*L’Empire éclaté*, Hélène Carrère d’Encausse
L'Empire éclaté és una obra d'Hélène Carrère d'Encausse, apareguda en 1978 per edicions Flammarion. La historiadora va predir, com el sociòleg Emmanuel Todd dos anys abans (La Chute finale), la pròxima fi de l'URSS.
Ella va escriure que l'URSS cedirà sota la pressió de la puixança de les repúbliques asiàtiques de l'URSS amb altes taxes de natalitat, a diferència de les repúbliques d'Europa amb taxes de fecunditat baixes. D'acord amb aquest raonament, de la població d'origen musulmà es convertiria en majoria a la Unió Soviètica, mentre que la classe dirigent del Partit, l'Exèrcit i la indústria eren en gran part russos, de cultura europea. Aquesta distorsió hauria estat necessàriament un problema de legitimitat del poder polític.
Hélène Carrère d'Encausse assolí la glòria mediàtica, però la història s'encarregà d'invalidar la seva teoria, ja que el desafiament a l'URSS va arribar en realitat per primera vegada de Polònia a l'agost de 1980 amb la creació del sindicat Solidaritat i als països bàltics al juliol de 1989, amb la formació d'una cadena humana de més de 500 km i que va atraure 2 milions de persones per protestar contra el pacte nazi-soviètic de 1939, i finalment, l'Alemanya Oriental l'octubre de 1989, que portà a la caiguda del mur de Berlín (9 de novembre).
Enllaços externs
- L'empire éclaté, d' H. Carrère d'Encausse per Yves Florenne, a Le Monde Diplomatique (1978)
- "L'Empire éclaté", per Daniel Vernet, a Le Monde
- Hélène Carrère d'Encausse, perpétuellement perspicaceArxivat 2014-12-26 a Wayback Machine. a Le Courrier de Russie
Hélène Carrère anomenada Carrère d'Encausse, amb nom de soltera Hélène Zourabichvili (6 de juliol de 1929), és una historiadora francesa especialitzada en història de Rússia, nascuda a París. És Gran Creu de la Legió d'Honor i membre de l'Acadèmia Francesa, on ocupa la cadira número 14 i de la qual és secretària perpètua, sent la primera dona que ocupa aquest lloc.
Dades biogràfiques
Filla de Giorgi Zurabishvili i de Nathalie von Pelken, casada amb, Louis Carrère d'Encausse, negociant en assegurances, fill dels músics Albert Georges Carrère i de Pauline Dencausse.
Hélène Carrère descendeix d'una família d'aristòcrates georgians que van conèixer la prosperitat i, després de la revolució russa, la pobresa.[1] Dispersos posteriorment a Europa, els seus ancestres van ser servidors de l'imperi rus als quals Carrère els segueix la petjada històrica. Precisament sobre la història del seu país d'origen ha donat cursos a la Sorbona i després a l'Institut d'Estudis Polítics de París.
El 1978 ella va predir la fi de l'URSS en el seu llibre L'Empire éclaté, no per efecte de les accions deliberades de Ronald Reagan o del Papa Joan Pau II, sinó a causa, segons la historiadora, de la forta natalitat de repúbliques musulmanes d'Àsia Central. Aquesta predicció va resultar parcialment equivocada, ja que el moviment de secessió va venir dels països del Bàltic, la porció més europea de la vella URSS, mentre que les repúbliques musulmanes es van mantenir globalment en calma fins que van tenir accés a la seva independència.
Carrère ha estat professora convidada de diverses universitats a Amèrica del Nord i al Japó. Té un doctorat honoris causa de la Universitat de Mont-real i de la Universitat Catòlica de Lovaina. Va ser presidenta de la Ràdio Sorbonne a Ràdio France de 1984 a 1987. Va ser també membre de la Comissió de coneixedors per a la reforma del codi sobre la nacionalitat a França el 1986-1987.
Durant l'any de 1992, va ocupar el càrrec de consellera al Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament participant en l'elaboració d'una política d'assistència per a la democratització dels antics països comunistes. Va ser elegida a les eleccions al Parlament Europeu de 1994, actuant com a vicepresidenta de la Comissió d'Assumptes Estrangers i de Defensa i com a vicepresident de la Comissió d'Arxius Diplomàtics de França. També ha presidit la Comissió de Ciències de l'Home al Centre Nacional del Llibre de 1993 a 1996. Va ser nomenada el 1998 membre del Consell Nacional per al Desenvolupament de les Ciències Humanes i Socials. En 2004, va ser presidenta del Consell Científic de l'Observatori Estadístic d'Immigració i Integració.
Va rebre el premi Aujourd'hui pel seu llibre L'Empire éclaté el 1978; el premi Louise Weiss el 1987; el premi Comenius el 1992 pel conjunt de la seva obra i el premi Ambassadeurs el 1997, pel seu llibre Nicolas II de Russie. És membre associada de la Reial Acadèmia de Bèlgica.
Va ser elegida a l'Acadèmia Francesa el 13 de desembre de 1999, ocupant la cadira número 14 que va heretar de Jean Mistler. Immediatament va ser nomenada Secretària perpètua de l'Acadèmia, reemplaçant Maurice Druon.[2]
Hélène Carrère és mare de l'escriptor Emmanuel Carrère, de l'advocada Nathalie Carrère i de la metgessa i periodista Marina Carrère d'Encausse. És germana del compositor Nicolas Zourabichvili i neboda de Salomé Zurabishvili, que fou ambaixadora de França a Geòrgia, després ministra d'Afers Exteriors de Geòrgia i, actualment, una de les figures de l'oposició georgiana.