el ministre Grande-Marlaska i les tortures

Iu Forn
Barcelona. Dijous, 15 de Juliol 2021. elnacional.cat

Passa un cop i és molt greu. Però penses “mira potser es van despistar i ara que els han avisat, ho solucionaran”. I no. Passa exactament el mateix una segona vegada i ningú pren cap decisió al respecte ni passa res. I succeeix una tercera vegada. I una quarta. I fins a DEU cops. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat deu cops el Regne d'Espanya per no investigar denuncies de tortura. I el més sensacional és que en set d'aquests casos (un gens menyspreable 70%) el jutge instructor era Fernando Grande-Marlaska, actual ministre l'Interior. DE-MO-LI-DOR!

I la dada es cola a l'actualitat perquè aquests dies l'Audiència Nacional jutja vuit advocats acusats de fer d'enllaç entre ETA i els presos de la banda. És el que els acusadors anomenen “el front jurídic”. Tots ells van ser detinguts fa 11 anys per ordre del llavors jutge Grande-Marlaska i ara dues d'elles han explicat les tortures a que van ser sotmeses per la Guàrdia Civil.

Ara tornarem al vídeo, però abans permeti'm que li parli una miqueta de l'antic jutge i actual senyor ministre i que ho és des de fa tres anys, un mes i dues setmanes.

1/ En la sentència de l'Audiència Nacional (AN) per l'anomenat Cas Segi, una organització abertzale declarada il·legal el 2012 i que va acabar amb l'absolució dels 40 acusats, s'estima que el jutge central d'instrucció “no va prendre mesures per evitar que els acusats fossin torturats per obtenir una declaració”, que les declaracions dels detinguts davant la policia van fer-se “en un context inquisitiu i secret sense cap garantia” i que van haver-hi irregularitats quan van ser interrogats pel jutge. Sap qui era?  

2/ Ramón Saéz Valcárcel, magistrat de l’AN, va emetre un vot particular discrepant en la sentència contra els tres membres d’ETA Daniel Pastor “Txirula”, Íñigo Zapirain Romano i Beatriz Etxeberria en relació a les mesures que el jutge del cas va prendre per evitar les sospites de tortures a detinguts sota la seva custòdia. Sáez també va considerar que les declaracions dels acusats van ser fetes en “circumstàncies anormals” ja que va existir “una intensa privació dels drets bàsics dels detinguts”. Com devia ser aquell judici que el Tribunal Suprem va ordenar repetir-lo. Sap qui era el jutge?

3/ El Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CEPT) va visitar Espanya a mitjans del 2011 i va qualificar com a “sorprenent” que totes les detencions en règim d'incomunicació que van produir-se els cinc primers mesos d'aquell any “fossin autoritzades pel mateix jutge” i que “mai no va aplicar el protocol que sí van crear altres magistrats per evitar tortures i maltractaments als detinguts”. Sap qui era el jutge?

4/ Afegeixi a tot això que Amnistia Internacional ha denunciat que l'Estat espanyol impedeix que s'investiguin els delictes de tortura i maltractament, cosa que “contribueix a consolidar la impunitat davant d'aquestes violacions de drets humans a Espanya”. I sumi-li els informes de la Coordinadora per la Prevenció i Denuncia de la Tortura on denuncia “les deficiències estructurals per evitar els casos de tortura” i que “no s'investiguin les denuncies quan es produeixen”. Sap a quin jutge es refereixen?

Bé, amb aquesta informació de servei ja podem tornar al vídeo. Va, farem una cosa... Ens oblidarem de l'expressió corporal d'angoixa total i absoluta i imaginarem que som davant d'una gran actriu que s'ho està inventant tot. I direm que les sentències del TEDH i de l’AN i les denuncies provades d'Amnistia Internacional i d'altres jutges són inventades. Sí? Doncs ara vénen les preguntes:

¿L'Estat no hauria d'haver investigat aquests casos per demostrar que no eren certs, esvair qualsevol ombra de dubte i deixar impol·lut el nom d'aquesta Espanya que tant diuen estimar i defensar? Sobretot després de DEU sentències contràries. I el llavors jutge i ara ministre, no té res a dir? No creu necessari defensar-se de res? No té una versió alternativa? I no ha de donar cap explicació? A l'Estat que va situar-lo al lloc on era i als ciutadans que li paguem el sou. O és que al jutge i actual ministre tant l'hi fot haver rebut SET sentències d'un tribunal de drets humans? I sabent aquesta trajectòria, el govern més progressista de la història va fer-lo ministre precisament a ell? Per què? I el president del Gobierno no té res a dir-nos?

I una última pregunta: en un estat on hi ha hagut víctimes de primera i de segona i on una persona tan poc sospitosa de connivència amb ETA com Consuelo Ordoñez afirma que “El PP ens utilitza a les víctimes per fer oposició, intoxica amb mentides i incita a l'odi”, els torturats també haurien de ser víctimes?