les seves coses de la Cosa Nostra (Roberto Saviano)

Roberto Saviano, el conegut periodista i escriptor, autor de Gomorra, ha fet un retrat en vídeo del cap de la Cosa Nostra, Matteo Messina Denaro, detingut aquesta setmana per la policia italiana. Hi analitza l’ascens amb els corleonesos, l’estratègia de les matances, els assassinats atroços, el patrimoni exterminat, les xarxes de protecció política… En definitiva, tot allò que sabem del rei de la Cosa Nostra detingut avui fa una setmana, el 16 de gener.

Aquest és el vídeo original publicat a FanPage.it i la transcripció al català d’allò que s’hi diu: i el relat que fa Roberto Saviano per als nostres col·legues de FanPage.it sobre la detenció del cap de la màfia, Messina Denaro –avui fa una setmana– i les conseqüències que tindrà. És un text que posa la pell de gallina.

La detenció de Matteo Messina Denaro és important perquè la Cosa Nostra, en comparació amb unes altres organitzacions, continua mantenint una estructura piramidal amb una cúspide i un rei decidit per la cúpula. Messina Denaro és actualment el rei de la Cosa Nostra.

Però, qui és aquest home? Matteo Messina Denaro, promoció del 1962, és l’últim assassí en massa i l’últim membre d’aquella classe política mafiosa que va fabricar l’estratègia de la matança i va formar part de l’ascens criminal dels corleonesos.

Els orígens i l’ascens de Matteo Messina Denaro

Matteo Messina Denaro va ser un dels homes més lleials de Totó Riina. L’ascens dels corleonesos va ser al voltant dels anys setanta i vuitanta, a partir de l’assassinat de Stefano Bontade, cap dels palermitans, el 1981. La Cosa Nostra és estructurada com una confederació de moltes famílies, cadascuna amb un “mandat”, és a dir, amb un territori sobre el qual mana. Però aquesta estructura un dia va topar amb l’escissió dels corleonesos, aquells camperols considerats durant anys poderosos però marginals; incapaços de bastir veritables aliances politicoeconòmiques. Essencialment, eren vists com el braç armat que s’havia de conformar amb un sol segment del poder mafiós.

Però Riina, bo i aprofitant també el poder com més anava més fort de Luciano Liggio, un altre corleonès, va donar un cop d’estat i es va situar en la cúpula de Cosa Nostra. I ho va fer en nom dels valors tradicionals, que considerava traïts pels palermitans, massa tous i dependents de la política, a parer seu. Els corleonesos discrepaven perquè pensaven que ells havien de dominar la política.

Matteo Messina Denaro és, doncs, al servei de Riina i no solament pels seus dots militars, sinó també perquè arrossega un llegat important: la seva família té relació amb els propietaris de l’entitat de crèdit privada més important de Sicília, la Banca Sicula de Trapani. I parlem d’aquell temps que el comissari de policia Germanà va dir que aquest banc podia ser, igual que la Banca Rasini de Milà, el centre d’emblanquiment de capital de la Cosa Nostra.

Matar i no ser mort en temps d’enemistat et converteix en un assassí pràcticament perfecte. Cada gest que fas a la teva vida quotidiana, sobretot quan després mataràs el teu objectiu, forma part d’un procediment que no tots els homes d’honor, és a dir, els membres de la Cosa Nostra, saben fer.

I el seu comportament en aquest terreny, als ulls de Riina, és el que fa que aquest jove mafiós sembli tan fiable que el conviden a formar part d’un petit grup de lleials, juntament amb Bagarella i Graviano. I és enviat a Roma a formar la Super Cosa. La Super Cosa –de fet, una resposta al Superfiscal Antimàfia Giovanni Falcone– és un grup de gent que cap família més no sap que existeix, enviat a Roma per atacar Martelli, Maurizio Costanzo i el jutge Falcone mateix.

L’expedició és un fracàs perquè es comporten i es mouen molt maldestrament. Han de seguir Falcone i el perden. Tenien una dada: Falcone dinava al restaurant Amatriciana. Però s’equivoquen i van al restaurant Carbonara. A Maurizio Costanzo el segueixen, però desisteixen quan veuen una escorta armada sota casa seva. Però va i resulta que no era casa seva, sinó la de Vincenzo Scotti. No aconsegueixen de localitzar Claudio Martelli. Al final són retornats a Sicília. I és interessant de comprovar com l’assassí Messina Denaro, fora del seu territori, no es mou amb la mateixa agilitat.

Tot i el desastre de l’aventura romana, Messina Denaro és com més va més a prop de Riina. Hereta del seu pare el mandat, és a dir, tot el territori de Trapani. Els corleonesos el consideren, per tant, un mandat lleial, on poden fer inversions, amb què poden comptar plenament. I aleshores hi ha un altre assassinat, l’enèsim. Messina Denaro és destinat a participar en l’execució de Vincenzo Milazzo.

