anniversari Fukushima: l’energia nuclear és humana... massa humana
- energia nuclear (després de Fukushima)
...el Govern ha facilitat fins ara 15.360 milions d’euros a Tepco, l’operadora de Fukushima Daichii, per afrontar les seves pèrdues. Una xifra colossal comparada amb les compensacions que la companyia ha començat a repartir als damnificats. Ofereix uns 740 euros als homes, 3.700 euros a les dones i 5.600 euros a les embarassades i a les menors d’edat.
Just quan es compleix el primer aniversari de l’accident a la planta de Fukushima Daichii, la polèmica sobre la gestió de la crisi nuclear és més viva que mai al Japó. L’opinió pública assisteix entre incrèdula i sorpresa a les confessions d’incapacitat i incompetència que aquests dies duen a terme els responsables polítics de la tercera potència mundial.
La societat japonesa ha anat descobrint a poc a poc en els últims temps la realitat de la falta de directrius i la confusió que va regnar al govern i entre els tècnics de Tepco, l’empresa que gestiona Fukushima Daichii.
Fa escassament un mes, un informe elaborat per un grup d’experts independents subratllava la falta de preparació generalitzada i una incomunicació a tots els nivells entre el govern i Tepco, que van provocar que s’adoptessin decisions inadequades o tardanes per garantir la seguretat de la població i controlar l’accident nuclear.
Així, per exemple, els responsables de Tepco coneixien els efectes que podria causar una onada de més de quinze metres a Fukushima, però no van prendre cap iniciativa perquè van considerar que era pràcticament impossible que es produís un tsunami tan potent. Ni tampoc no van tenir en compte que es pogués produir un sisme i un tall d’energia alhora.
L’estudi de la catàstrofe de Fukushima també revela que el personal de Tepco tampoc no coneixien en profunditat els sistemes d’emergència. L’endemà de l’accident, van trigar dues hores a trobar una presa d’aigua i només va ser possible després que Tepco contactés amb l’enginyer que va projectar els equips antiincendis a la central nuclear.
I que, orfes dels coneixements necessaris, els equips d’emergència van cometre errors tècnics en manipular els sistemes de refredament dels reactors. Uns errors que si no s’haguessin produït haurien limitat l’emissió descontrolada de radioactivitat.
Tampoc no en surt ben parat el govern i molt menys el llavors primer ministre, Naoto Kan, a qui s’atribueix haver alimentat la confusió de les primeres hores. La falta de comunicació entre Kan i el centre de gestió de crisi va endarrerir l’alerta sobre el grau de difusió de la radioactivitat. I aquest cap de setmana s’ha sabut que el govern d’aleshores coneixia el risc de fusió nuclear des de les primeres hores que van seguir el tsunami i no només en va ocultar la informació, sinó que el seu portaveu, Yukio Edano, va negar aquesta possibilitat setmanes senceres.
El més greu és que Edano, actualment ministre d’Economia, Comerç i Indústria, ha reconegut que va silenciar aquesta informació. “Accepto humilment ser criticat perquè no els podia dir que hi havia un risc de fusió”, va dir als periodistes locals divendres passat.
Aquesta revelació reforça fins i tot més el sentiment que tenen els japonesos que l’executiu els ha ocultat informació sobre la seva gestió del pitjor accident nuclear des de Txernòbil el 1986. I el que encara és pitjor, ha confirmat la persistència de complicitats entre el govern, els alts funcionaris i les grans empreses (en aquest cas Tepco) i ha reforçat la sensació d’impotència de la població.
“Ens envaeix una barreja d’ira i d’impotència. Ja no els creiem. Ens han estat mentint tot l’any”, assenyala l’escriptor i professor de la universitat Rikkyo de Tòquio, Hiroaki Idaka, que afegeix que “la gestió d’aquesta crisi ens demostra la falta de capacitat dels polítics que ens governen”.
Aquesta realitat i els retards a concedir els ajuts als damnificats i a posar en marxa els plans de reconstrucció han enfonsat la popularitat del primer ministre, Yoshihiko Noda. Només li dóna suport un 30% de la població. Ha reconegut: “La culpa no és de ningú en particular, sinó de tots. Tant el govern, com els experts i les empreses operadores estàvem massa convençuts del mite de la seguretat nuclear. Crec que tots hi hem de reflexionar”.
