"L’home revoltat", "Consciència i/de/amb/... Justícia", Rafa Villaró

a.- L'HOME REVOLTAT

"El hombre rebelde"; Albert Camus; Grupo Editorial Tomo; México, 2014.

“Ce qui m'interesse,

ce n'est pas le bonheur de tous les hommes,

c'est celui de chacun.”
Boris Vian, «L'écume des jours»

a.1.- "La llibertat, 'aquest nom terrible escrit al carro de les tempestes', és en el principi de totes les revolucions. Sense ella, la justícia sembla inimaginable als rebels. Tot i així, arriba el temps en que la justícia exigeix la suspensió de la llibertat. El terror, petit o gran, ve llavors a coronar la revolució." (p. 165)

El terror no és a la Revolució. Sí, però, a les revolucions. A totes.

a.2.- "La rebel·lió, desviada dels seus orígens i disfressada cínicament, oscil·la a tots els nivells entre el sacrifici i l'assassinat. La seva justícia, que ella esperava fos distributiva, s'ha fet sumària." (p. 424)

Erra qui es creu vèncer l'adversari quan, per derrotar-lo, fa servir les seves pròpies armes.

Hi ha, també, qui creu convèncer per haver vençut.

El primer esdevé l'èxit de la seva derrota més absoluta.

El segon, no tindrà, no pot, tenir pietat.

a.3.- "El revolucionari és al mateix temps rebel o ja no és revolucionari, sinó policia i funcionari que es torna contra la rebel·lió. Però si és rebel, acaba alçant-se contra la revolució. Per tant, no hi ha progrés d'una actitud a un'altra, sinó simultaneïtat i contradicció que creix sense parar. Tot revolucionari acaba essent opressor o heretge." (p. 380)

Si hi ha aquesta contradicció simultània, i la història hi és ben d'acord, cal una estratègia altra que provoqui les conseqüències volgudes sense caure-hi.

L'exemple més (re)conegut i amb millor cotització moral deu ser la noviolència, molt exigent disciplina civil que a nivell local ha estat millor promocionada que practicada.

Rugova? Sí.

Prussés? No.

Potser la discreció. Segur que el détournement. La provisionalitat. De vegades, crear... Però només bastint 'en paral·lel'; fent -essent- el propi -l'apropiat- camí.

a.4.- "La llibertat absoluta és el dret del més fort a dominar: per tant manté els conflictes que beneficien a la injustícia. La justícia absoluta passa per la supressió de tota contradicció: destrueix la llibertat. La revolució per la justícia i per la llibertat acaba posant en contra l'una de l'altra. ...diu Palante: 'si hi ha una veritat única i universal, la llibertat no té raó d'ésser.' ...La revolució del segle XX es creu que evita el nihilisme i que és fidel a la veritable revolució per que reemplaça a Déu a la història. En realitat, fortifica el primer i traeix la segona." (p. 436-437)

Amb un ús massiu -mediàtic i popular- sovint abusiu i massa vegades aberrant, els drets van, ubics, amunt i avall servint qualsevol cosa i sa contrària.

Els usos quotidians del «tenir dret a» són bons indicadors del nivell de la cultura política del país.

I si dret ('dret a') substitueix llibertat ('llibertat de') freqüentment, pot ser que no fos incultura sinó anticultura.

El dret és un agraible?, un exigible?, un acordable?, ...un parany?

Drets esmunyedissos i lleis escorredisses fent un -decandit- pas al costat, la fórmula d'en George Palante du al Sant Cristo Gros de la cosa, a la justícia de la Justícia (prova-ho en plural). S'és suficient a sí mateixa.

a.5.- "La majoria de les revolucions adquireixen la seva forma i la seva originalitat en un assassinat. Totes, o quasi totes, han estat homicides. Però algunes han practicat, afegint-ho, el regicidi i el deicidi. Així com la història de la rebel·lió metafísica començava amb Sade, així també el nostre tema reial només comença amb els regicides, els seus contemporanis, que ataquen l'encarnació divina sense gosar encara matar el principi etern." (p. 169-170)

De què serveix carregar-te el Subjecte -sobirà- si en resta l'Objecte -la sobirania-, sigui qui en sigui el titular?

La sobirania, «encarnació divina». Immillorable fórmula. I terrible, esglaiadora, condemna.

a.6.- "Tots duem en nosaltres mateixos les nostres presons, els nostres crims i els nostres estralls. Però la nostra tasca no consisteix en desencadenar-los a través del món: consisteix en combatre'ls en nosaltres i en els demés. La rebel·lió, la secular voluntat de no sotmetre's de la que parlava Barrés tan recentment, és al principi d'aquest combat." (p. 457)

La Veritat única i universal, sigui del que sigui que estigui feta (veure apartat d), no pot no ser una societat tancada.

Una societat oberta només pot viure de certeses falsables (acluca l'ullet).

I a qui l'importa?