(*És una mica Can Pixa*, Quim Monzó) feta la trampa, per a què vols la llei?
Un pont de cinc dies amb bona part dels barcelonins fent el pixapí per comarques és una oportunitat esplèndida per disfrutar de la ciutat. Silenci, pocs camions i cap soroll d’obres al pis de dalt. Aprofito per reservar taula a un restaurant de fora del meu barri, un restaurant de la zona de la Maternitat. Fa més de deu anys que no hi vaig. Ha canviat de propietaris, i diuen que el nou cuiner fa les coses tan bé com els dos germans que el regentaven abans. A més, després de la cagada de fa deu dies, quan la web de La Meva Salut funcionava fatal, segur que ara ja tothom s’ha descarregat el passaport covid i els encarregats dels restaurants han après a fer anar l’aplicació.
Doncs no. Entro al restaurant i ensenyo el certificat. El cambrer em mira amb ulls sorpresos i em diu:
–Perfecte. Ja pot seure.
Li pregunto si no m’hauria de verificar el QR. Em diu que no cal:
–Vostè porta el certificat. Si algú em diu res li diré que me l’ha ensenyat. Si no és correcte, és cosa seva.
Intento explicar-li que el protocol no va ben bé així. Però ja no m’escolta perquè van entrant altres clients que també tenen taula reservada. Cap d’ells no ensenya el certificat. Ningú del restaurant els el demana. ¿Per què haurien de fer-ho si, tal com ha declarat Albert Batlle, regidor de Seguretat de l’Ajuntament, “ni la Urbana ni els Mossos aniran als establiments a controlar; això no és feina de la policia”.
Més clar, l’aigua. Entenc que ni Mossos ni Guàrdia Urbana hagin de dedicar-se a aquesta qüestió. Altra feina se suposa que tenen. Però llavors, ¿tot queda en mans dels restauradors, que en alguns casos passen olímpicament de verificar res? No sé per què Salut perd temps a elaborar unes normes que semblen dissenyades a posta perquè qui vulgui se les salti a la torera.
7-XII-21,