11-III-12, I. Ambrós, lavanguardia
Res no tornarà a ser com abans. És el comentari més comú que se sent de la boca de qualsevol japonès quan s’evoca la triple catàstrofe que va fuetejar el seu país l’11 de març del 2011. L’efecte combinat del gran terratrèmol de magnitud 9, un tsunami mortífer i el posterior pitjor desastre nuclear de l’últim quart de segle han canviat la manera de pensar i de viure de la societat japonesa, que mostra més desconfiança cap als partits polítics. La fossa que separa el Japó real de l’oficial és cada vegada més gran.
Els efectes del sisme i posterior tsunami, que van causar més de 19.000 víctimes mortals (15.584 certificats i 3.274 desapareguts), han deixat un empremta profunda en la memòria dels japonesos. Però va ser l’accident de la central nuclear de Fukushima Daichii el que ha modificat el seu mode de vida i ha despertat la por de la radioactivitat. “Ens hem adonat que el mite del creixement econòmic per ser un país poderós no és tan important. Ara volem viure de forma segura i saludable”, afirma l’escriptor i professor de la Universitat Rikkyo, de Tòquio, Hiroaki Idaka.
El seu comentari respon al creixent recel que provoca l’energia nuclear al Japó. A set de cada deu persones els preocupa la radioactivitat, assenyala una enquesta del Mainichi Daily News. Una xifra que duplica la inquietud que hi havia abans de l’accident de Fukushima, quan el Japó era considerada la primera potència nuclear del món amb els seus 54 reactors, i la millor preparada per afrontar qualsevol tipus d’accident.
El desastre de Fukushima, provocat per una onada gegant, va revelar la inconsistència d’autoritats i tècnics nipons i ha generat un estat d’ansietat. “Ens enfrontem a la por real que mai no havíem imaginat que tindríem. Abans de l’accident teníem la sensació de viure en un entorn segur. Ara aquesta percepció s’ha esvaït”, diu Susumu Ueda, un compositor musical de 56 anys compromès amb els damnificats de les tres catàstrofes naturals.
“Intento tornar a la normalitat i vull fer la meva vida diària com abans, però sento que viure sense preocupació ja és impossible”, comenta Akiko, una professora d’espanyol de 36 anys que imparteix classes a Tòquio.
La seva inquietud l’ha portat a vigilar la procedència dels aliments, una cosa impensable fa tan sol uns mesos entre els japonesos, que tenien una fe cega en els productes del país. Ara ja no. Desconfien de la burocràcia governamental, especialment després
que es descobrissin casos de contaminació en carn de boví, te, arròs i llet en pols infantil, i els ciutadans han pres la iniciativa. Una cosa impensable en una societat tan disciplinada com la nipona.
La situació ha arribat a l’extrem que són les mateixes empreses d’alimentació i les cadenes de supermercats, com Aeon, les que apliquen pel seu compte uns controls de radiació més estrictes que els del Govern, per tal de garantir als consumidors la qualitat dels productes que venen...
Però l’accident nuclear no només ha canviat pautes de comportament. També ha despertat consciències. La seva principal força impulsora és la creixent desconfiança cap als polítics i els buròcrates de l’administració. “Ens han mentit tot l’any”, diu Hiroaki Idaka. Un sentiment que ha generat un moviment antinuclear i d’indignació que reuneix desenes de milers de manifestants i que té el suport d’intel·lectuals com per exemple Susumu Ueda o l’escriptor Kenzaburo Oé.
I és que el Govern ha facilitat fins ara 15.360 milions d’euros a Tepco, l’operadora de Fukushima Daichii, per afrontar les seves pèrdues. Una xifra colossal comparada amb les compensacions que la companyia ha començat a repartir als damnificats. Ofereix uns 740 euros als homes, 3.700 euros a les dones i 5.600 euros a les embarassades i a les menors d’edat. “És insultant”, opina Akiko.
11-III-12, I. Ambrós, lavanguardia