*notícia i política*, Bernat Dedéu

... El programa estival i lleuger no és l’excepció. Serà la pauta d’uns mitjans públics on, com ja van dient els mateixos periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio en major o menor sordina, no es parlarà de política “perquè no interessa”. Aquesta assumpció de la pauta franquista segons la qual la política és sobrera no és fruit de quatre dies ni imputable a la presentadora en qüestió. Sorgeix, per exemple, del fet que els actuals directors de la televisió i ràdio nacionals siguin, per cosis de la vida, els antics directors interins dels mateixos ens i que hagin accedit al seu nou càrrec mitjançant uns concursos públics que són una autèntica broma. Tot això prové, en definitiva, d’un entorn periodístic on hom ja accepta amb naturalitat que la direcció de la ràdio “li toqui” a Esquerra i la de la tele a Junts. Si la corrupció i negligència són al cim més alt de la piràmide, dessota només hi haurà brossa.

Soc ben conscient que escric coses que haurien d’ésser de bàsica, com ara que els polítics no haurien de ser col·legues dels nostres periodistes, sinó tenir-los por i ser ben conscients que els auditaran fil per randa en qualsevol aspecte de la seva gestió. La pauta, insisteixo, és justament la contrària. Periodistes i mandataris formen part de la mateixa piscina, i ja sabem que com més gent es barreja en aigües tancades més pixum hi haurà.

10-VIII-22, elnacional.cat