Antoni Castells, el professor emèrit de la UB i exconseller d’Economia i Finances, va dirigir l’any passat un treball sobre les conseqüències econòmiques i financeres de diferents escenaris de relació entre Catalunya i Espanya. En aquest llibre de 410 pàgines, publicat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, un grup d’experts en la matèria hi fan les seves contribucions, fins a convertir l’obra en el que és probablement el document més rigorós i extens dels darrers anys sobre l’economia de les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya. Una obra de referència en què han participat nou autors de prestigi reconegut, i sobre la qual el blog d’economia catalana www.5centims.cat n’està publicant algunes síntesis signades per ells mateixos. En aquest article em faig ressò de les dues primeres entrades en aquest blog.
La primera és la del director del treball referenciat. El 2010, la sentència sobre l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional va col·locar les relacions entre Catalunya i Espanya en una situació d’interinitat que encara dura ara. El fracàs de la reforma estatuària ens va fer passar a un espai de relació en què no hi ha unes regles de joc pactades, sinó unes regles imposades sota la forma de praxi regular que exerceix l’Estat. Aquesta situació que, a criteri meu, és impròpia, s’allarga en el temps i no se li veu, ara com ara, un final proper. No sabem quan canviarà perquè l’Estat ha demostrat a bastament que no té cap pressa, vegin, si no, un caducat des de fa vuit anys sistema de finançament, que no escandalitza ningú. Tanmateix, també a criteri meu, seria il·lús pensar que el conflicte polític que hi ha darrere no existeix. Potser està adormit, però és latent. D’aquí la utilitat de mirar endavant i dibuixar escenaris de relació que cal pensar que algun dia s’abordaran.
Com més poder polític se li assigna a la Generalitat, més recursos té, més disminueix el dèficit fiscal i més augmenta el PIB
Els que presenta Antoni Castells i que s’analitzen en el llibre de referència són quatre nivells d’autogovern sobre els quals se n’avaluen els efectes economicofinancers. Es contemplen els escenaris de 1) manteniment de l’statu quo, 2) federalisme, 3) acord bilateral i 4) independència. Sàviament, el professor Castells ens adverteix que, contra les temptacions de discussions nominalistes sobre els escenaris, al que cal prestar atenció és als resultats que s’aconsegueixen en cada un d’ells, no és important l’etiqueta sinó el contingut, el que en resulta de cada escenari. I això es concreta en dues coses: com quedarien afectades les finances de la Generalitat i com variaria el PIB en cada cas.
Els resultats que s’obtenen confirmen el que hom podia fàcilment intuir: com més poder polític se li assigna a la Generalitat, més recursos té, més disminueix el dèficit fiscal i més augmenta el PIB. Molt encertadament, Castells ens adverteix de la incidència de factors més difícils de quantificar, un dels quals són els costos de transició de la situació actual a la de cada un dels escenaris, és a dir, el pas d’una situació estàtica a una altra. Aquests costos afectarien especialment l’escenari d’independència —n’hem pogut tenir un tast amb l’experiència del referèndum, els boicots comercials, els boicots a la banca catalana, el trasllat de seus, entre altres.
En el mateix llibre, les professores Núria Bosch i Maite Vilalta estimen l’augment de recursos que obtindria la Generalitat en sis escenaris de relació Catalunya-Espanya diferents de l’actual. Tres d’ells són variants del model federal (federalisme feble, moderat i potent) i els altres tres són: pacte bilateral, model foral (tipus País Basc) i pacte confederal. No tracten l’escenari d’independència, que requereix metodologies diferents de les del seu treball i que ha estat tractat en diferents estudis. Tres conceptes planen sobre cada un dels escenaris, que determinen els resultats als quals arriben les autores del treball: grau d’autonomia tributària de Catalunya respecte de l’Estat, anivellament fiscal (aportació catalana a la resta de comunitats autònomes, pel principi d’equitat) i l’equilibri vertical (suficiència de recursos autonòmics). El seu treball és extens i molt rigorós. Només en reprodueixo els resultats als que arriben en cada escenari. En tots ells Catalunya hi surt guanyant.
Concretament, en l’àmbit de la Generalitat, l’increment de recursos que obtindria per cada un dels nivells de poder polític analitzat és aquest:
- Federal dèbil: 3.929 milions €
- Federal moderat: 6.862 milions €
- Federal potent: 9.969 milions €
- Pacte bilateral: 9.969 milions €
- Foral (tipus País Basc): 18.456 milions €
- Pacte confederal: 23.681 milions €
Sobren les paraules i falten els diners.
Barcelona. Dissabte, 8 d'octubre de 2022. elnacional.cat