Milazzo era el cap d’un grup històricament influent a la Cosa Nostra més per poder real que no pas per poder simbòlic (Alcamo), a qui molestava la gestió totalment autocràtica de Riina. Es queixa i és convocat. A ell, que era aliat durant la disputa amb els palermitans. Tal com explica un traïdor, el citen en una casa on es reunien les diferents filials de la Cosa Nostra i el maten. Brusca diu que l’ha de matar perquè va brindar per la mort del seu pare i Messina Denaro mata la núvia de Vincenzo Milazzo perquè està embarassada, probablement d’un nen. És a dir, d’un nen que després creixeria per venjar el seu pare.

L’estratègia del sacrifici

Messina Denaro forma part del grup de Corleone que decideix les matances de Capaci i Via D’Amelio, però el seu pes es fa encara més gran quan dissenya l’estratègia terrorista de la Cosa Nostra i decideix de fer els atemptats de Roma, Milà i Florència. Matteo Messina Denaro propugna una visió inusual fins aleshores que consisteix a atacar innocents, és a dir, a gent que no tenien res a veure, que ni tan sols s’oposa al poder de la Cosa Nostra, que no eren ni homes d’honor ni enemics de l’organització.

Ara tenim proves que tenien plans per a atemptar contra la Torre de Pisa i contra els temples grecs de Sicília i sabem que l’objectiu era fer terror a l’estat, per obligar aquesta petita part de l’estat italià que encara lluitava contra la Cosa Nostra a apartar-se’n, en canvi de la pau, en canvi de seguretat. Aquesta estratègia la duu a terme Messina Denaro, que pressiona al màxim per atacar, d’una banda, i, d’una altra, per enfrontar-se als penedits, com és el cas de Santino Di Matteo.

Objectiu: els penedits

Quan Santino Di Matteo es penedeix d’haver format part de la Cosa Nostra es converteix en un problema. Com a norma, la Cosa Nostra tendeix a no tocar els familiars dels penedits. Per una raó senzilla: si mato el teu germà mentre parles, tot el que dius passa a ser creïble. Li dono la prova al poder judicial, al qual pots dir que es vengen de tu, perquè el que dius és cert. Per aquesta raó els mafiosos tendeixen a negar allò que s’hi diu i desmuntar els penedits al judici.

Però això no és igual quan arriba informació d’un penediment i se sap que el col·laborador encara parla. Encara no ha conclòs les declaracions, i per això en aquell moment és fràgil. Aleshores cal un gest important. Però en el cas de Santino Di Matteo, no poden atacar la família immediata perquè la seva dona se n’ha distanciat oficialment i no es pot atacar algú que s’ha distanciat oficialment d’un familiar penedit. El germà i els cosins eren combinats, és a dir, afiliats, homes d’honor. I no es poden matar homes d’honor sense que el comitè decideixi per què. De manera que a Graviano, segons que informen alguns col·laboradors de la justícia, li recorden que Santino Di Matteo té un fill que munta a cavall i el van a cercar.

Van a les cavallerisses vestits de policies i el nen creu que anant amb ells veurà el seu pare, perquè li ho diuen. Però el segresten. Esperen que Santino Di Matteo, per alliberar el seu fill, es faci enrere. Però tal com va dir Brusca mateix, quan més tard se’n va penedir, “hi havia una possibilitat entre un milió que aquest nen sortís viu del nostre segrest”. I no en va sortir. Giuseppe Di Matteo va ser assassinat i dissolt en àcid.

El segrest l’avala Matteo Messina Denaro, que permet operativament que el nen es mantingui ocult al seu territori. Cosa que prova la seva participació al crim més infame comès pels corleonesos. Messina Denaro sempre ha intentat de mantenir-se allunyat d’aquell assassinat, però la realitat és que no solament va donar el consentiment al segrest i l’execució del nen, sinó que fins i tot va ajudar a organitzar-ho.

Protecció política

Al llarg de les dècades, Messina Denaro s’havia anat enriquint. És un cap i, per tant, té una liquiditat enorme. Les investigacions han demostrat els seus interessos en el joc i les apostes il·legals, que va invertir en empreses malteses i després en la gran distribució. No parlem solament de la propietat i els diners de la màfia, de la Cosa Nostra, sinó del seu patrimoni personal. La força de Messina Denaro, tal com passa sempre amb els caps, era determinada per les aliances, les connexions i la forta liquiditat de què gaudia. Perquè tenir molta liquiditat significa poder comprar molta gent i proporciona una protecció política forta. Que és allò que ajuda a aconseguir contractes i que t’avisin quan alguna cosa no funciona.

