situació a maig de 2011

FULL DE RUTA PER LA MILLORA DEL RECONEIXEMENT DE LA

LLENGUA CATALANA A LA UNIÓ EUROPEA EN ELS PROPERS MESOS

 

Tenint sempre present l’objectiu últim d’assolir la plena oficialització de la llengua català a la Unió Europea (per mitjà de l’esmena del reglament 1/1958 del Consell), els sotasignants acordem i ens comprometem a aplicar una estratègia comuna per avançar en el reconeixement de la nostra llengua a les institucions europees mentre no arriba la seva plena oficialització.

 

El full de ruta per augmentar el grau de reconeixement de la llengua catalana a la UE consisteix, des d´ara i durant els propers dotze mesos, a treballar per:

 

1. Fer complir en la seva integritat els acords administratius que el Regne d’Espanya ha signat en els darrers quatre anys amb cinc institucions i òrgans de la UE per a permetre-hi un ús oficial (tot i que limitat) de la llengua catalana, en especial: 

 

a. en allò relatiu a la traducció i publicació al lloc web de la UE dels actes legislatius aprovats per codecisió del Parlament Europeu i el Consell de la UE; 

 

b. en la sistematització de les relacions escrites entre els ciutadans i les institucions i òrgans signants; 

 

c. i en la relació entre el Defensor del Poble Europeu i els ciutadans europeus (possibilitat de dirigir-s’hi en català i la disposició a Internet del formulari de reclamació i altres documents informatius del Defensor del Poble Europeu). 

 

2. Fer complir la totalitat de les conclusions del Consell Europeu de juny de 2005, en el qual els caps d’Estat i de Govern de la UE van acordar permetre l’ús de la llengua catalana en les sessions plenàries del Parlament Europeu. 

 

 

3. Actualitzar o complementar els acords signats per tal d’agilitzar i racionalitzar certs procediments.  En especial, es demana: 

 

a. Que els acords esmentin explícitament la llengua catalana i no s’hi refereixin com a “llengua distinta del castellà que tingui estatut de llengua oficial segons la Constitució espanyola”;

 

b. que les institucions i òrgans comunitaris signants responguin directament en llengua catalana qualsevol comunicació escrita enviada en aquesta llengua per un ciutadà assumint-ne els costos i sense necessitat d’un òrgan espanyol que n’assumeixi la traducció a i des del castellà, com preveuen alguns dels acords signats; 

 

c. que en totes les reunions oficials del Consell de la UE i en les sessions plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions s´habiliti interpretació al català, sense necessitat de preavís;

 

d. que es pugui fer servir el català en els textos de caràcter jurisidiccional o que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal en les relacions escrites entre els ciutadans i el Tribunal de Justícia de la UE;

 

e. que es pugui utilitzar el català en les sessions plenàries del Comitè Econòmic i Social.

 

4. Impulsar la creació del portal web de la UE (“Europa”) en llengua catalana.

 

5. Garantir la presència de traductors i intèrprets de català a la seu central de la  Comissió Europea  i a la seva Representació de la a Catalunya i les Illes Balears.

 

 

 

Brussel·les, 2 de maig de 2011

 

Un any després d’acordar el full de ruta per millorar la presència del català a la UE, els eurodiputats passen comptes

 

Els eurodiputats catalans que l´any passat es van adherir al full de ruta per augmentar la presència de la llengua catalana a les institucions de la UE, proposat per Horitzó Europa, oferiran una roda de premsa de balanç dels darrers 12 mesos. L’objectiu de la trobada és, en aplicació dels principis de responsabilitat política i transparència, passar comptes de la feina feta, tot avaluant els resultats aconseguits en els darrers dotze mesos i consensuant els passos futurs.

 

La roda de premsa tindrà lloc al Parlament Europeu (sala Anna Politkovskaya, PHS 0A50) dimecres, 4 de maig, a les 9h30 del matí i han confirmat la seva participació els eurodiputats Maria Badia (PSC, PSE), Oriol Junqueras (ERC, ALE), Raül Romeva (ICV, Verds) i Ramon Tremosa (CiU, ALDE). Els eurodiputats catalans del PPE van declinar adherir-se al full de ruta.

