*qui soc, què vull*, Rafa Villaró

QUI SOC

Dura i magnífica educació escolta en l'adolescència; secessionista ja en vida de Franco, al PSAN fins el 76;

amb la llibertat com a prioritat, simpatia per la cultura llibertària catalana, més Ajoblanco que la CNT, ens deien 'passotes' als qui preteníem 'fer política' mentre els futurs 'polítics' es buscaven la vida col·locant-se en algun partit que oferís càrrecs electes (tampoc canvien gaire, les coses).

La Transacció. El relat de la continuïtat del règim, depurant alguns sectors obsolets i incorporant-ne de nous (PSOE, ...) que poguessin representar una normalitat democràtica homologable.

Mantingut lluny de la partitocràcia del moment, fins a trobar el partit a la meva mida ...a Itàlia: els radicali d'Emma Bonino & Marco Pannella, moviment llibertari amb la cara d'en Gandhi al seu logo (radical és qui va a l'arrel de les coses), que dirigí la posta en marxa del Tribunal Penal Internacional. Amb ells durant els 90s i més.

En àmbit Unió Europea, soc dels primers Membres Individuals d'ALDEparty. I en àmbit peninsular, promotor d'un Fòrum Lliberal Ibèric (2010/13) testimoni de l'absència de lliberalisme al Reino de España.

I arribà l'hora d'apuntar-se (i, ai, desapuntar-se) a les entitats sobiranistes de masses. Per donar suport a un Procés que aconseguí moments d'empoderament de la gent, però que fou segrestat per la partitocràcia pròpia.

QUÈ VULL

Cal, penso, alguna mena de reconfiguració de la direcció estratègica secessionista.

I ben especialment, refer el relat de la Transacció (o és que hi hagué Ruptura?), avui en mans dels 'inasequibles al desaliento'.

Alguns exemples sovint mostren millor la cosa que una acurada descripció:

-saturats de teoria gandhiana, em sembla però que el Mahatma indultat s'hauria negat a sortir de la presó

-penso que el diputat uninominal de cada districte ha de tenir-hi oberta regularment l'oficina per a atendre els electors (i els aspirants a treure-li l'escó, també)

-penso que les ben volgudament grans lletres del nom que el Gobierno ha tingut a bé (im)posar a l'aeroport de Barcelona es podrien (re)posar amb el nom del 122 President de la Generalitat

-penso que la imatge de la gran majoria d'alcaldes, vareta en alt, és poderossíssima

-aclaparats de tanta oferta de 'participació', penso que molt sovint s'ha fet servir per a sotmetre-la. I per a 'neutralitzar' magnífiques iniciatives independents, estampades contra el mur d'un statu quo indepe que inclou les 'entitats' que les haurien hagut d'empoderar

Un mur que no és a Brussel·les;

un mur que no és a Madrid.

Partim -no hi hagué opció- d'una cultura política democràtica sense profunditat històrica, i per tant sense capacitat de 'recuperar' allò que mai hagué. Tot el que sigui pal·liar-ho, serà bo.

La cosa està en el com, en un com fet d'intel·ligència, excel·lència i incidència. Voluntat, determinació i poder. Poder.

Rafa Villaró, 2022
L-434-21965