vomitiu enllumenat nadalenc
*Una hora menys de llums*, Bernat Dedéu, theNBP, 15-X-22
La ciutat és l’espai natural de la discussió pública: a banda de la qualitat de l’aire, de la frondositat de parcs i jardins, del número d’escoles bressol i beques menjador per metre quadrat i etcètera, la salut d’una capital es determina sobretot per l’alçària dels seus debats. Un de vetust i recorrent, confesso també que un dels meus predilectes, és el de l’enllumenat nadalenc...
L’enllumenat de Nadal, pesi a qui pesi, és xaró i espantós. La seva existència no té res a veure amb el consum, car els éssers humans no necessitem cap llumeta que ens empenyi a les botigues com si fóssim un ramat. De fet, si alguna cosa necessitarien les botigues de Barcelona, és una urgent reducció de la seva brillantor lumínica: a la majoria d’insofribles fils musicals dels centres comercials (amb el volum d’una discoteca i una selecció de cançons vomitiva), darrerament s’hi ha sumat un nivell de blancor lumínica absolutament encegador. Des d’aquí planyo i m’adreço a les dependentes de la majoria de botigues de roba que, ben aviat i si la providència no ho evita, patiran una mixtura fatal de ceguesa i trencaments de timpà. Demanar als ciutadans que tinguin espelmetes a casa mentre continuem il·luminant els carrers d’una forma pornogràfica i amb un sentit estètic horripilant em sembla incomprensible fins i tot per la naturalesa contradictòria dels humans.
...Fins i tot si hom defensa la mística de la iconografia nadalenca, l’efecte espiritual d’un petit estel il·luminat en un modestíssim campanar resulta molt més transcendent, bell i ric que no pas una avinguda curulla amb aquest tutti frutti de llums insofrible que emparenta indrets bellíssims com ara el Passeig de Gràcia a un prostíbul de carretera...
Resulta simptomàtic que la reducció de llums de Nadal provingui d’un imperatiu mediambiental, mentre la sola pretensió d’eliminar-les adduint al bon gust, els valors d’un món amb menys influència de les divinitats i la supervivència dels nostres ulls, sigui vista com una mania de perepunyetes. I encara diuen que ens governa la progressia. Quina creu.