cercar a BarcelonaRadical.net
  2. LIBERllibre
  3. calaix de llibres

"Metamorfosis", Ovidi

 
«I ara he acabat una obra que ni la ira de Júpiter ni el foc ni el ferro ni el temps voraç no podran destruir. Seré llegit pels pobles; i per tota la durada
dels segles, si res hi ha de veritat en els presagis dels poetes, viuré.»
Ovidi, les Metamorfosis, llibre XV, 875. Trad. Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra
 


LES METAMORFOSIS I EL PRESENT 
Obra cabdal de la literatura llatina i pou inesgotable d'històries que han trenat la imaginació i la iconografia del món occidental, les Metamorfosis d’Ovidi
continuen inspirant creadors i lectors dels nostres dies.

Des de la creació del món fins a la divinització de l'emperador August, s'hi despleguen alguns dels mites i llegendes més coneguts de l'Antiguitat: Dèdal
i Ícar, Pigmalió, Narcís, Perseu i Andròmeda, Aracne... Molts dels episodis que narra Ovidi encara avui dia perviuen en la nostra cultura i tradició, des de
la història de l’art al cinema, els còmics o la música. 

Un llibre erudit i divertit alhora, les Metamorfosis són la millor porta d'entrada a la mitologia dels grecs i dels romans, i ens permeten parlar de temes que
encara avui ens preocupen: l'amor, la violència, les relacions, el canvi...

GRUP DE LECTURA EN LÍNIA

Per tot plegat, durant els mesos de maig, juny i juliol, organitzem un grup de lectura en línia juntament amb la Biblioteca Pública de Tarragona i el festival
Tarraco Viva a través de l'aplicació mòbil Tellfy.  

Els participants podeu realitzar la lectura al vostre ritme, des de La Casa dels Clàssics compartirem guies, contingut i material extra per a aprofundir en alguns
dels mites i acostar-nos així a aquesta gran obra de la literatura clàssica. 
Informació i inscripcions

NOTÍCIES I ACTIVITATS

Conferència: Ciceró en defensa dels enemics del Cèsar


A càrrec de Xavier Espluga
Dimecres 26 de maig a les 20.00
Gratuït, en línia

A finals de juliol de l’any 46 aC Juli Cèsar va tornar triomfant a Roma, després d’haver derrotat Pompeu i la resistència senatorial. La victòria total sobre
els seus enemics va dotar-lo d’un poder enorme, i el Senat, estupefacte i intimidat, es va afanyar a legitimar la seva victòria nomenant-lo dictador per
tercera vegada la primavera del 46 aC, per un termini sense precedents de deu anys.

És en aquest context que Marc Tul·li Ciceró va pronunciar els coneguts com a Discursos cesarians, en defensa de Marc Marcel, Quint Ligari i el rei Deiòtar.
Com Ciceró mateix, tots tres personatges s’havien significat públicament contra Cèsar en un context de fortes tensions. Amb un marcat rerefons polític,
aquests textos posen de manifest la capacitat retòrica i oratòria de Ciceró en una època convulsa i de canvis.



Xavier Espluga és catedràtic de Filologia Llatina per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Arqueologia Clàssica per la Università degli Studi di Lecce.
Professor universitari, és també autor o coautor de diversos llibres sobre història de Grècia i de Roma, literatura llatina i religió romana, i ha col·laborat
amb la Col·lecció Bernat Metge amb la traducció dels Discursos de Ciceró.

Informació i inscripcions


Novetats a la col·lecció Bernat Metge


Aviat publicarem les dues primeres novetats de la Col·lecció Bernat Metge d’enguany: el setè volum de les Tragèdies d’Eurípides i el quart (i últim) volum de
la Ciropèdia de Xenofont. N'explicarem els detalls en el proper bulletí i a les nostres xarxes. 

 
Ion Theodorescu-Sion, Ovidi a l'exili (1915).


Veure aquest correu des del navegador
 
Copyright © 2021 SOM, tots els drets reservats.

Rebeu aquest correu electrònic perquè us heu subscrit a la llista de distribució de La Casa dels Clàssics.

Les nostres dades de contacte son: 
C/ Premià, 13, baixos - 08014 Barcelona
infolacasadelsclassics@som.cat

Vols deixar de rebre el butlletí a aquesta adreça de correu electrònic? Pots modificar les teves preferències o deixar de rebre aquest butlletí.
tornar