*La patria en la cartera. Pasado y presente de la corrupción en España*, Joaquim Bosch

El jutge Joaquim Bosch: "El cap d'Estat no pot tenir una inviolabilitat plena"

El magistrat presenta el seu nou llibre 'La patria en la cartera', acompanyat del jurista Joan Queralt

“Aquest llibre no vol ser amable. En absolut. Cal acabar amb la corrupció estructural i tots els partits tenen responsabilitats.” Amb aquestes paraules el magistrat Joaquim Bosch (Cullera, 1965) ha tancat la seva intervenció aquest vespre en la presentació del seu nou llibre La patria en la cartera. Pasado y presente de la corrupción en España,  a la llibreria La Central del Raval, plena i amb assistents asseguts a les escales.  El públic – on no han faltat col·legues seus de Jutges i Jutgesses per la Democràcia-  ha aplaudit les seves  afirmacions, i també les del seu amic i catedràtic en dret penal Joan Queralt, que ha fet riure tothom en afirmar, que en la història espanyola “el marques de Salamanca va ser un dels grans corruptes i té un monument” i  encara se’l venera. Queralt també ha fet reflexionar amb els 50.000 milions d’euros que es desvien en comissions.

La patria en la cartera es presenta com una reflexió argumentada que busseja en les singularitats del fenomen de la corrupció a l’Estat espanyol.  I l’enriquidor del llibre és que Bosch  ho aborda a través d'una visió transversal que engloba disciplines com la història, el dret, la política criminal, l’ètica o la sociologia.  El magistrat, dempeus amb el micròfon,  ha fet una pinzellada  completa. Ha exposat que la corrupció ha existit a Espanya com arreu del món des de civilitzacions antigues. La diferència és que la dictadura de Franco va trencar l’evolució i “va expandir la corrupció arreu”, segons  Bosch. El magistrat ha afegit: “Franco usa la corrupció per cohesionar. Els que no són afectes al règim els facilita negocis perquè ho siguin. En 40 anys la corrupció penetra i arrela.”  Ha recordat que la Comissió Econòmica Europea es va sorprendre que a finals dels anys 80 a l’Estat espanyol no fos l’honestedat el que més es valorava dels partits polítics.

Partits esquitxats

El magistrat  valencià ha sigut molt crític amb tots els partits, però ha defensat el que es va fer a la Transició: “Ara és fàcil criticar-ho tot.” Bosch no ha amagat la seva crítica als partits, que van heretar les pràctiques corruptes franquistes,  i alguns dels seus ministres. “L’Ibex es crea el 1992 i té 35 alts càrrecs de Franco”, ha detallat amb altres xifres. “Tots els partits es barallen, però s’entenen per tapar la corrupció”, ha assegurat  amb fets objectius, com ara que el primer Codi Penal de 1995 no va incloure el delicte de finançament il·legal de partits, que no arriba fins a la reforma del 2015. O el fet que la Unió Europea va aprovar el 2019 la norma per protegir els alertadors de corrupció, “i a Espanya no hi ha llei ni cap esborrany”.

Els partits polítics, segons el jutge són encara “molt verticals i poc transparents de la seva caixa. “Actualment, una diferència d’Espanya  és que la corrupció es concentra i molt entre els polítics, mentre a altres països, a més d’haver-hi menys, està més repartit, en funcionaris i altres oficis”, ha precisat. També ha sigut contundent quan ha afirmat: “Un cap d’Estat no pot tenir inviolabilitat plena. És un blindatge desmesurat si els delictes queden impunes”, i donen carta blanca a expandir la corrupció.

Cas català

Pel que fa al territori, Bosch ha assegurat que al País Valencià s’han vist molts casos, però “la corrupció a Catalunya també és greu” i ha denunciat que “no es pot tapar tot amb una senyera o amb apel·lacions patriòtiques”, tot deixant clar abans que, per a ell, la Constitució permet el dret que reclama el procés català.  Bosch ha esperonat a tots els responsables polítics a deixar la corrupció i establir reals mecanismes de control. "Perjudica la societat i alenteix l’economia, ja que les empreses no impulsen la innovació per competir”, quan les adjudicacions es concedeixen si es paguen comissions. Una diagnosi ben real.