*Reobrir la història*, Agustí Colomines

... La desaparició dels règims comunistes no va comportar el triomf del liberalisme i la democràcia. Aquella teoria ja estava equivocada, d’entrada, perquè menystenia que la Xina o molts dels seus aliats asiàtics i africans estaven subjugats per dictadures comunistes. Però, és més, la desaparició de la nomenclatura en els estats de l’antic Pacte de Varsòvia no va significar, llevat d’algun cas excepcional, com ara Txèquia, la difusió de l’esperit de llibertat propi del liberalisme. Al contrari. Quan el rostoll del mal roman, les tiges malvades tornen a créixer. A Rússia, amb Putin, o a Espanya amb els franquistes.

Fukuyama va cometre els mateixos errors que els analistes marxistes, tan de moda a finals dels anys seixanta del segle XX, en analitzar el futur. L’imperialisme rus no és nou, però Putin l’ha reactivat amb una agressivitat nacionalista pròpia dels estats vuitcentistes. Fa temps que aquest home és així. No ha embogit de sobte. Fa anys que es dedica a eliminar periodistes, opositors i a guerrejar, com ha fet a Txetxènia, Geòrgia i en altres territoris de l’antiga URSS per recuperar el poder imperial rus perdut el 1918 amb la “rendició” de Lenin. Tal com va exposar Anne Applebaum en un article de finals de l’any passat, The bad guys are winning, fa molt de temps que Vladímir Putin va descobrir que les detencions massives són innecessàries si pots empresonar, torturar o possiblement assassinar només algunes persones clau. Per això vol carregar-se Zelenski, símbol de la resistència ucraïnesa. La por farà la resta per doblegar la resistència. Es tracta de difondre la creença que no es pot canviar res. Dictadures recolzades sobre societats apàtiques per apagar les llanternes dels mòbils que, a Kíiv o a Barcelona, busquen la llibertat en la foscor.

10-III-22, elnacional.cat