fi, per fi, de l’infame i indigne ´cànon digital´

- contra el cànon digital 

27.670.000 són els euros que va ingressar la SGAE en el 2010 (un 72% més que l´any anterior) en concepte de cànon digital. Aquest any, va superar per primera vegada als ingressos que va generar la venda de discos
.

Canon SGAE: pide la devolución

La primera decisió de política cultural del PP tanca la paradoxa d´incloure dues mesures que el govern sortint tenia decidides i que finalment no es va atrevir a aprovar -com va confessar l´ex president José Luis Rodríguez Zapatero-. Encara que a primera vista sembli una ironia de la destinació que el desenvolupament de la llei Sinde ho regulin al alimón el nou ministre d´Educació i Cultura, José Ignacio Wert, i el secretari d´Estat de Cultura, José María Lassalle, la decisió és coherent amb el que el PP havia fet en l´oposició, atès que la redacció final de la disposició addicional de la Llei d´Economia Sostenible, coneguda amb el nom de llei Sinde, va ser pactada per PSOE i PP en la comissió de Cultura del Congrés, on Lassalle era portaveu del Pàg. De fet, a Lassalle s´atribueix la redacció final d´aquella llei, desbloquejada gràcies a una negociació en la qual també va participar CiU i en la qual va exercir un paper fonamental, segons va assenyalar la llavors ministra, Ángeles González-Sinde, l´actual vicepresidenta, en aquell temps portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría.

Per arribar a aquell acord, fa ara un any, el PP va arrencar del govern socialista una segona concessió, a més d´una tutela judicial major en el procés de tancament de pàgines web: la supressió del cànon digital. Molt poc després, el govern ja havia decidit aquesta supressió, atès que la suma de la seva recaptació era ridícul -uns 100 milions d´euros- al costat del cost d´impopularitat i desgast que suposava. El cànon serà substituït per una compensació directa via pressuposats generals de l´estat, segons l´aprovat pel consell de ministres. Ni a PP ni a PSOE competeix, en últim terme, la responsabilitat original de la desaparició del cànon digital espanyol, ferit de mort pels successius pronunciaments d´il·legalitat arribats de Brussel·les i la defunció de la qual va certificar l´Audiència Nacional el passat 24 de març, en decretar la nul·litat de l´ordre que ho regula.

Va ser, de fet, la causa de la SGAE contra una petita tenda de suports electrònics de Barcelona, el conegut com a cas Padawan, la que va portar a l´Audiència de Barcelona a demanar al Tribunal de Justícia de la UE pautes d´aplicació de la llei al cas, de resultes de la qual cosa Brussel·les va dictaminar que l´aplicació indiscriminada del cànon digital practicada a Espanya era il·legal, amb la consegüent absolució de l´establiment barceloní enfront de la demanda de la SGAE, que reclamava una mica més de 16.700 euros,

Quant al reglament de la llei Sinde, implicarà la creació d´una Comissió de Propietat Intel·lectual que oficiarà de policia d´internet: davant una denúncia per una suposada infracció dels drets d´autor, aquesta comissió podrà requerir a l´operador les dades del titular de la web infractora, prèvia autorització judicial -a la manera d´una ordre de registre o una autorització per intervenir les comunicacions d´un sospitós- i després requerir el seu tancament. El paper del jutge serà el d´acreditar que l´actuació de la Comissió de Propietat Intel·lectual no afecta a l´exercici de la llibertat d´expressió -atès que els drets d´autor, en tant dret mercantil, no poden anteposar-se a un dret fonamental-, però en cap cas es pronunciarà sobre el fons de l´assumpte, és a dir, sobre si s´està produint o no una violació dels drets d´autor, com reclamaven les agrupacions d´internautes.

Donat el magre resultat de les lleis de persecució de descàrregues als països del nostre entorn, sobretot les més dures, com la francesa, la nord-americana o la britànica, no és clar si l´aplicació de la llei Sinde modificarà la dinàmica de descàrregues a Espanya, salvo per un nero el seu efecte placebo - o l´eventual efecte desincentivador que provoquin els primers expedients oberts-,encara que en tot cas, un dels objectius més ambiciosos d´aquest govern a mitjà termini és redactar una nova llei de Propietat Intel·lectual que s´ajusti a la realitat del mercat cultural contemporani. El PP pretén protegir als titulars de drets d´autor davant la reconversió industrial a la qual la tecnologia ha empès al mercat cultural -en fer que les còpies, virtualment gratuïtes i idèntiques a l´original, manquin de valor econòmic real-, en tant es consoplidan els nous models d´explotació cultural, com en bona mesura ja ha ocorregut amb la indústria musical. en la qual les còpies amb prou feines generen ingressos i el cost es repercuteix en funció de l´accés a continguts suspesos en el "núvol" (allotjats a la xarxa). Segons l´expressat en els últims mesos per Lassalle aquesta llei ha d´impedir que en tant es consolida aquest model, es produeixi un brusc desmantellament la infraestructura industrial.

31-XII-11, P. Vallín, lavanguardia