política educativa: suspens i empitjorant

Cal analitzar amb profunditat i urgència què falla en el sistema educatiu català. No és ad­missible que més d’una cinquena part dels alumnes de 4t d’ESO, que són els adolescents de quinze i ­setze anys, no hagin obtingut els nivells mínims exigits en matemàtiques i anglès en les proves que el mes de març ha fet el Consell Superior d’Avaluació de la Ge­ne­ralitat.

Matemàtiques i anglès són dues matèries bàsiques per poder avançar amb èxit en un món cada vegada més tecnològic i globalitzat al qual s’enfronten les noves generacions. Cal revisar si fallen els models i els sistemes d’ensenyament que s’apliquen, la motivació per a l’estudi o la capacitat didàctica del professorat. El fet més greu és que aquest avís no és el primer. Fa anys que es detecta un deteriorament en l’ensenyament. En matemàtiques el resultat ha estat el pitjor dels últims onze anys. Hi ha més alumnes que no aconsegueixen els coneixements mínims i menys que assoleixen l’excel·lència.

El greu retrocés educatiu que pateixen els joves hipoteca el seu futur i el del país

 

Matemàtiques i anglès són les dues matèries que tenen les avaluacions més dolentes. El retrocés en l’aprenentatge, tot i això, també afecta –per bé que amb menys intensitat– la resta de les competències bàsiques, com català, castellà i ciència i tecnologia, en què hi ha un descens del rendiment educatiu per tercer any consecutiu. En aquest sentit, sembla clar que s’arrossega l’impacte negatiu que va tenir la pandèmia en el sistema d’ensenyament en general i en els mateixos estudiants. Les autoritats educatives i el professorat haurien de considerar la pertinència d’establir alguna solució perquè els estudiants de la generació més afectada per la pandèmia poguessin recuperar el retard sofert i afrontar l’etapa superior amb més garanties d’èxit, ja que si no arrossegaran el dèficit educatiu que tenen acumulat. L’escassa apetència per la lectura i l’ús massiu de les noves tecnologies també podrien ser la principal causa que els joves no aconsegueixin escriure sense faltes d’ortografia, ja sigui en castellà o català. Només un de cada deu alumnes va ser capaç d’escriure sense errors ­ortogràfics. És preocupant el que suposa aquesta mancança en l’ús de la llengua.

La qualitat de l’ensenyament hauria de millorar any rere any en lloc de retrocedir. Cal exigir responsabilitats pel fracàs, però sobretot cal reaccionar amb urgència, intel·ligència i eficiència per millorar el nivell educatiu de Catalunya i, especialment, dels joves de quinze i setze anys, que després de l’ESO s’han d’enfrontar al batxillerat o la formació professional, i de qui depèn el futur del país.

El nivell acadèmic dels adolescents catalans continua en descens des que va irrompre la pandèmia el curs 2019-2020, i trenca una progressió ascendent. Aquest és el tercer curs en què es veu afectat i es confirma un altre descens en totes les competències bàsiques: català, castellà, anglès, matemàtiques i ciència-tecnologia. Hi ha menys alumnes excel·lents i més de nivell baix respecte a edicions anteriors, i és especialment preocupant el rendiment en matemàtiques i anglès­. Des de l’any 2021, la puntuació ha baixat 2,4 punts en català, 2,8 en castellà, 4,5 en matemàtiques i 2,1 en anglès.

Els resultats de l’edició 2022 de competències bàsiques que van afrontar 81.600 alumnes de 4t d’ESO (16 anys) al març han estat publicats pel Consell Superior d’Avaluació de la Generalitat. Serveixen per analitzar el sistema educatiu i no tenen repercussió en les notes de l’estudiant.

Educació atribueix els resultats a la pandèmia i diu que analitzarà les dades i respondrà a cada centre

Segons els resultats, només les llengües catalana i castellana es mantenen en la mitjana desitjable de 70 punts (les puntuacions per competència avaluada es transformen en una escala de 0 a 100 punts), mentre que la resta de les competències estan per sota d’aquesta xifra i de les puntuacions obtingudes altres anys.

Les orientacions sobre avaluació de caràcter internacional proposen quatre trams per puntuacions i indiquen que, del conjunt dels alumnes, els que se situen en el nivell baix no haurien de superar el 15% del total, mentre que els de nivell més alt haurien d’arribar al 30%. Això no passa en cap competència, llevat de català i castellà, que té menys d’un 15% d’alumnes de nivell no aprovat. Però en cap de les dues assignatures no s’arriba al 30% d’excel·lents.

En el cas de les matemàtiques s’ha obtingut la pitjor puntuació des que es fan aquestes avaluacions externes fa 11 anys (61,2), i aprofundeix el descens d’anys anteriors. En l’edició del 2021 va ser de 66,7, i de 70 en la del 2020. Però no només ha baixat la mitjana, sinó també els alumnes que estaven en nivells alts (ara un 17,5%), i han augmentat els que no aconsegueixen el mínim establert (23,5%). La majoria dels alumnes estan en la mitjana baixa. “Aquesta caiguda reiterada del resultat s’haurà d’analitzar amb deteniment més enllà dels efectes del confinament”, assenyala l’informe del Consell, que insta a trobar les causes “per corregir aquesta situació”. La Conselleria d’Educació atribueix el descens de matemàtiques i de la resta dels àmbits a la pandèmia i a les condicions en què han treballat les escoles.

En el cas de les matemàtiques s’ha obtingut la pitjor puntuació des que es fan aquestes avaluacions externes fa 11 anys

“Hi ha matèries en què és imprescindible tenir models per aprendre, com les llengües o les matemàtiques”, expliquen fonts del departament. “Per aquesta raó treballarem en l’anàlisi de les dades dels centres educatius, juntament amb la inspecció, per donar la resposta adequada a cada escola”.

En anglès, la puntuació ha caigut del 74,1 el curs anterior a la pandèmia al 68,4 actual. Preocupa que augmentin els joves amb baix acompliment en aquest idioma (prop d’un 20% no aconsegueixen el mínim establert, en part, per l’expressió escrita) i la possible polarització que hi ha en el sistema educatiu, ja que hi ha un 20% més d’alumnes en nivells molt alts. Si bé és cert que seria desitjable que un 30% dels alumnes estiguessin en aquesta franja d’excel·lència, com suggereixen els estàndards internacionals, també hi ha el risc de deixar enrere una part de la població escolar tenint en compte que les famílies amb més recursos compensen les mancances de l’escola amb classes extraescolars d’anglès o estades a l’estranger.

En català, la puntuació del 2022 ha baixat 2,4 punts respecte a la del curs anterior i es manté en la situació del 2020, després d’un descens de 3 punts. En castellà, per la seva banda, la pandèmia ha trencat la progressió ascendent des del 2016, malgrat que és la competència que mostra més fortalesa i gairebé aconsegueix l’objectiu d’alumnes excel·lents.

El departament atribueix el descens del català als con­finaments escolars

El departament atribueix el descens del català als con­finaments escolars, atès que “l’escola és l’element que incrementa el coneixement d’aquesta competència”.

Finalment, en la competència cientificotecnològica s’ha registrat un lleuger descens de 0,2 punts entre el 2021 i el 2022, i es manté l’estabilitat dels últims tres anys, malgrat que no aconsegueix remuntar a anys anteriors, quan havia arribat a 66 punts.

El departament indica que “per tenir la fotografia completa i poder extreure conclusions, el complementarà els resultats amb l’anàlisi del context dels alumnes de quart d’ESO que es donarà a conèixer en un informe que es publicarà després de l’estiu”.