implacable asfíxia de Catalunya

Sense canvis: continua la implacable asfíxia de Catalunya
José Antich, elnacional cat
Barcelona. Dimarts, 11 d'octubre de 2022.

La publicació de la memòria de la Intervenció general de l'Administració de l'Estat, el document que recull l'execució pressupostària dels comptes públics a Catalunya aprovats al Congrés dels Diputats, torna a ser un bany de realitat. Tan sols s'ha executat el 16% de la inversió prevista en el primer semestre de 2022, quan el percentatge d'execució a la Comunitat de Madrid ha arribat al 52,4%. Cert que aquesta tendència podria modificar-se en el segon trimestre, però a hores d'ara de la pel·lícula seria tant com creure que els nens venen de París. Hem de preparar-nos, una vegada més, per a una tremenda presa de pèl el final de la qual ja el coneixem d'anys anteriors: Catalunya quedarà lluny de l'execució pressupostada —l'any passat va ser del 35,8%— i, en canvi, Madrid se n'anirà a dalt de tot desbordant el 100% previst.

Passen els anys i tot continua igual. Aquest podria ser un bon resum de l'asfíxia a la qual Espanya sotmet Catalunya, bé sigui amb el dèficit fiscal, amb el sistema de finançament autonòmic, amb els pressupostos generals de l'Estat o amb la inversió de l'Estat a Catalunya. Són quatre mànegues d'injecció de recursos econòmics en les quals Catalunya surt cada any escaldada. El dèficit fiscal no deixa d'anar en augment i, en una compareixença pública, el fins fa unes hores conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, va xifrar, segons les últimes balances anuals publicades, en 20.196 milions d'euros la quantitat que se n'anava en direcció a Madrid i que no tornava. Estem assistint a un maltractament "sistèmic, endèmic i deslleial", va sentenciar, per expressar la gravetat del moment. Un percentatge del PIB, d'altra banda, que ha passat aquest any del 8% al 8,5%, la qual cosa indica que continua augmentant.

La segona aixeta tancada és la del finançament autonòmic, el model del qual es troba en pròrroga des de 2014, amb Mariano Rajoy a la Moncloa, i que ningú no s'ha atrevit a modificar vuit anys després. És un sistema clarament lesiu per a Catalunya —també per a les Balears i València— i beneficiós, en canvi, per a altres comunitats com Andalusia o Extremadura, perceptores netes. D'allà la irritació amb la primera per la seva agressiva política fiscal de baixada d'impostos anunciada pel seu president, Juanma Moreno. Una de mesurada sens dubte impúdica atesa la respiració assistida que rep de comunitats com Catalunya. Dels pressupostos generals, la tercera aixeta, és arxisabut l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut que fixa la inversió mínima de l'Estat a Catalunya. Mai no es compleix i, en aquest cas, el PSOE i el PP no reivindiquen l'Estatut votat pel poble de Catalunya. Es troben molt còmodes incomplint-lo.

De l'execució pressupostària ja n'hem parlat. La pregunta sempre és la mateixa: Com es trenca aquest cercle? La independència era, lògicament, un camí. Segurament, el millor camí. Però, i mentrestant? Perquè aquesta actitud deslleial, per utilitzar un qualificatiu de Giró, no es reduirà per art de màgia. Tampoc no hi ha aquí, no ens enganyem, una actitud contestatària i de denúncia dels agents econòmics del país o els agents socials. Un comunicat, una roda de premsa o un acte de protesta potser sí. Però allà acaben els missatges, no sigui el cas que Madrid pugui molestar-se. Un govern espanyol d'ampli espectre? Tampoc no crec que aquesta fos la fórmula, però el cert és que som en l'extrem contrari, ja que el Govern té, ara per ara, menys suports parlamentaris que cap altre des de 1980.

Trencar aquesta endimoniada situació hauria de ser una tasca col·lectiva i la millor manera de pensar en el conjunt de Catalunya. Perquè, al final, els hospitals, escoles, infraestructures, universitats, per esmentar només quatre àmbits, són per a tothom.

 

Berto Sagrera 
Barcelona. Dimarts, 11 d'octubre de 2022. elnacional.cat

L'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya ha estat només del 16% en el primer semestre del 2022, segons dades de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat que ha publicat el Ministeri d'Hisenda aquest dimarts. Aquesta mateixa xifra va ser del 35,8% per a tot l'any passat, de manera que l'Estat només va executar un terç de la inversió a Catalunya el 2021. Entre gener i juny, el percentatge d'execució pressupostària per a la Comunitat de Madrid arriba al 52,4%.

D'acord amb l'esmentat document, se suposa que l'Estat va executar el 64,2% de les inversions previstes a Catalunya durant el primer semestre. Aquest percentatge es tradueix en 1.417 milions d'euros, però baixa fins a l'assenyalat 16% si es descompten els 1.069,9 milions d'euros abonats a Abertis per la finalització de la concessió de l'AP-2 i l'AP-7. Llavors, la inversió real entre gener i juny ha estat de 348,38 milions d'euros, respecte dels 2.207 milions plantejats. Durant tot el 2021, va ser de 739,8 milions d'euros (dels 2.068 milions plantejats). A aquest ritme, l'execució del 2022 serà del 32%, quatre punts menys que l'any passat.

El contrast amb Madrid

La situació de Catalunya contrasta amb la de Madrid, on se supera el 50% del que s'havia pressupostat. La inversió real executada a la Comunitat de Madrid durant el primer semestre és de 553,1 milions d'euros, mentre que la plantejada era de 1.054,9 milions d'euros. Això suposa una execució del 52,4%, amb més de 36 punts de diferència amb Catalunya.

Tornant a Catalunya, el pagament a Abertis afecta també al percentatge de pressupost de despeses de l'Administració General de l'Estat (AGE), que ha executat el 456% si es té en compte. Però si no es contempla, el percentatge cau fins al 32,8%. L'execució més alta ha estat la del pressupost de despesa d'organismes autònoms i la resta d'entitats dependents de l'AGE, que van pressupostar 5,86 milions d'euros i n'han executat 5,53 milions. En inversions reals de les entitats del sector públic administratiu, l'execució ha estat d'1,93 milions d'euros (davant dels 15,95 pressupostats). Tan sols s'ha executat el 13,3% de les inversions del sector públic empresarial i fundacional, amb una execució de 257,7 milions d'euros (quan s'havien pressupostat 1.932,8 milions).

L'excusa de Raquel Sánchez

La situació no millora i la ministra Raquel Sánchez es limita a escudar-se en el PP per justificar la baixa execució pressupostària. "No podem perdre de vista la situació prèvia de la qual partíem el 2018, amb actuacions i inversions que en molts àmbits d'infraestructures estaven aturades i molts projectes que ni tan sols s'havien començat a redactar", va dir aquest dilluns, mentre presentava les inversions previstes en la proposta de pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2023.

Abans de conèixer les dades d'aquest dimarts, Sánchez va assegurar que Catalunya és on més s'ha invertit en el primer semestre del 2022 en "dades absolutes" — tant si es té en compte la compensació a Abertis com si no. Argumentava que l'execució de les inversions previstes fins al juny havia augmentat en un 40% interanual respecte del mateix període del 2021, quan l'execució va ser de prop del 13% del total.