"La política és el qui decideix el què", Rafa Villaró

No tens cap dret a decidir sobre cap cosa les conseqüències de la qual no recaiguin sobre tu.
No hauries de tenir cap poder de decidir sobre cap cosa les conseqüències de la qual no recaiguin sobre tu.

La qüestió no és més que una altra aproximació al 'dret a decidir', on la clau és a la relació entre responsabilitat i concerniment, és sobre el poder -més que no pas 'dret'- de decidir sobre el que sigui.
És allò de 'en base a què' / 'en nom de què' em prenc, o em donen, un -poc o molt- poder decisori sobre quelcom que no conec i/o no -o sí- m'afecta personalment.

Tenim el clic cultural de la normalitat de cadascú decidint per tothom.
O és al revés?

... a Can Radicali, cada proposta era responsabilitat dels proponents, i si l'Assemblea votava a favor volia dir només que aquella tasca podia identificar-se públicament com a 'radical'. Tota la resta seguia sent responsabilitat dels assumidors (assumir, concernir, ...responsabilitat).
Perquè doncs qualsevol soci podia votar a l'Assemblea a favor o en contra d'una proposta aliena? Doncs per que la votació no decidia si s'havia de fer o no (això era cosa dels proponents), sinó -només- si es permetia dur-ho endavant en nom de, també, els radicals; per que l'Assemblea, aprovant-ho, no feia més, ni menys, que reconèixer el seu segell radical de qualitat política.

Tenim el clic cultural de la normalitat de tothom decidint per cadascú.
O és al revés?

Tenim una cultura política insuficient, deficient i impertinent.
Som una cultura política insuficient, deficient i impertinent.
Una cultura inculta.
Superba, joiosa, ostentosa, ...cofoia.

 

Barcelona, 24-VI-21, Rafa Villaró