"Ser o no ser enemics", Francesc-Marc Álvaro

No estic gaire segur que el cap de Policia que va identificar els manifestants de València com "l'enemic" sigui només una excepcional i pintoresca dissonància a l'Espanya d'avui. Si aquest funcionari encarregat de la seguretat dels ciutadans diu el que diu, potser és perquè l'home contempla un panorama que l'anima a mostrar-se més sincer que un concursant del programa Gran Hermano. Hi ha algunes situacions oficials que abonen l'actitud d'aquest exmembre de la Brigada Polític Social. Només cal fixar-se una mica en algunes notícies d'aquesta setmana.

ERC és un partit democràtic de llarga trajectòria, però el PP considera que no ho és bastant perquè ha vetat la presència d'Alfred Bosch a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats, en representació del grup mixt. El problema, segons sembla, és que ERC defensa la independència de Catalunya i això converteix als seus càrrecs en elements sospitosos per defecte. El contrasentit és monumental: els republicans es poden presentar perfectament a les eleccions d'acord amb les lleis de l'Estat espanyol, però, de facto, se'ls aplica un tractament discriminatori que té un efecte devastador en la credibilitat del sistema democràtic: el converteix en un artefacte arbitrari que abjura del pluralisme i que rebenta per dins les regles de joc. Quan el PP va impedir que Amaiur tingués grup propi en la Cambra baixa va ser una vulneració similar de les normes, llavors argumentada tàcitament per l'existència d'ETA. En el cas d'ERC, adduir la violència és encara més absurd atès que, afortunadament, a Catalunya no ha arrelat cap grup terrorista des de la transició.

Mentre un partit democràtic que representa a una part de ciutadans és tractat a Madrid com si fos l'enemic, hi ha un suposat sindicat de funcionaris anomenat Manos Limpias que, liderat per un ultradretà, es dedica sense cap problema a impulsar nombroses acusacions particulars contra qui sigui, des del polític basc Juan María Atutxa i altres membres de la taula del Parlament d'Euskadi fins al jutge Garzón, passant per Iñaki Urdangarin o el programa infantil Los Lunnis. Al seu web es poden llegir coses com aquestes: "Entenem que en aquests moments, la nostra nació necessita que tots els espanyols de bé, que creiem en l'honradesa i el treball, en la igualtat de tots davant la llei, en la justícia i en definitiva en els principis i valors de la nostra Constitució, fem un pas endavant en defensa d'allò que estimem i actualment perilla per l'auge nacionalista: Espanya". Novament, sota aquesta prosa del 18 de juliol batega el concepte "enemic", la qual cosa durant quaranta anys es va cridar "la anti-Espanya".

Una democràcia on pensar diferent et converteix en enemic és un fracàs, una tragèdia i una seriosa amenaça.

27-II-12, Francesc-Marc Álvaro, lavanguardia