El dèficit fiscal de Catalunya | Oriol Amat | Política | El Punt AvuiL'exconseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha alertat aquest divendres que el sistema de finançament autonòmic "s'està convertint en un procediment de control polític per sotmetre un país que vol fer sentir la seva pròpia veu". En el marc d'una jornada sobre fiscalitat que Junts per Catalunya ha celebrat aquest divendres a la Llotja de Mar de Barcelona, Giró ha afirmat que el "maltractament econòmic de l'Estat a Catalunya és sistèmic, endèmic i deslleial". Paral·lelament, l'extitular del Departament d'Economia i Hisenda ha destacat que "la primera condició d'un autogovern és poder disposar dels recursos que generes i el primer instrument de l'Estat és treure al país aquests recursos". El també membre de l'executiva de Junts ha presentat diverses equivalències als 20.200 milions d'euros de dèficit fiscal que pateix Catalunya: "Representen més de la meitat del pressupost de la Generalitat; és la quantitat equivalent als pressupostos de Salut, Educació i Drets Socials; o la xifra representa 167 vegades el pressupost de Ferrocarrils de Catalunya". Amb aquests recursos, ha indicat Jaume Giró, Catalunya podria invertir "2.700 euros addicionals per ciutadà".

Encara sobre el greuge que pateix el territori català, l'exconseller ha desenvolupat els seus tres qualificatius a l'espoli: "És sistèmic perquè no és una qüestió puntual que afecti un àmbit específic de l'economia o un any, sinó que incideix en el moll de l'os de la capacitat del país per fer polítiques i per tenir possibilitats reals de progrés i benestar per a la gent que viu a Catalunya; és endèmic perquè el rastre d'aquesta relació econòmica tan desigual entre Catalunya i Espanya la podem trobar en qualsevol moment de la nostra història, hi hagi el règim que hi hagi i governi qui governi". Jaume Giró ha precisat que és "deslleial" —que és el que, a parer seu, és més greu— per les desigualtats que genera el sistema de finançament.

Jaume Giró fa una crida a "no limitar-se al discurs del greuge" i a gestionar "impecablement" els recursos que té Catalunya

Tot i aquestes xifres que palesen el "maltractament econòmic" de l'Estat a Catalunya, l'exconseller d'Economia ha fet una crida davant de diversos dirigents del seu partit a "no limitar-se al discurs de la denúncia, del greuge i de la injustícia". "Sense oblidar-nos de denunciar-ho, cal urgentment tornar a defensar de manera desacomplexada el model de país que durant molts anys ha dut a Catalunya a ser un país competitiu i avançat a Europa, sent el motor econòmic de la Península". En aquesta línia, Giró sosté que "no es pot permetre que el discurs de la reivindicació, totalment necessari i legítim, segresti altres dimensions del discurs que igualment cal posar al damunt de la taula perquè, si no, podria semblar que tant se val qui governi a Catalunya".

Per tot plegat, qui va encapçalar el Departament d'Economia i Hisenda entre el maig del 2021 i l'octubre del 2022 ha recordat que "hi ha una part dels recursos de la qual no disposem i una de la que sí que disposem" i és aquesta última part la que ha reivindicat per "generar nous recursos amb un altre Govern i fent una política en majúscules". "Cal reivindicar també l'eficiència, la competència i la coherència dels governants, i reconèixer que hi ha un marge de maniobra —malauradament estret— que no podem menystenir", ha afegit. Des de la perspectiva de Giró, "una bona estratègia per guanyar múscul és fer una gestió impecable que convenci el màxim nombre de catalans i que nosaltres sabem gestionar recursos que tenim com a país i que sabem fer-ho millor que els que avui ho fan per nosaltres". De fet, l'exconseller ha detallat que el fet que s'hagi anat "abandonant" aquest model explica, també, la competitivitat que ha perdut Catalunya. "Mentre que el creixement del consum per habitant ha estat de l'1,7% a Catalunya entre el 2009 i 2019, al conjunt de l'Estat ha estat del 8,6%", ha subratllat.

Jaume Giró ha explicitat que Junts ha de defensar els fonaments d'un model de país, com són "la classe mitjana treballadora, la potència de les pimes, la cultura de l'esforç, l'ambició de prosperar, el talent, la recerca, el coneixement, la iniciativa privada, una fiscalitat pròpia i justa, una administració àgil i eficaç i la defensa del creixement econòmic". En aquesta línia, ha retret que "alguns no dissimulen i no defensen el creixement econòmic", com quan hi ha partits que "estan en contra de qualsevol projecte que aporta una inversió productiva".

Giró reclama a Esquerra Republicana que exigeixi a Pedro Sánchez la publicació de les balances fiscals

Durant el seu discurs, Jaume Giró ha recordat el dèficit d'inversions de l'any 2022 a Catalunya, ja que el percentatge d'execució es va quedar en el 35,7% o que els 20.200 milions de dèficit fiscal suposen el 8,5% del PIB català. En aquest context de dades, l'exconseller ha insistit en la "dificultat" per obtenir les dades que facilitarien el càlcul de les balances fiscals. Giró ha recordat que les va demanar en dues ocasions per carta a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i que tot i haver-hi una moció al Congrés aprovada en aquest sentit, Montero s'hi va negar: "Va venir a dir que generaria enfrontaments i retrets entre les comunitats". Més enllà del fet que "posa de relleu el dèficit democràtic de l'Estat i la seva falta de transparència", el dirigent ha aprofitat per reclamar a Esquerra Republicana que insti Pedro Sánchez a publicar les balances fiscals: "Ja que aproven amb tanta generositat els pressupostos generals de l'Estat i fan aquesta lloable tasca de mecenatge, hauria de tenir com a mínim la compensació de no sacrificar la transparència per evitar enfrontaments imaginaris".

Amb la intervenció de Jaume Giró, s'ha clausurat la jornada sobre els reptes econòmics de Catalunya i la fiscalitat que Junts per Catalunya ha celebrat al llarg d'aquest matí de divendres a la Llotja de Mar de Barcelona. Entre els membres destacats que hi han assistit del partit, hi havia Laura Borràs (presidenta), Jordi Turull (secretari general), Míriam Nogueras (portaveu al Congrés), Josep Lluís Cleries (portaveu al Senat), Joan Canadell i Ramon Tremosa (diputats) o Elsa Artadi (exconsellera de la Presidència). Durant la jornada, han intervingut Joan B. Casas, exdegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i membre d'Economistes pel Benestar; Núria Bosch, catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona; i Joaquim Solé, catedràtic d'Hisenda Pública de la mateixa universitat.

17-3-23, elnacional.cat