qui és Rishi Sunak?

La retirada de la diputada Penny Mordaunt de la cursa pel lideratge del Partit Conservador britànic ha convertit Rishi Sunak en el dirigent de facto del partit i, per extensió, en el nou primer ministre del Regne Unit. D’ascendència índia, Sunak és el primer dirigent no blanc –i de fe hinduista– del Regne Unit. I alhora és el primer ministre més ric de la història del país, amb una fortuna que sobrepassa la del rei d’Anglaterra. És la culminació d’una llarga carrera, primer com a financer i més tard com a polític, que ha dut Sunak dels modests carrerons de la ciutat portuària de Southampton als passadissos opulents de Downing Street.

De Southampton a Goldman Sachs

Fill d’una farmacèutica i d’un metge de família, Sunak va néixer l’any 1980 en un barri de classe mitjana de Southampton, al sud d’Anglaterra. Després d’acabar l’educació primària, va aconseguir una plaça per a estudiar al prestigiós Winchester College, la mateixa institució en què van estudiar cinc dels seus predecessors al capdavant del Ministeri d’Hisenda i Economia britànic.

Sunak no trigà a destacar, i no sols pel fet de ser fill de la classe mitjana en una escola acostumada a la flor i nata de l’elit britànica. En un moment d’hegemonia del Partit Laborista, que amb l’implacable lideratge de Tony Blair dominaria la política britànica entre el 1994 i el 2007, el futur primer ministre es declarava obertament conservador, tot defugint els impulsos rebels que havien empès alguns dels seus companys a abraçar la contracultura del moment.

Aquesta identificació era més que una mera qüestió d’ideologia. Sunak era conservador tant de portes endins com de portes enfora. Seguia els preceptes de la religió hinduista al peu de la lletra –ni tan sols a la pubertat no va cedir a la temptació de la vedella i l’alcohol–, prioritzava l’educació a la socialització i era conegut pel seu caràcter moderat i prudent.

Sunak no era un estudiant excepcionalment brillant, però amb un expedient notable i un tarannà carismàtic en tingué prou per a assegurar-se una plaça a la destinació preferida dels graduats de Winchester: la Universitat d’Oxford. En una declaració d’intencions, Sunak va triar el grau en filosofia, política i economia –la carrera que el polític laborista Maurice Glasman va descriure un dia com “l’entrenament perfecte per a un càrrec parlamentari”.

Marit de l’hereva d’una fortuna milmilionària

Tot i les seves inclinacions polítiques i educatives, el destí immediat de Sunak no semblava pas ser la política. Després de graduar-se, l’any 2001, aquest fill de la classe mitjana de Southampton va començar a treballar d’analista per al gegant financer Goldman Sachs, el segon banc d’inversió més gran del món. Gairebé tres anys més tard, deixà la feina i es traslladà a Califòrnia per a estudiar un màster en administració d’empreses a la Universitat de Stanford, cortesia de la selectiva beca Fulbright.

A Stanford, Sunak va fer una coneixença que li canvià la vida: Akshata Murthy, una companya de classe més coneguda pel fet de ser l’hereva d’una de les grans fortunes de l’Índia, valorada en uns 4.500 milions d’euros. El 2009, tan sols cinc anys després de l’aterratge en terres californianes, Murthy i el futur primer ministre es van casar a Bangalore, capital de l’estat indi de Karnataka.

Després d’acabar el postgrau, l’any 2006 –dos anys abans de la crisi que féu esclatar la bombolla financera– Sunak tornà al Regne Unit per treballar en un fons d’inversió al cor de la City. Al motor del capitalisme financer britànic, Sunak seguí el mateix esquema que tan bons resultats li havia donat d’adolescent a Winchester i quan era un jove universitari a Oxford, i aconseguí de fer-se un lloc en els cercles restringits de la classe alta britànica a còpia de carisma, afabilitat i esforç.

