*El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta*, Xavier Montanyà

La guerra bruta de la màfia unionista

...El periodista Xavier Vinader, mort l’abril del 2015, fou el primer a posar de manifest la cara fosca de la Transició mitjançant unes investigacions que van costar-li molt cares. Xavier Montanyà en va explicar les peripècies a El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta (Pòrtic, 2015). Vinader va ser, també, el primer exiliat de la “democràcia” espanyola: va exiliar-se el 1981 i no va tornar a Catalunya fins al 1984, on va ser detingut. Va passar tres mesos a la presó de Carabanchel i va ser indultat. L’Audiència Nacional l’havia condemnat per “imprudència temerària en l’exercici del periodisme” per haver gosat destapar la trama de l’extrema dreta que, amb l’excusa de combatre el terrorisme d’ETA, també practicava el terrorisme i s’enriquia a mans plenes. La ironia de tot això és que Vinader fos indultat pel mateix govern socialista que des del 1983 havia posat en marxa un grup terrorista parapolicial tristament famós: els GAL. El procés judicial posterior, més els informes de la CIA, sembla que han deixat clar que Felipe González i el rei emèrit, Joan Carles I, serien els màxims responsables, per activa o per passiva, de la trama dels GAL i els seus crims. Tot i que ja sabem qui era —o millor dit, qui eren— el senyor X, constatar-ho tampoc no va provocar una regeneració a fons del règim del 78. Al contrari. Felipe González encara pretén donar lliçons d’ètica política i el rei emèrit continua fent de les seves i ara es veu que restarà sense càstig amb l’aval dels partits dinàstics. A la biografia que María del Olmo ha dedicat a qui fou conseller del govern basc i diputat al Congrés, Joseba Azkarraga, la libertad y los derechos humanos como objetivo (Tirant Humanidades, 2a ed. corregida 2022), s’aporten evidències de com el PSOE i els seus adlàters van perseguir les persones que van atrevir-se a denunciar la trama dels GAL.

Pia Lamberty és una psicòloga social alemanya que ha estudiat la relació entre les teories de la conspiració i l’extrema dreta. Afirma que els extremismes difonen rumors, sobretot, a través de les xarxes socials amb l’argument que una persona o un grup de persones treballen en secret per destruir el món o... Espanya, si parlem de la “coalició” unionista que s’aglutina rere l’Operació Catalunya o del Catalangate. L’extremisme també es caracteritza, segons Lamberty, per seguir una estratègia d’assetjament, acompanyat de violència verbal, contra persones o contra un col·lectiu sencer per destruir-ne el prestigi i provocar així la condemna social. La tècnica l’ha feta servir el comissari Villarejo tantes vegades com ha volgut i la premsa s’ha fet ressò de les seves manipulacions sense cap mena de verificació. Per exemple, va estar al darrere de la conspiració que va acabar amb la destrucció, el 10 de març del 2015, de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i el Banco Madrid (BM), entitats financeres de les quals era accionista de referència la família andorrana Cierco.

Fent-se passar per periodista, Villarejo va enganyar Victoria Álvarez perquè presentés la primera denúncia contra Jordi Pujol Ferrusola. També va aconseguir que Javier de la Rosa destapés els negocis de la família Pujol. Sánchez Camacho es va apuntar a la festa perquè volia fer punts davant la “jefa”, que és com ella anomenava María Dolores de Cospedal, que en aquell temps era la secretària general del PP. No sé si llavors la pepera catalana sabia que el primogènit dels Pujol havia estat soci d’Ignacio López del Hierro, marit de Cospedal, en negocis a l’Amèrica Llatina i Àfrica, a través de la societat Ibadesa Cataluña. La corrupció intrínseca del règim del 78 té aquests maridatges tan sorprenents i uns se'n surten perquè reben el suport del sistema i uns altres són condemnats per desprestigiar una causa...