*Las raíces europeas del radicalismo islámico*, Olivier Roy
Els últims atemptats de persones aparentment aïllades han posat en voga el concepte de llop solitari, no compartit pels experts. El politòleg orientalista Olivier Roy ho explica en aquesta entrevista telefònica. “Fer por és existir”, afirma Roy.
Els nous terroristes són realment llops solitaris? Depèn del es vulgui dir: són individus que pertanyen a un petit grup de cinc, sis o fins a deu persones. Pateixen un procés d’autoradicalització a internet. No van rebre formació en campaments; si van acudir a ells era perquè ja estaven radicalitzats i allà els van dir que fessin el que volguessin i l’atribuïssin a la franquícia d’Al-Qaida. L’expressió ‘llop solitari’ no és bona, però no són producte de l’entorn, ni de la família, ni de la mesquita radical del barri. No són producte de la radicalització de la societat musulmana.
Els anomenen així perquè les autoritats i la societat es vegin exonerats de la seva responsabilitat? Els joves que s’autoradicalitzen són difícils de preveure. També compta el fenomen de la conversió. Els que van actuar a Anglaterra i França eren conversos per la qual cosa no es pot analitzar el seu entorn. Tanmateix, són coneguts de la policia, que els localitza i elabora una llista vermella. Va ser el que va passar amb Merah o amb els d’Anglaterra, als quals la policia britànica va intentar captar com a confidents. Hi ha una dimensió irracional quan passen a l’acció: aniran a la mort o acabaran condemnats a cadena perpètua. Això s’escapa de la lògica de la policia, que els proposa ser confidents i donar-los un mitjà de vida. I no funciona. No sabem quants n’han captat; només ens assabentem quan el mecanisme falla. La policia pensa que hi ha una estructura i no la troba perquè no n’hi ha. Jo ho comparo amb els autors d’atemptats a les escoles i les universitats dels Estats Units.
Han canviat la forma d’actuar per la pressió policial i/o dels serveis secrets? Com a moviment polític Al-Qaida està morta; però el mite és viu. Si volen sortir a les portades de la premsa o que es parli d’ells als informatius han de ‘fer d’Al-Qaida’.
Pot ser que la infiltració policial als fòrums hagi avivat la seva radicalització? Internet no és controlable. És un lloc d’autoafirmació; si et sents reafirmat no tens necessitat de tornar a la realitat.
De vegades es relaciona els terroristes amb moviments com Tablig o Takfir ual Hichra. No és la pertinença al Tablig el que els fa terroristes. Són individus a la recerca d’una identitat, de fraternitat. Si estan en una espiral de violència, amb el Tablig no en tenen prou; això que els omple és la violència, no la religió. Fa 40 anys estaven en els grups d’extrema esquerra, com la Baader Meinhof. Fer por és existir.
Qui són candidats probables a esdevenir terroristes? Són joves indignats a la recerca d’una causa. Entre els membres de les Brigades Roges i d’Acció Directa hi havia intel·lectuals. Aquests viuen com a marginats. No són una expressió de la misèria, de l’atur… N’hi pot haver milers.
Es pot fer alguna cosa per evitar més morts? El que ha fet la policia, que els havia localitzat. I deslegitimar-los: no presentar Al-Qaida com el gran desafiament, sinó com a perdedors, treure-li l’aurèola; el contrari fascina els joves extraviats.
2-VI-13, I. Ramos Rioja, lavanguardia