El 2009, en plena tempesta pel daltabaix financer de l’any anterior, el fons d’inversió en què treballava Sunak va ser objecte d’un polèmic rescat financer del banc central escocès, i el futur primer ministre aprofità l’avinentesa per canviar d’aires, si bé continuà en el món de les finances. El 2013 fou nomenat pel seu sogre, N.R. Narayana Murthy, com a director del fons d’inversió privat de la família. Després de més d’una dècada al sector, Sunak, ja consagrat entre l’alta societat britànica, va decidir de fer el salt a la política com a analista en un think tank associat al Partit Conservador britànic.

De desconegut a cara visible del partit

Quan era un adolescent desacomplexadament conservador, Sunak no havia amagat mai l’antipatia per la figura Tony Blair, home fort del laborisme britànic durant els anys d’hegemonia progressista del tombant de mil·lenni. Com a representant polític al principi d’una dècada clau en la història recent del Regne Unit, tanmateix, el seu estil s’hi assemblava força. Sunak, com Blair dues dècades abans, passà a ocupar una mena de terra de ningú dins el seu partit. Hi destacà més pel seu tarannà afable però vacu –la mena d’afabilitat postpolítica que catapultà Blair– que no pas pel seu programa ideològic. Fou elegit parlamentari el 2015 per la ciutat de Richmond, un feu històric conservador al nord de Yorkshire, i com a membre de la Cambra dels Comuns va optar per fer valer les credencials sense ideologia que l’havien impulsat a l’escó, tot assumint un paper secundari, allunyat dels grans focus mediàtics.

Però ben aviat la turbulenta realitat política del Regne Unit l’obligà a trencar el delicat equilibri que tan destrament havia mantingut durant la seva curta carrera política. Sunak es va trobar forçat a apostar, i no li tremolà el pols: el 2016 contravingué totes les expectatives –i la posició de David Cameron, aleshores dirigent conservador i primer ministre– i es declarà obertament a favor del Brexit, un gest que ajudà a atreure el sector més moderat del seu partit cap a la causa. Tres anys després, durant les eleccions pel lideratge del Partit Conservador, Sunak va oferir el suport a la candidatura de Boris Johnson. Poc després Johnson va esdevenir el dirigent de la formació, i mesos més tard aconseguí la victòria més àmplia d’un candidat conservador d’ençà de l’època de Thatcher.

La jugada era arriscada, però difícilment hauria pogut ser més beneficiosa per a la seva carrera política. La seva lleialtat envers el sector Johnson –i, abans, envers la facció pro-Brexit del partit– li van valer l’ascens a ministre d’Hisenda i Economia el febrer del 2020, enmig de la renovació de l’executiu de Johnson derivada de la crisi pel compàs d’espera en les negociacions pel Brexit.

Com a cara visible d’un dels governs més turbulents en la història recent del Regne Unit, Sunak va encapçalar alguns èxits al capdavant del ministeri i nombroses controvèrsies, com ara la seva implicació en l’escàndol Partygate de festes il·legals durant la primera onada, el fracàs estrepitós del seu programa d’ajuts a la restauració durant la covid-19 i la revelació que la seva dona s’havia estalviat de pagar uns vint milions de lliures en imposts al Regne Unit.

Al juliol, va fer valer una vegada més la seva astúcia política i va anunciar la dimissió com a ministre, enmig de la polèmica pels casos d’assetjament del diputat conservador Chris Pincher. Va ser la gota que va fer vessar el got del govern Johnson, que va dimitir pocs dies més tard.

Sunak semblava destinat a proclamar-se vencedor en les eleccions pel lideratge del Partit Conservador d’aquest estiu, però el fet d’haver abandonat el vaixell d’un Johnson que –tot i la dimissió– continua essent un ídol entre les bases del partit va acabar pesant-li. Finalment, va acabar cedint el lideratge a una semidesconeguda Liz Truss, una neoliberal convençuda que es dedicà a engegar a dida l’economia britànica –i el partit– en un temps rècord, gràcies a un controvertit paquet de mesures econòmiques desaconsellat unànimement pels experts. És la segona oportunitat d’un Sunak que ha sabut fer carrera apostant –i guanyant. Tanmateix, ara que agafa les regnes del partit en el moment més baix d’aquestes darreres dècades haurà de ser la resta del seu partit, i de la societat britànica, qui aposti per ell.

