manifestació 10-III, 18h, BCN, 63 anniversari revolta tibetana

Tibetans i simpatitzants de la causa del Tibet ens concentrarem aquest dijous 10 de març de 2022, a partir de les 18 h, en la Plaça Sant Jaume de Barcelona, per a recordar el 63 aniversari de l'aixecament tibetà que va conduir al Dalai Lama i a milers dels seus seguidors a l'exili en 1959. Enguany, a causa de les circumstàncies, no es farà tampoc la tradicional marxa pel centre de la ciutat. La trobada serà directament en la plaça. Es prega a tots els assistents a venir amb màscara i a guardar la distància de seguretat.

Situació actual
 
Lluny de millorar, el conflicte al Tibet empitjora cada dia. Els drets fonamentals dels tibetans dins del país són violats des de fa 63 anys sense que la comunitat internacional prengui cartes a l'assumpte. L'estratègia del govern xinès amb Xi Jinping és dissoldre la identitat tibetana i la de les altres minories al país.

Segons l'informe mundial 2022 de Human Rights Watch (HRV) «Amb el president Xi Jinping al capdavant, el govern xinès va redoblar la repressió dins i fora del país el 2021. La seva política de "tolerància zero" cap al Covid-19 va enfortir la mà de les autoritats, que van imposar polítiques dures en nom de la salut.»

A l'apartat dedicat al Tibet, l'informe denuncia:

«Les autoritats a les àrees tibetanes continuen restringint severament les llibertats de religió, expressió, moviment i reunió. Tampoc no aborden les preocupacions populars sobre la mineria i l'apropiació de terres per part de funcionaris locals, que sovint impliquen intimidació i ús il·legal de la força per part de les forces de seguretat.

Després d'un anunci del novembre del 2020 que va endurir els controls sobre les comunicacions en línia que "socaven la unitat nacional", hi va haver un augment de les detencions informades de tibetans el 2021 per presumptes delictes en línia. En particular, els tibetans que es van comunicar amb persones fora de la Xina van ser fustigats i castigats, independentment del contingut de les seves comunicacions.

El govern va intensificar les polítiques assimilacionistes coercitives. Les classes d'idioma xinès eren obligatòries per als mestres d'escola, els funcionaris locals i els estudiants de formació professional. Al juliol, les autoritats van anunciar que les escoles bressol en àrees de minories ètniques han d'utilitzar el xinès com a mitjà d'instrucció. A l'agost, el president Xi va emfatitzar la subordinació de les identitats minoritàries a una única identitat nacional a la conferència nacional "Treball Ètnic".

Les autoritats van intensificar la vigilància i la intimidació a tots els nivells, des de línia fins als veïnats i les escoles, i han fet que les protestes, com les que es van produir per la degradació de l'idioma minoritari a Mongòlia Interior el 2020, siguin pràcticament impossibles a les àrees tibetanes.

Almenys vuit presoners tibetans o sospitosos van ser alliberats per problemes de salut, alguns a causa de tortures, quatre dels quals van morir poc després, encara que es desconeix el nombre real a causa dels extrems controls d'informació al Tibet.»
 
Com ja vam informar l'any passat, l'esperança dels tibetans que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg investigués el genocidi comès al Tibet per les autoritats xineses, es va frustrar al principi d'any. El TEDH va rebutjar admetre a tràmit les dues demandes presentades per l'arxivament d'aquestes indagacions el 2014, a causa de la reforma de la justícia universal per part del Govern de Mariano Rajoy (PP), després de rebre pressions del país asiàtic.
 
L'informe de HRW 2022 denuncia encara que les «autoritats xineses segueixen devastant la protecció dels drets humans i les llibertats civils a Hong Kong, transformant gran part del comportament pacífic que havia sustentat la vida a Hong Kong, com la publicació de notícies, a actes de subversió. Un informe d'abril del 2021 d'Human Rights Watch va trobar que les autoritats estaven cometent crims de lesa humanitat com a part d'un atac generalitzat i sistemàtic contra els uigurs i altres musulmans turcs a Xinjiang, inclosa la detenció massiva, la tortura i la persecució cultural. Els tibetans van continuar sent objecte de greus abusos, inclòs l'empresonament sever i perllongat per exercir els seus drets bàsics.»
 
I pel que fa a l'educació, continuen amb la seva política per soscavar l'educació en la llengua materna dels tibetans i de les altres ètnies. Una política que té l'objectiu de fer desaparèixer la identitat de les minories, assimilant-las, i que ha cobrat impuls sota el lideratge del president Xi Jinping (vídeo).