 

Malgrat el seu compromís inalterable amb l’objectiu d’oficialitzar la llengua catalana a la UE com a solució definitiva a les mancances en el reconeixement comunitari d’una llengua europea parlada per més de nou milions de ciutadans europeus i oficial en diversos territoris de la UE, Horitzó Europa defensa que es poden fer avenços importants en la presència pràctica de la llengua catalana a les institucions de la Unió per mitjà d’algunes accions concretes i fàcilment realitzables.

 

D’aquesta manera, l’any passat va proposar als membres catalans del Parlament Europeu un full de ruta que identificava 5 matèries en les quals es podia treballar en el transcurs de següents 12 mesos (des de la completa aplicació i la millora dels acords signats entre el Regne d’Espanya i les institucions comunitàries, fins a la creació d’una versió catalana del portal web oficial de la UE o la publicació de les directives i els reglaments europeus en català). Dotze mesos més tard, es convida els eurodiputats a rendir comptes de la seva feina i dels objectius assolits i a consensuar accions futures.

 

Us adjuntem el full de ruta aprovat el 24 de febrer de 2010 amb una avaluació prèvia dels resultats assolits (força escassos en opinió d´Horitzó Europa). Les propostes en vermell indiquen que l’objectiu, segons HE, no ha estat assolit i les propostes en taronja indiquen que l’objectiu,  segons HE, s’ha aconseguit parcialment.

 

Preguem confirmeu la vostra assistència.

 

Més informació: www.horitzo.eu / +34 667 053 201.

 

 

 


 

 

Brussel·les, 4 de maig del 2011

Un any després d´haver signat el full de ruta per fomentar el català a la UE, els eurodiputats catalans passen comptes dels minsos resultats

Horitzó Europa, entitat impulsora del full de ruta, demana als partits que es comprometin a negociar la plena oficialitat del català amb ocasió de la propera adhesió de Croàcia

Ara fa un any, els eurodiputats catalans Maria Badia (PSC), Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) van fer front comú pel català i van signar un full de ruta promogut per Horitzó Europa que buscava potenciar l´ús del català a les institucions europees mentre no és llengua oficial. Un full de ruta al qual els eurodiputats del PP no van volar-se adherir. Aquest matí, a Brussel·les, els eurodiputats han fet balanç dels avenços i han reconegut que la situació del català a la UE segueix encallada. La principal causa, la negativa de Madrid. "Si un estat vol, es poden fer excepcions al règim lingüístic de la UE", ha defensat Tremosa, carregant contra la passivitat del govern espanyol.

En la roda de premsa a la seu a Brussel·les de l´Eurocambra, Badia ha reconegut que l´estratègia que s´ha dut a terme fins ara no ha funcionat i ha proposta canviar d´estratègia, augmentant la pressió des del nou govern català, tot i que no s´ha mostrat optimista amb la idea que l´ús del català a les institucions europees millori. "No és un bon moment per pensar que podrem assolir cotes més bones per l´ús del català perquè aquest Parlament no tendeix a construir més Unió Europea sinó que a fomentar l´intergovernamentalisme", ha alertat l´eurodiputada socialista.

En la mateixa línia, Tremosa ha recordat que "la Unió Europea és un club d´estats i qui no té un estat no hi compta", i ha carregat contra l´Estat per no defensar els interessos del català. "Finlàndia va entrar a la UE amb dues llengües sota el braç, el finès i el suec, tot i que només un 5% de la població finesa parla suec", ha explicat.

L´eurodiputat convergent també ha recordat que va intentar utilitzar el semestre de presidència espanyola de la Unió, el primer del 2010, per desencallar la situació del català al ple del Parlament Europeu i va proposar que es pogués utilitzar excepcionalment al plenari de cloenda de la presidència. La iniciativa, però, tampoc va tirar endavant. Per això, i com a resposta a la "baixíssima qualitat democràtica que té l´estat espanyol l´any 2011", Tremosa no utilitza el castellà sinó l´anglès o l´italià tant al plenari com a les comissions de l´Eurocambra. "Això que és una pràctica molt habitual entre els eurodiputats del nord d´Europa provoca irritació als eurodiputats espanyols", ha reconegut Tremosa.


