bona campanya viral en pro de la captura d’en Joseph Kony
Fa dues setmanes amb prou feines sabíem qui era. Ara ho tenim identificat: és elmayor criminal del planeta.
El seu nom és Joseph Kony, i des de fa anys encapçala la llista de criminals més buscats. Va iniciar la seva activitat fa vint anys, principalment en el nord d'Uganda. Però últimament s'ha traslladat a altres països africans. En aquests anys ha segrestat milers de nens: les criatures són la seva especialitat. A ells els converteix en soldats i, si es neguen, els mutila i mata. A elles, en esclaves sexuals. No és l'home del sac ni el diable, però exerceix d'això, doncs no té més ideologia i moral que la seva voluntat...
Però a hores d'ara segur que ja coneixen de sobres al malvat de Kony; ho coneixen molt bé tret que visquin lluny d'internet, Twitter, Facebook o qualsevol de les altres xarxes socials. Un vídeo/pel·lícula, un curt d'amb prou feines 30 minuts, ha estat responsable de la sobtada fama de l'assassí, i d'una campanya mundial per acabar amb ell. Kony és famós, però ni molt menys celebrat. La fi d'aquest film, impulsat per l'ONG Invisible Children era precisament aquest: que Kony no passada mai més desapercebut.
Però l'efecte col·lateral és que el film Kony 2012 , com es coneix la pel·lícula realitzada per Jason Russell, tampoc passa desapercebut en si mateix, convertint el mitjà en el missatge com dirien els vells teòrics. Va aconseguir el diumenge passat els 100 milions de visites, i en aquests moments pot haver superat ja els 150 milions de reproduccions. Traduït a diferents idiomes, entre ells a l'espanyol, apareix en prop d'un miler de pàgines web i, segons Visible Measures, organització dedicada a mesurar l'impacte de la xarxa, acumula més de 850.000 comentaris.
A aquest pas l'obra Russell aconseguirà, si no ho ha fet ja, el rècord de Bad romanç , el clip de Lady Gaga que acumula més de 900 milions de reproduccions, o el de Baby, de Justin Bieber, que supera els mil milions de reproduccions. Però amb l'excepció que és un film polític, d'intervenció directa.
El seu èxit ve en bona mesura del suport decidit dels famosos. El tuit de Justin Bieber, per seguir amb la jove estavella pop, deia sobre aquest tema: "Ha de ser parat! Gràcies per estendre la notícia. El poder està en els nombres". Angelina Jolie, per citar un estel, assegurava fa poc: "No conec a ningú que no odiï a a Kony". I l'administració d'Obama s'ha congratulat públicament pels "centenars de milers de nord-americans que s'han mobilitzat en aquesta crisi única de consciència mundial". El suport a la campanya per identificar i detenir a Joseph Kony ha estat el tema del moment número u del planeta durant dies, la qual cosa vol dir que és, o ha estat, l'assumpte del que més s'ha parlat en Twitter.
Que Kony 2012 és efectiu com a producte audiovisual és evident. Potser pel que ara més se li critica: la seva excessiva simplificació de la realitat, la seva banalització del mal, en una emulació del llenguatge Gran Germà.
Russell utilitza al seu fill en el mateix amb resultats sorprenents. Amb la criatura es redueix tot a una qüestió de principis: de bons i dolents. I el film emociona precisament pel seu desarmante simplicitat.
A més de les habituals sospites sobre l'ONG —la utilització dels diners recaptats—. els seus criticos asseguren que aquesta intervenció arriba tard i malament, quan Kony ja no exerceix el seu regnat del terror. "Ara ja no és un perill per a Uganda", assegura Onyango Kakoba, representant del Parlament panafricano. Però l'èxit està aquí, i obre un un futur de movilizacines mitjançant els 140 caràcters de Twitter.
16-III-12, S. Llopart, lavanguardia
1 de març del 2003. L’exmissioner José Carlos Rodríguez Soto, que va viure 17 anys a Uganda, es va convertir aquest dia en una de les poques persones que va tenir contacte directe amb Joseph Kony, líder de la guerrilla- secta Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA). L’excapellà espanyol, que va fer funcions de mitjancer, va ser citat a la selva ugandesa per iniciar converses de pau. Quan va es va presentar amb dos religiosos al lloc acordat, es va trobar un centenar de milicians armats fins a les dents i un transmissor de ràdio. A l’altre costat de les ones, s’esperava Kony. Tot just arribar, el líder rebel els va acusar de ser espies i va dir que havia de consultar amb l’esperit sant si els havia de matar. “Quan va tornar del seu trànsit va riure pels colzes, va dir que érem els seus millors amics i va lamentar que no pogués abraçar-nos. De sobte, es va enfadar i ens va amenaçar. I després es va posar a riure. Fa por pensar el que pot fer amb la ment d’un nen”.
Kony és astut i intel·ligent, però també un llunàtic despietat. Utilitza la seva aura de mèdium diví per infondre terror i manipular. Advoca per un estat sota la llei dels deu manaments amb una barreja d’elements de la religió tradicional Acholi i de l’Islam. L’amagatall que proporcionen la selva i el suport financer del Sudan –el president Al-Baixir, també buscat pel TPI, li va donar suport per castigar el favor d’Uganda als independentistes del Sudan del sud– sumen motius al fracàs internacional per parar-li els peus. L’LRA viu avui a cavall del Congo i República Centreafricana, amb prou feines 200 o 300 homes, acompanyats de centenars d’ostatges que utilitzen com a servents o esclaves sexuals. Kony és l’horror. Es proclama portaveu de Déu i és un dels senyors de guerra més sanguinaris del món: ha assassinat, mutilat i violat milers de víctimes. Soto dóna un testimoni que provoca pànic: “Un nen em va dir: ‘Kony sap què penso, Sempre sap on sóc. Té poders’”.
16-III-12, X. Aldekoa, lavanguardia