*manifest manifest*, Cassandra

El disbarat és més gran que la suma de tonteries, pocasoltades i desoris que, candor o/i fanàtica obcecació, se succeeixen en aquesta vella i obsoleta manifestació d'ucronia distòpica en què viu -viuen, els zombis?- l'esquerra.

El més greu és que, mentre les dretes ('allò que té a l'esquerra com a alternativa') han anat actualitzant el seu relat (de Benoist, Rougier, ...BH Lévy, Finkielkraut, ...), el de l'esquerra ha romàs fidel a una dogmàtica relligada amb mites corcats.

Aquesta esquerra que ja no enarbora més que màstils.

Aquesta esquerra que no ha aconseguit acabar amb les dretes, però sí amb totes les esquerres.

Aquesta que, en la renúncia suïcida històrica més gran i definitiva, va cedir l'única arma que pot convertir el lliberticidi contemporani en comú conscient responsabilitat.

El mite del progrés, del progrés pel coneixement. Conoscere per deliberare.

Sí, doncs només la rebel·lia cultural personal, amb l'excel·lència per horitzó, i des de la crònica crítica, permet la possibilitat.

La possibilitat. Doncs afirmar la seguretat, és trair-la. La possibilitat. Signar-la?!

El Maifest és un disbarat més gran que la suma de tonteries, pocasoltades i disbarats que, candor o/i fanàtica obcecació, se succeeixen en aquesta vella i obsoleta manifestació d'ucronia distòpica en què viu -viuen, els zombis?- l'esquerra.

Entre desitjos i deliris. Pius, alguns: aberrants, altres. Els signants ens volen fer arribar, no sabem si com a contribució al paviment del dantesc infern,

la seva "fonda preocupació",
el seu "rebutgem frontalment qualsevol amenaça o agressió militar a un Estat sobirà",
el seu "aquest conflicte només es pot resoldre a través del diàleg, la distensió i el convenciment que la pau és l'únic camí",
el seu "respectem la sobirania dels pobles i rebutgem les amenaces militars d'un país a un altre Estat sobirà",
el seu “posar en marxa tots els aprenentatges dels centres de cultura de pau i grups feministes per la pau per posar fi a aquesta escalada bèl·lica”.

Tot això, i més, sota el títol de "Manifest per la pau i per evitar una nova guerra a Europa: desescalada i diàleg, no a l'enviament de tropes ni armament a Ucraïna." Befa i mofa de la raó i el coneixement, beneïda neciesa de les que el seu dia van aportar a la Història el bosc de Katyn, el gulag de Nova Zembla ...o l'horror de l'Holodomor.

I és que, sent “Estat sobirà” una redundància, la pau sol no ser més que por.

2-II-22, Cassandra