> *una cultura lliberticida des d’abans del nèixer*, Rafa Villaró <

A diferència de la de l'altre costat del Canal, filla de la Gloriosa, la cultura política d'aquest costat, filla de la Francesa, du 'per defecte' (ben literalment) el deliri lliberticida del nacionalisme, el 'banal' i l'altre.

Si hi ha quelcom d'essencial i definitiu en la nostra consciència d'individualitat, d'individu, ergo subjecte titular de l'exercici de totes les llibertats, les igualtats i les fraternitats, és allò sense el qual no seriem. No no ser quelcom, ans no ser. To be ...
 
Consentir, permetre ...tolerar, que algú a qui paguem (molts) diners per a fer funcional la vida en comú ens digui, ens dicti, quin serà el nom dels nostres fills, QUI, doncs, seran, és  renunciar a ser per desexistir essent sigut.

Bé, i bell, ho deia, fa 500 anys, La Boétie:

no es pot creure
com el poble en quan
és sotmés
cau en un oblit
tan gran de
la llibertat
servint
de tan grat
que es diria que
no perdé
sa llibertat
sinó que guanyà
sa servitud

L'infant es diu Artús, tot i que al registre no els han deixat posar l'accent tancat sobre la 'u'.
4-I-23, elnacional.cat.- Les autoritats de França impedeixen que un nadó es registri amb el nom occità Artús perquè l'accent tancat sobre la 'u' no és correcte en francès, informa el mitjà digital Diari de la Llengua. Segons relata l'occità Lissandre Varenne, pare de la criatura, l'Ajuntament de Mende (Occitània) els va comunicar dies després que passessin pel registre civil que no li podien posar el nom que havien escollit perquè "l’accent tancat sobre la 'u' no era a l’alfabet francès". Segons el mitjà esmentat, les autoritats franceses han actuat d'aquesta manera després que el Consell Constitucional gal modifiqués la llei que protegeix les llengües minoritzades (la famosa Llei Molac) i que autoritzava les grafies pròpies d'altres idiomes, com és el cas dels accents, als noms.

L'accent prohibit per França

Així, les autoritats d'aquest municipi d'Occitània han obeït la doctrina del Constitucional gal que anul·la dos articles de la Llei Molac, la qual pretenia normalitzar noms en català, com Lluís, o Iñaki i Fañch, que porten la 'ñ' pròpia del basc i del bretó. D'aquesta manera, els pares de l'infant es van veure obligats a rectificar el llibre de família i inscriure el nadó com a Artus, i han engegat una campanya de conscienciació sobre el seu cas. Denuncien “l’esperit retrògrad i les pràctiques discriminatòries cap a les llengües autòctones” i no descarten recórrer la decisió i elevar-la a la presidència de la regió.

"Et pots dir Johnny, però no Artús"

Els mitjans locals també recullen que el pare ha assenyalat que l’accent del nom del seu fill és bàsic per pronunciar-lo i recorda que “els noms d’origen anglès, italià o alemany s’accepten sense limitacions”. "A Occitània pots posar al teu fill Steven o Johnny, però no un nom occità", lamenta Varenne. I és que el Diari Oficial de la República francesa estableix des del juliol del 2014 que els únics accents diacrítics que s’accepten per als noms són els propis del francès: à, â, ä, é, è, ê, ë, ï, î, ô, ö, ù, û, ü, ÿ.