Sunak wins contest to lead Britain
25-X-22, nytimes

Milestone: Sunak’s ascent is a significant step for Britain’s Indian diaspora. But for some, his immense wealth has made him difficult to relate to. “I think it’s great that we have a person of color as the prime minister,” said one young person. But, she added, “he’s a rich, upper-class man, so he can’t speak for the entire community in that way.”

25-X-22, ara.cat

• Leer en castellano

LONDRESEl derrotat del setembre és l’inesperat guanyador d’octubre. Ha sigut una llarga carrera, més llarga del que pensava, però l'entrenament que practica cada dia durant vint minuts, a les sis del matí i sempre damunt d'una bicicleta estàtica Peloton que val quasi 2.000 euros, li ha donat la resistència necessària per triomfar en el que ha sigut una cursa de fons. Avui ha travessat la meta. I demà entrarà a Downing Street com a primer ministre. Per quant de temps? Com a molt, fins a les eleccions de finals del 2024, si no és que s'avancen o els seus propis correligionaris se'l carreguen abans d'hora.

El multimilionari Rishi Sunak, diputat conservador des del 2015 pel districte de Richmond, un dels més benestants de Londres, a l’oest de la ciutat, s’ha convertit en el 57è premier del Regne Unit. És el primer no blanc i el primer amb arrels familiars al sud d’Àsia de la història del país. També el primer que havia treballat abans per Goldman Sachs (2001-2004).

Nascut a Southampton, els seus pares –un metge de capçalera i una farmacèutica– tenen els seus orígens a l’Índia i van emigrar a les illes Britàniques des de l’est d’Àfrica a finals dels anys seixanta. De fet, van arribar al Regne Unit el 1968, quan encara ressonaven les paraules del conservador Enoch Powell, de retornar els immigrants als seus llocs d'origen, que va proposar en un famós discurs conegut com Rivers of blood, en què criticava la massiva immigració provinent de la Commonwealth.

La seva confirmació com a primer ministre té lloc el dia en què el Regne Unit celebra la festa religiosa hindú de Diwali, que simbolitza la victòria espiritual de la llum sobre la foscor, el bé sobre el mal i el coneixement sobre la ignorància.

Entre el 13 de febrer del 2020 i el 5 de juliol del 2022, quan la seva dimissió va ajudar a desencadenar la caiguda de Boris Johnson , Sunak va ser el seu responsable del Tresor. Nascut el 1980, va estudiar en una de les més prestigioses institucions privades del Regne Unit, el Winchester College, per cursar posteriorment filosofia política i economia al Lincoln College d’Oxford. Té un màster en administració de negocis per la Universitat de Stanford, on va conèixer la seva dona, Akshata Murthy, i on va gaudir d’una prestigiosa beca Fulbright.

Sunak té dues filles, és el polític britànic més ric amb molta diferència i la seva fortuna es calcula en uns 800 milions d’euros quan s’afegeix el capital i el patrimoni d’Akshata Murthy, hereva d'Infosys, un imperi tecnològic de l’Índia que va fundar el seu pare. De fet, la fortuna familiar de Murthy s'ha calculat superior a la de la reina Elisabet II, almenys en capital.

La distància entre Sunak i el britànic mitjà queda resumida en una frase que va pronunciar, amb el pare present, per a un documental de la BBC enregistrat el 2007, quan tenia 21 anys: “Tinc amics que són aristòcrates, tinc amics que són de classe alta, tinc amics que són, ja saps, de la classe treballadora… Bé, de classe treballadora, no en tinc”, es va corregir tot seguit. El clip es va fer viral a les xarxes socials aquest any, quan va anunciar que competiria pel lideratge del Partit Conservador.

La fortuna de la dona

Van ser, precisament, les finances de la dona les que van causar problemes a Sunak a principis d'any. Perquè acollint-se a l’estatus de no-domiciliada fins a finals del 2021 –una figura fiscal britànica creada el 1789 que permet a una persona nascuda en un altre país, o si els seus pares són d’un altre país, pagar impostos al Regne Unit només sobre els seus ingressos al país– no va tributar ni un cèntim pels beneficis d’11,5 milions de lliures en dividends anuals per la participació en el negoci informàtic del pare, amb seu a l’Índia. Si hagués estat residenciada fiscalment a les illes Britàniques, n’hauria pagat cinc milions.

