"Escòcia cap a la independència", Xoán-Antón Pérez-Lema

La Corunya. Dimarts, 11 de maig de 2021. elnacional.cat

Els sobiranistes del Partit Nacional Escocès (SNP) van guanyar les quartes eleccions seguides al Parlament nacional escocès (2007, 2011, 2016 i ara 2021) aconseguint 64 de 129 escons, un menys de la majoria absoluta. La majoria independentista es va completar amb els 8 diputats dels verds del Partit Verd Escocès (en guanyen dos), davant dels 57 diputats unionistes (31 tories —en guanyen un—, 22 laboristes —en perden dos i obtenen els pitjors resultats des que el Parlament escocès va ser restaurat, el 1997— i 4 liberaldemòcrates —en perden un i obtenen també els pitjors resultats en uns comicis escocesos recents—). Els 72 dels 129 diputats a favor de la independència escocesa superen els 71 del 2016 i constitueixen el millor resultat de la història per als seguidors de la sobirania de la vella Caledònia.

En la votació al Parlament escocès s'emeten dos vots: un per elegir 73 diputats pel sistema majoritari de districtes uninominals (constituency vote) en el qual guanya l'escó qui tregui més vots ("the winner takes it all") i un altre per elegir els altres 56 diputats en vuit circumscripcions plurinominals regionals per sufragi proporcional. En aquesta segona elecció es penalitzen els partits més votats, per aconseguir una correcció proporcional potent del sistema. D'aquesta manera, la first minister Nicola Sturgeon, amb un resultat molt similar en proporció als vots de Núñez Feijóo de juliol del 2020, queda un diputat per sota de l'absoluta, en lloc dels 42 de 75 de Feijóo el 2020. Francament, hi ha països que treballen de debò la proporcionalitat electoral.

Nicola Sturgeon té un mandat clar de la ciutadania escocesa per convocar un nou referèndum d'independència tan aviat com li ho permeti la pandèmia

El SNP va aconseguir els seus millors resultats de la història de les eleccions escoceses en termes absoluts i relatius en l'elecció de districtes uninominals, amb un 47,7% de vots (gairebé 1.300.000, un 46% més que els 900.000 del 2011) i 63 de 73 constituencies. No obstant això, en la votació per districtes plurinominals regionals va baixar al 40,3% i gairebé 200.000 vots (el seu tercer millor resultat), i els grans beneficiaris d'aquesta doble elecció van ser els verds, que van aconseguir el 8,1%. El partit sobiranista Alba, de l'antic first minister, Alex Salmond, va quedar fora del Parlament de Holyrood, amb un 2,3% en les eleccions per districtes plurinominals, perquè no es va presentar a les constituencies. Com va manifestar l'analista gallega, experta en política escocesa, Pilar Aymara Fernández, la tàctica del SNP de desaconsellar el vot dual a favor dels nacionalistes de l'Alba va evitar una supermajoria de 80 o més diputats sobiranistes.

En qualsevol cas, els resultats van ser molt bons per a l'independentisme escocès. Vet aquí que l'oportunitat d'un segon referèndum d'independència, de l'indyref2, sigui evident, tenint en compte també la més alta participació en la història recent de les eleccions nacionals escoceses (63% davant del 55,8% del 2016 i el 50,3% del 2011). Nicola Sturgeon té un mandat clar de la ciutadania escocesa per convocar un nou referèndum d'independència tan aviat com li ho permeti la pandèmia i també té un clar mandat per fer servir tots els mitjans legals a la seva disposició que possibilitin aquest referèndum, que compta amb l'oposició del primer ministre britànic Boris Johnson. En aquest sentit, és molt cridanera l'opinió de Kirsty Strickland d'aquest diumenge en el diari unionista escocès The Scotsman, suggerint que lib dems, tories i laboristes haurien de guanyar el relat a favor del vot negatiu en aquest indyref2 en lloc d'oposar-se a la seva celebració. En veritat hi ha països on prohibir votar es considera poc democràtic.

Les eleccions escoceses van mostrar una altra vegada una tendència general europea: les diferents nacions i territoris voten cada vegada més de manera diferent, com observem en el cas de les eleccions nacionals basques, gallegues i catalanes i en les regionals madrilenyes. En aquest 6-M electoral al Regne Unit, l'avanç conservador en les eleccions locals angleses (i en la parcial de Blackpool) contrasta amb el gran triomf independentista a Escòcia i amb la cridanera victòria laborista (va treure 30 de 60 diputats) a Gal·les, on els sobiranistes del Plaid Cymru avancen, amb un 20,7% de vots i 13 de 60 escons (davant els 12 del 2016 i els 11 del 2011). Però aquestes eleccions gal·leses mereixen un article propi.