*Espionatge polític*, Gonzalo Boye

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 24 de Setembre 2021. elnacional.cat

Algunes de les anomalies democràtiques que estem veient els últims anys amenacen seriosament d'arrossegar el sistema a un terreny del qual difícilment després podrem sortir.

Si la judicialització de la política ja va representar un gran error i una anomalia sistèmica, l'espionatge polític ho és encara més i les conseqüències hauran de ser assumides per tots, però, especialment, pels qui l'han practicat, pels qui l'han tolerat i pels qui, fins i tot, l'han blanquejat.

Les investigacions penals, quan es compleixen determinats criteris molt estrictes, poden afectar drets fonamentals o, més ben dit, enervar la protecció reforçada que s'atorga a determinats drets, entre els quals es troba el dret al secret de les comunicacions i a la intimitat.

Quan no es donen aquests criteris, o no es compleixen els requisits que legalment i jurisprudencialment s'han establert per a aquesta mena d''actuacions, la mesura que l'hagi acordat deixarà de tenir suport legal, esdevindrà nul·la de ple dret i, també, el resultat del que s'hagi obtingut a través de l'enervació d'aquests drets fonamentals.

En la guerra bruta contra l'independentisme les barreres de la legalitat han estat brutalment traspassades i no n'hi ha prou amb la sanció de nul·litat per reparar la vulneració ni el mal causat.

El que estem veient publicat un dia sí i un altre també no és més que la punta de l'iceberg d'una guerra bruta, postmoderna, de l'Estat contra qui considera els seus enemics i, amb tot, el que no deixa de sorprendre és com alguns surten en defensa d'això, ho qualifiquen de periodisme d'investigació, ho blanquegen i, a més, es permeten donar lliçons morals quan no hi ha immoralitat més gran que la que estem veient i patint.

Els telèfons s'han transformat en una mena d'alter ego de cadascun de nosaltres i d'això en són conscients els aparells repressius de l'Estat, per la qual cosa, en aquesta mateixa mesura, s'han transformat en objectiu de qualsevol tipus de procediment per absurd que sigui. Així ho hem vist a Volhov, però també ho vam veure un any abans amb el meu propi telèfon professional i, segurament, ben aviat ho veurem amb els telèfons de molts que, si bé no han estat confiscats, sí que han estat directament hackejats amb l'aplicació Pegasus.

Pegasus, digui el que digui la publicitat, no ha estat utilitzat per perseguir delinqüents, sinó per espiar els opositors polítics.

Existeixen línies vermelles que, quan un sistema les traspassa, ja se'n pot esperar qualsevol cosa, però, sobretot, que impliquen, necessàriament, que l'esmentat sistema deixi de poder ser considerat com a democràtic

Sobra explicar a hores d'ara el nivell de penetració en la intimitat que té aquesta aplicació, però potser és hora de començar a pensar quantes persones s'han vist directament i indirectament afectades per una tècnica d'espionatge polític tan il·legal com immoral.

Sí, és simplement espionatge polític, perquè s'ha de tenir present que res del que s'obté amb Pegasus no resisteix el filtre de legalitat per ser incorporat a un procés penal. I, a més, en tot el que s'ha espiat no s'ha trobat res il·legal, perquè no s'ha comès res il·legal. 

Afectats directes som tots aquells a qui ens han hackejat els telèfons. Afectats indirectes són tots aquells que en algun moment han mantingut comunicacions amb els directament afectats, perquè aquestes converses també han estat interceptades. Tard o d'hora, sortiran a la llum totes aquestes comunicacions, ja que aquest és l'objectiu de l'ús de Pegasus: espiar i destruir reputacionalment els enemics i una guerra així sempre té danys col·laterals.

Aquells que avui fan bandera, no la pròpia sinó la de qui els paga, del contingut d'un o un altre telèfon, potser haurien de pensar en com abordaran el tema quan el contingut que es comenci a divulgar sigui el d'ells mateixos.