Des d’aleshores, ha regularitzat parcialment la seva situació, i s'ha compromès a pagar impostos pels dividends obtinguts a l’estranger, però només per l’any passat. Amb tot, continua mantenint l’estatus de no-domiciliada, que potencialment li confereix avantatges fiscals sobre successions a l'estranger.

Quan se li va demanar sobre la qüestió a Sunak, primer va dir: "Els afers econòmics de la meva dona són qüestió seva". Després, la parella va canviar de parer. Com també va fer ell, quan l'any passat va renunciar a la Green Card, que permet viure i treballar als Estats Units, tot i que ja feia més d'un any que era ministre del Tresor britànic.

Sunak també ha estat una veu molt destacada contra el racisme i pel valor de la identitat cultural. Quan es va presentar pel seu actual districte electoral, Richmond, on entre el 95% i 98% de la població és blanca, el primer que va fer va ser broma sobre el color de la seva pell: "Soc com William Hague [líder conservador a principis de la dècada dels 2000]. Però tinc un bronzejat millor", va dir.

Després que George Floyd fos assassinat per la policia de la ciutat nord-americana de Minneapolis, i el moviment Black Lives Matter prengués volada arreu del món, Sunak va parlar sobre el racisme a què s'havia enfrontat en la seva vida pública i sobre els entrebancs que la seva família va haver de superar com a immigrants al Regne Unit.

Mà dura contra la immigració

Quan Sunak va arribar a chancellor, ministre d’Economia, va prendre possessió del càrrec jurant sobre un venerat text hindú, el Bhagavad Gita. Amb raó, pel simbolisme històric que té, es destaca aquest dilluns que un hindú amb arrels familiars a l’Índia arribi a la màxima posició de poder de l’antiga metròpoli. Però fins aquí les bones notícies. Perquè és molt poc probable que obri la mà a la immigració, malgrat que és una necessitat econòmica del Regne Unit post-Brexit. Ans al contrari, l’exministra de l’Interior Suella Braverman, que li ha donat suport, li posava com a condició aquest diumenge, en un article a The Telegraph, que tirés endavant el polèmic programa de deportació de migrants arribats pel Canal a Ruanda , que va endegar Boris Johnson. I és que el control de la política d’immigració va ser un dels motius adduïts per Sunak per donar suport al Brexit. “Crec que una immigració adequada pot beneficiar el nostre país. Però hem de tenir el control de les nostres fronteres”, deia aleshores.

Per als seus partidaris, la de Sunak és una mà ferma en l'economia. Durant l’anterior campanya per a l’elecció de líder, en què va sortir derrotat davant Liz Truss pel rebuig de les bases, va predir correctament la crisi dels mercats que provocarien les polítiques de la premier, que va titllar d’economia de “conte de fades”. Però també va dir que el "sistema de beneficis socials" del Regne Unit és "massa generós", i cal reformar-lo.

Ara, al davant del govern, i probablement amb Jeremy Hunt al número 11 de Downing Street –l’oficina del ministre del Tresor–, l’economia del Regne Unit estarà en mans de dos homes dels mercats que aplicaran les mateixes receptes d’austeritat que David Cameron i George Osborne van posar en pràctica en el període 2010-16, i que han castigat duríssimament els serveis públics del país i les classes menys afavorides.

A més, el gran pes de l’extrema dreta del Partit Conservador a Westminster –entre 60 i 70 diputats– no fa augurar res de positiu, en especial per a les relacions amb la Unió Europea. Perquè les demandes dels extremistes brexiters són molt clares: acabar amb el Protocol d’Irlanda del Nord, pedra angular del pacte de divorci entre la Unió i el Regne Unit. El triomf de Sunak aquest dilluns ha fet apujar la cotització de la lliura en relació amb el dòlar. Però l'estabilitat que necessita el Regne Unit es veu molt amenaçada per un partit trencat en mil bocins, en què els guanyadors són els més radicals, els més disruptius o els més demagogs.