquetatge en català. És per aquest motiu que els vint-i-cinc del PSC es mereixen més que ningú un carregament de cerveses, preferiblement caducades en el seu cas.

8-VII-11, Quim Monzó, lavanguardia