Existeixen línies vermelles que, quan un sistema les traspassa, ja se'n pot esperar qualsevol cosa, però, sobretot, que impliquen, necessàriament, que l'esmentat sistema deixi de poder ser considerat com a democràtic.

Que per interessos polítics o editorials es justifiquin aquest tipus d'actuacions diu molt poc de qui ho justifica... O, potser en diu massa.

Com dic, l'espionatge polític és una arma no només il·legal i immoral, sinó tremendament perillosa que farà saltar pels aires moltes coses, però, sobretot, el mateix sistema al qual, suposadament, pretén defensar amb un mètode repressiu com aquest, tan abjecte com il·legal.

L'espionatge polític no és una qüestió unidireccional, sinó multifocal que afectarà molta gent. Al New York Times li van filtrar ―allà no hi va haver investigació―, ara per ara, un dossier de més de 700 pàgines obtingudes del mòbil del Dr. Alay i dia a dia veiem com es va publicant el seu contingut, que, com diu el fiscal, no és delictiu sinó polític.

La manipulació del contingut d'aquest mòbil s'evidencia en l'extensió del dossier filtrat al New York Times i altres mitjans: si fos un abocament no manipulat, estaríem parlant de diversos milers de pàgines i només n'hi ha 700.

No només s'estan revelant les dades, estratègies i contactes dels polítics afectats, sinó, a més, vulnerant el secret professional d'advocats i periodistes

En qualsevol cas, el problema no és el mòbil del Dr. Alay, sinó el contingut de molts mòbils més als quals també han tingut accés els mateixos delinqüents... D'aquests mòbils en sortiran moltes coses i veurem quina és la reacció dels qui avui col·laboren amb o blanquegen els perpetradors d'una actuació així.

Pensar que aquí l'únic afectat és el Dr. Alay és no pensar i, segurament, davant d'un comportament tan absurd i infantil, ens podríem plantejar una sèrie de preguntes, però les concreto en aquestes tres:​

Ha pensat algun d'aquests periodistes sense sentit comú, si és que se'ls pot dir periodistes, que qualsevol dia apareixeran les seves converses amb els qui li marquen la pauta editorial o li filtren dades per als seus articles?

Han pensat alguns "periodistes" o "opinòlegs" que les seves pròpies fonts queden compromeses amb aquest tipus d'espionatge?

Ha pensat algun polític d'aquests que qualsevol dia apareixen les seves pròpies converses en les quals pacta el que nega haver pactat?

Podríem aprofundir molt en el que, més aviat que tard, acabarà sortint, però cal dir que l'espionatge polític no només afecta el secret dels polítics, sinó també el de tots, absolutament tots aquells que s'han relacionat amb aquests polítics espiats... Hem de tenir present que no només ha estat espiat el Dr. Alay, som molts més els afectats.

Dit més clarament: no només s'estan revelant les dades, estratègies i contactes dels polítics afectats, sinó, a més, vulnerant el secret professional d'advocats i periodistes, tots els que, per una o una altra raó, ens hem relacionat amb els polítics espiats. Quan comencin a sortir els continguts d'altres mòbils, veurem com aquí no hi havia "zones grises", sinó simplement delictes comesos pels qui s'han dedicat a espiar-nos a tots.

Pensar, o fer creure, que el problema és el contingut del telèfon del Dr. Alay o del de qualsevol de nosaltres és ajudar el delinqüent a encobrir les seves actuacions, perquè el problema no són aquests continguts, sinó que sobre aquests dispositius s'hagi i s'estigui practicant un espionatge polític.

En resum, i a diferència del que volen fer creure alguns, la cosa no va de russos, sinó d'espionatge polític.

Per això, tard o d'hora, la intimitat de tots els perseguits, i dels qui amb nosaltres s'han relacionat o comunicat, acabarà sortint a la llum i, llavors, ja serà tard per posar-se al costat correcte de la història, de l'ètica i de la llei.