Però la força de Messina Denaro, com la de tots els caps, rau també en la capacitat de mantenir aliances. Especialment entre els polítics, que sempre han estat l’interlocutor principal de les organitzacions mafioses, juntament amb el món dels negocis. La classe política sap que la relació amb el poder criminal és essencial per a governar Itàlia. Doncs bé, el 2006 es fa una intervenció telefònica molt important. No és una escolta telefònica, sinó ambiental en un garatge de Castelvetrano freqüentat per Salvatore, el germà de Matteo Messina Denaro.

En aquest garatge, les paraules que s’hi diuen són molt importants. Diuen que s’ha acabat l’època dels comunistes i cal donar suport a Berlusconi. I que Prodi, aquest “pare” –el defineixen així– els consumeix. La metàfora és clara: qui consumeix se’ns oposa, de manera que hem de donar suport als altres. Segons les acusacions i segons diversos trànsfugues, el polític elegit per Messina Denaro és Tonino D’Alì. I no és un polític elegit a l’atzar entre els disponibles. És l’hereu de la família que va fundar el Banco Siculo di Trapani, la família per a la qual va treballar el pare de Matteo Messina Denaro.

D’Ali es presenta a les eleccions generals del 2001, obté 52.000 preferències i esdevé senador. I serà subsecretari d’Interior del 2001 al 2006 –un detall important. Però al final el condemnen per complicitat externa en associació mafiosa. El 2017, el Tribunal de Trapani considera demostrat que D’Ali era un polític a disposició de Matteo Messina Denaro.

I aquest és l’element més oblidat en el relat triomfalista de la seva captura: segons la documentació de les investigacions i els processaments, Matteo Messina Denaro tenia un home seu posat en un lloc molt, molt precís de les estances italianes de poder. El sots-secretari d’Interior. Un dels amics més íntims de Messina Denaro, Giuseppe Graviano, l’altre autor de les matances, mentre és filmat a la presó de màxima seguretat en què és reclòs, fa un gest eloqüent mentre parla amb un altre pres. Entrellaça les mans en un gest que descriu a la perfecció la relació entre D’Alì i Messina Denaro.

Fugida i arrest

Matteo Messina Denaro ha estat trenta anys fugat, que és molt de temps, però mostra dóna la mesura real d’això que ha passat. Perquè durant més de vint anys, no va ser mai cercat. La prioritat eren els altres. Els recursos de l’estat en la captura de fugitius són limitats, per la qual cosa sempre se cerca el fugitiu número u. Durant anys va ser Bernardo Provenzano. I solament després de la captura de Provenzano va arribar el torn de Messina Denaro. Per a l’estat, cercar un fugitiu és realment un compromís econòmic i humà enorme.

Messina Denaro, no obstant això, fins i tot quan era cercat, va aconseguir d’escapar-se. Sempre va ser avisat. Tenim proves constants de les advertències que rebia. Una, sobretot: quan mantenia correspondència amb Svetonio, el batlle de Castelvetrano, signava com a Alessio. Però de cop i volta, la relació es va trencar perquè algú el va advertir que el servei secret ho sabia. Sempre va ser així, de manera que sempre que s’era molt a prop de capturar-lo, passava alguna cosa. Fins ara.

Cosa Nostra darrere seu

De la detenció de Messina Denaro, encara se’n sap poca cosa. Segur que en sabrem més d’ací a uns quants dies però també segur que no ho sabrem mai tot. Sí que sabem que la decapitada Cosa Nostra és una organització afeblida. L’estratègia de matances dissenyada per Messina Denaro és precisament la que l’ha consumida i la que l’ha convertida en una organització amb moltes dificultats més que no les organitzacions germanes més pròsperes i menys debilitades per col·laboradors de la justícia, detencions i condemnes.

En aquest sentit, la gestió de Matteo Messina Denaro al capdavant de la Cosa Nostra va ser essencialment un fracàs. L’estratègia dels Corleone, encara que va ser capaç de portar-los al poder i convertir-los realment en els caps del crim organitzat durant més de deu anys, després els va afeblir, els va fer perdre el negoci. La seva opció era la més dolenta possible, la del terrorisme mafiós. Una elecció que, de fet, les altres màfies s’han mirat amb atenció i se n’han distanciat.

La ‘Ndrangheta i la Camorra també van ser convidades per Messina Denaro a participar en l’estratègia de la matança, però no ho van acceptar. No van cooperar, no hi van participar excepte marginalment. Així van salvar i protegir el seu negoci. I ara, què passarà? Qui serà el nou rei de la Cosa Nostra? Doncs bé, tret que decideixi penedir-se’n, Matteo Messina Denaro, fins i tot tancat i malalt, continuarà essent el rei de la Cosa Nostra. Perquè ningú no està preparat per a seure al tron que ha deixat buit.
22-I-23,  vilaweb