la nova edició independent
La transformació del món provocada per internet ha afectat de manera dramàtica l’expressió escrita, però contra tots els auguris que pretenien l’empobriment de la literatura i el descens del nombre d’autors i lectors a càrrec de la xarxa, la realitat és que mai no ha estat més viva, convertida ara en una múltiple i complexa escriptura, que es pot trobar tant en formats i llenguatges completament nous (autors col·lectius, novel·les al Twitter o assajos en blogs, remakes de clàssics de la literatura, el microrelat o la renovació del conte, posades en escena multimèdia…) com el que és més sorprenent, en la recuperació de les formes tradicionals: l’apogeu de les petites editorials independents i la publicació de fanzines en paper.
Des de la dècada dels 2000 han nascut moltes editorials espanyoles amb l’objectiu principal de publicar obres al marge dels interessos del mercat, prou interessants per als seus editors, algun d’ells autors, però abans que res lectors, que perseguien com a idea bàsica crear un catàleg guiat per la sensibilitat i el criteri, que imprimís una solidesa en el contingut de les obres, no imposada pel desig de vendre, sinó per la qualitat i la necessitat.
Entre l’aclaparadora i hipermassificada oferta de llibres que té el mercat espanyol, hi destaquen els esforços de noms com Libros del Asteroide, Barataria, SaltodePágina, Papel de Fumar, Páginas de Espuma, Funambulista, Acuarela, Impedimenta, Suburbia, La Felguera, Poliedro, Nórdica, Cabaret Voltaire, Escalera, Errata Naturae, Minúscula, Bartleby, Periférica… algunes d’ubicades a Barcelona i a Madrid, i d’altres allunyades geogràficament (Menoscuarto, a Palència; Pepitas de Calabaza, a Saragossa; La Bella Varsovia, a Còrdova), amb la qual cosa els esforços de difusió són dobles. Algunes s’han unit per fer front als problemes d’infraestructura en associacions, com Contexto o REPE, amb uns resultats molt favorables. De fet, algunes d’aquestes editorials han aconseguit vendre proporcionalment més llibres que les grans empreses del sector, amb una planificació més simple, però més directa. Els editors independents cuiden els seus llibres, ofereixen presentacions i traduccions molt acurades.
La difusió sí que aprofita els avantatges d’internet: lluny de la publicitat milionària i impersonal, aquests llibres s’anuncien en webs i xarxes socials, a un públic adequat, aquelles persones a qui saben que poden interessar, un públic que llegeix i està obert a propostes diferents.
Tenen tres línies de treball. La primera és rescatar de l’oblit autors del passat i presentar-los a un públic jove. Blackie Books està reeditant les novel·les d’Enrique Jardiel Poncela. La segona és donar a conèixer al mercat editorial espanyol una sèrie d’obres estrangeres no traduïdes o editades en el seu moment. Fa diversos anys que Alpha Decay presenta llibres d’autors de culte, com Jim Dodge. I la tercera, descobrir els escriptors més joves, i donar una oportunitat a aquells que mai no han publicat. Lengua de Trapo fa una tasca de promoció exemplar de la nova literatura.
Les editorials independents existeixen des de fa molt de temps, avalades per grans empreses i amb unes col·leccions molt importants per al lector espanyol. El que no teníem era aquest grup de semikamikazes a la recerca de la meravella en paper, en ple enlairament del llibre digital o l’autoedició a internet.
Tot i que resulta més estrany la proliferació a tot el món del fanzine fabricat a la manera antiga, amb quartilles, retallant i enganxant, fins i tot fent servir màquina d’escriure i grapes, en un moment en què gairebé tots pensàvem que el blog havia eliminat aquesta manera de divulgació amateur. No obstant això, com que les xarxes socials han relegat els blogs a un segon terme, els que realment volien publicar un fanzine era lògic que tornessin al format clàssic.
A Espanya sobreviuen clàssics incombustibles,com 2000 Maníacos i diversos fanzines dedicats al còmic (TMEO, Zócalo…). En els últims temps han nascut propostes centrades en l’art i el disseny, com Infrarrojo, Fuego o Papermind, i en literatura, ofertes tan interessants com les d’El Señor Aparente, Elefante Rosa o la recuperació de la literatura popular del prestigiós 5.000 Negros. Fins i tot inclassificables com Viernes Peronistas, fanzine satíric de factura virtuosa amb ulleres 3D incloses.
24-VIII-11, Grace Morales, cultura/s