Cobrar per no treballar. És un concepte difícil d'assimilar en la societat en què vivim. El cap ens portaria ràpidament a pensar en les prestacions d'atur o d'invalidesa, en la jubilació o en situacions de risc de pobresa. Però no, simplement consisteix en cobrar per no treballar. I no precisament poc. El Parlament ha hagut de rectificar les seves llicències per edat després de la informació publicada per l'ARA, que ha destapat un sistema que, abans de jubilar-se, permetia als funcionaris de la cambra cobrar durant cinc anys sense passar per la feina. La reacció de la ciutadania, unànime, ha estat assenyalar aquesta pràctica com un privilegi. Es tracta de diners públics.
I, com passa sovint amb els privilegis, als beneficiats no els interessa gens que surtin a la llum. És aquí on el periodisme i els periodistes, tantes vegades criticats amb raó, passen a ser imprescindibles. Sense la feina de la Núria Orriols probablement tothom hauria seguit ignorant-ho catorze anys més. Els que la coneixem sabem que ella ja ho té, això de no rendir-se fàcilment i seguir lluitant per la informació, malgrat les traves que durant nou mesos s'ha anat trobant pel camí. Ahir estava (estàvem) nerviosa. I estava (estàvem) contenta.
Algunes vegades passa que una informació és tan escandalosa que quan es fa pública ruboritza tant els que n'havien estat còmplices necessaris, que exigeix canvis immediats. El Parlament va aprovar una reforma de les llicències a final de desembre. La presidenta del Parlament la va encapçalar i així va sortir ahir a explicar-ho. Però Laura Borràs va oblidar la lletra petita: els privilegis no desapareixien, sinó que es reduïen de cinc a tres anys. Així ho va detallar l'ARA ahir al vespre. Avui ella i la resta de la mesa –tots els partits n'han estat partícips indirectament des del 2008– han acabat rectificant.
"Per què surt això ara?". "Per què no va sortir quan Ernest Benach, Núria de Gispert, Roger Torrent o Carme Forcadell presidien el Parlament?" Dues de les preguntes que també s'han fet aquests dies alimentant la teoria de la conspiració. Això ha sortit ara perquè una periodista s'ha dedicat nou mesos a seguir-ho presentant diferents recursos i queixes als òrgans de transparència fins que finalment va aconseguir les dades guardades a pany i forrellat. Un cop hagin corregit les llicències d'edat –ara tot just començarà la negociació amb els treballadors–, la transparència hauria de ser el següent examen a superar pel Parlament.
P.S.
Sí, avui és dimarts, i sí, la Newsletter de Política s'envia els dilluns. Així ho tornarem a fer a partir de la setmana que ve, un cop recuperats de les intenses jornades de feina dels darrers dies. Per cert, ens havíem descuidat de desitjar-vos un bon 2022, però tenim el dubte de si a 18 de gener encara és legal fer-ho.
