nou pas contra el respecte lingüístic a Ses Illes

- un jubilat de Mallorca, en #vagadefamperlallengua

El català està més a prop de patir una degradació sense precedents com a llengua pròpia de les Illes Balears. El Govern aprovà ahir el projecte de llei que converteix l'idioma propi en una llengua que ja no és necessària per fer feina a l'Administració pública de l'Arxipèlag. El català, per tant, deixarà de ser la llengua pròpia de l'Administració. La modificació de la Llei de funció pública, que també suposa canvis rellevants en la Llei de normalització, haurà de ser aprovada ara pel Parlament perquè entri en vigor.

L'Executiu de José Ramón Bauzá (PP) escollí Alaior, Menorca, l'illa on l'ús social del català és major, per aprovar un projecte que farà que l'idioma propi deixi de ser un requisit per accedir o promocionar en la funció pública i passi a ser només un mèrit en les proves. Quan entri en vigor la nova llei, l'única llengua que s'exigirà per fer feina a l'Administració (autonòmica, insular i local) serà el castellà (la Constitució obliga a conèixer-la). El català només s'exigirà, bàsicament, en l'àmbit docent i per a feines d'atenció al públic. Ni tan sols els policies locals l'hauran de saber si l'Ajuntament pertinent no diu el contrari.

La nova norma elimina tot l'entramat legislatiu que convertia el català, com a llengua pròpia de les Balears, en la llengua pròpia de l'Administració de les Illes. S'acaba, per tant, amb l'obligació legal de fer servir el català per part de les administracions, dels governants i dels funcionaris. Aquests darrers només estaran obligats a emprar-lo si l'administrat fa valer el seu dret de ser atès en català. Quan s'aprovi, per tant, els documents públics ja no hauran de ser preminentment en català ni en les comunicacions amb els ciutadans ni en les actuacions internes.

Tanmateix, el projecte també afecta altres qüestions, com els topònims, perquè modifica la Llei de normalització perquè puguin tenir també la forma castellana com a oficial, sempre conjuntament amb la catalana. La modificació respon a la petició feta per l'Ajuntament de Maó.

El projecte aprovat ahir i que fins ara ha aixecat una forta contestació social només inclou lleugeres modificacions respecte del tercer esborrany que s'havia donat a conèixer. Aquests canvis fan referència al manteniment de l'exigència del català en llocs de recepció al públic, d'atenció telefònica o d'informació a l'alumnat. La resta del redactat es manté, amb les excepcions conegudes per a personal docent, assessorament lingüístic, atenció al públic, per a quan es requereixi un determinat nivell de titulació acadèmica o per a tasques on es consideri imprescindible i que es determinaran en la plantilla laboral. Els ajuntaments, consells i empreses públiques podran exigir el català quan ho creguin necessari.

Després del Consell de Govern que es va fer al Consistori d'Alaior, el portaveu, Rafel Bosch, insistí que la reforma "pretén instrumentar les mesures necessàries perquè els processos de selecció permetin l'accés de les persones més ben qualificades i que superin les proves amb més nivell a l'Administració de les Illes Balears, sense que la falta de l'acreditació oficial d'un determinat nivell de català sigui, d'entrada, un obstacle".

17-III-12, Q. Torres, dbalears