"Anar a Madrid a marcar gols"

Romeva ha reiterat que la millora de la situació del català a la UE no és "un problema econòmic ni tècnic sinó una qüestió de voluntat política". Així, l´eurodiputat d´ICV ha recordat que, si el català es volgués utilitzar al Parlament Europeu, no caldrien nous intèrprets perquè ja n´hi ha de catalans que ho podrien fer i, en tot cas, el Parlament català ja s´ha compromès a cobrir aquestes despeses. "Per què, però, el català ha de complir uns criteris de costos que no se li exigeixen a altres llengües? No em consta que l´argument dels costos hagi condicionat les peticions d´oficialitat de la llengua anglesa", s´ha queixat Junqueras.

"Per què no ho resol l´estat espanyol?", ha afegit l´eurodiputat d´ERC. "Perquè el cost polític de resoldre-ho li és més car que el cost polític de no resoldre-ho. Per tant, només tenim un mecanisme: incrementar el cost polític de la no resolució", ha explicat. En aquesta línia, Tremosa ha convidat els 47 diputats catalans al Congrés dels Diputats a "anar a Madrid a marcar gols", és a dir, incrementar el cost de la "discriminació flagrant" que implica no poder usar la llengua pròpia en una institució europea. L´eurodiputat convergent ha proposat condicionar votacions com la dels pressupostos generals a que s´avanci en la millora de l´estatus del català a la UE, "que el govern espanyol està ignorant".

En aquest sentit, el representant d´Horitzó Europa, Ignasi Centelles, ha recordat que "els ciutadans de Catalunya no poden fer tràmits normals en altres estats, com fer les oposicions a les institucions europees en la seva llengua perquè el català no és oficial". "Si una empresa registrada a Catalunya amb estatuts en català vol optar a una subvenció europea no ho pot fer perquè ha de presentar els estatuts en una llengua oficial de la Unió. Hi ha discriminacions que cal resoldre", ha afegit.


Una porta oberta

A banda de les propostes d´augmentar la pressió des del govern català i fer pressió a Madrid condicionant les votacions dels diputats catalans al Congrés, també s´ha apuntat com a camí per desencallar la situació del català, l´entrada a Croàcia a la Unió Europea. Amb l´entrada d´aquest nou soci comunitari "el règim lingüístic de la UE es torna a renegociar i podria ser un moment per replantejar el tema del català", ha recordat Centelles.

 

 

Informació de fons

 

Malgrat el seu compromís inalterable amb l’objectiu d’oficialitzar la llengua catalana a la UE com a solució definitiva a les mancances en el reconeixement comunitari d’una llengua europea parlada per més de nou milions de ciutadans europeus i oficial en diversos territoris de la UE, Horitzó Europa defensa que es poden fer avenços importants en la presència pràctica de la llengua catalana a les institucions de la Unió per mitjà d’algunes accions concretes i fàcilment realitzables.

 

D’aquesta manera, l’any passat va proposar als membres catalans del Parlament Europeu un full de ruta que identificava 5 matèries en les quals es podia treballar en el transcurs de següents 12 mesos (des de la completa aplicació i la millora dels acords signats entre el Regne d’Espanya i les institucions comunitàries, fins a la creació d’una versió catalana del portal web oficial de la UE o la publicació de les directives i els reglaments europeus en català). Dotze mesos més tard, es convida els eurodiputats a rendir comptes de la seva feina i dels objectius assolits i a consensuar accions futures.

 

Us adjuntem el full de ruta aprovat el 24 de febrer de 2010 amb una avaluació prèvia dels resultats assolits (força escassos en opinió d´Horitzó Europa). Les propostes en vermell indiquen que l’objectiu,  segons HE, no ha estat assolit i les propostes en taronja indiquen que l’objectiu,  segons HE, s’ha aconseguit parcialment.

 

Més informació: +34 667 053 201.