*El brexit ha deixat Europa en mans de França*, Rafa Villaró

La cagada del segon gasoducte bàltic situa el canceller Schröder entre l'avarícia imbècil la traició estúpida. I, amb ell, malgrat Merkèlia, a Alemanya, l'històric enemic del nord avui geopolíticament castrat després de la Segona Batussa Europea.

A l'històric enemic de l'oest, França el va tenir anys a la sala d'espera comunitària, sabotejà especialment (quin paio, en De Gaulle!) qualsevol iniciativa d'europeïtat militar (ai!, benvolguda Bonino, amb la França vam topar), a la pràctica, qualsevol col·laboració amb l'altre únic membre de la UE armat nuclearment. Pas du tout!

Per si de cas, abortà la (innocent o incompetent?) Constitució Europea i tot allò que anès cap a una Europa política. Fracassos o/i errors dels que acabaven, i acaben, tenint-ne sempre la culpa els britànics.

A l'est, condicionant península, una dinastia francesa de segon rang, negociadament expulsada del seu país (el nom encara el té) a Torí per a crear el més impensable: tota la península itàlica sota la mateixa bota. Inventar Itàliai, i fins i tot (oi?, d'Azeglio), els italians. Una història impossible i una geografia que només comunica fluidament amb la resta d'Europa passant per ...França.

Al sud, condicionant península, l'altra de condemnada a l'exclussiva francesa per accedir a Europa: la ibèrica, esperpent com a adjectiu de la Carpetovetònia del segle XXI, on els Levantes mediterranis mostren una competitivitat productiva en gestió de l'energia algeriana (cosa d'escàs interés per al campió en energia nuclear) i en, per exemple, producció agrícola (qui va ser el més beneficiat per la PAC?).

Sotmés, sembla que definitivament, el nord.
Expulsat l'oest, per competent nuclear.
D'istme francès, a l'est, (oh, Niça),
península políticament adolescent.
D'istme francès, al sud, un'altra,
versió fracassada de l'Estat,
vetust nacionalcatolicisme.

25-X-22, Rafa Villaró