aprovada la llei de llengües de França, que permetrà immersió al 50% en català
Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 8 d'abril de 2021.elnacional.cat
L'Assemblea francesa ha aprovat aquesta tarda la denominada llei de promoció de les llengües regionals, que introduirà per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), ha estat aprovada en segona lectura per 247 vots a favor i 76 en contra i 19 abstencions. Ha superat de llarg la majoria absoluta de 162 diputats, i també afavorirà els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors.
La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permetrà posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í".
L'argument de Morac per convèncer diputats de pràcticament tots els grups ha estat que les llengües regionals també són patrimoni de França i que ja no se'n pot garantir l'ús per tradició familiar, sinó que cal una actuació decidida des de l'escola. El punt que li ha costat més tirar endavant ha estat impulsar la idea de la immersió (amb el matís que només arribarà al 50% i que serà voluntària), que és un sistema d'èxit a la Catalunya sud, i també al Quebec amb el francès, a Flandes amb el neerlandès o a Israel amb l'hebreu. Però finalment ha quedat aprovat.
Morac ha insistit que l'aprovació de la proposició és "una victòria històrica", que representarà un salt important en la situació d'aquests idiomes a França, només tímidament acceptats. La iniciativa no arriba a la normalització del català a la Catalunya sud, però si s'aplica serà un salt evident a França. El diputat ha remarcat que s'han mantingut dins els criteris del Tribunal Constitucional francès, a partir de la seva Constitució centralista, que ha indicat que cal voluntarietat, i que es garanteixi que tots els alumnes coneixeran igualment el francès. També es crearà paquet de suport per a escoles privades que ofereixen educació en català des de fa dècades, com la Bressola o Arrels.
És el primer cop que a França s'aprova una llei sobre llengües regionals, tot i els recels del ministre d'Educació Nacional, Jean-Michel Blanquer. Aquest ha estat el moment en el qual la iniciativa parlamentària ha estat aprovada.
El diputat de Perpinyà Romain Grau (La República en Marxa) ha estat un dels que ha votat a favor de la proposició i ha expressat a la xarxa la seva satisfacció pel reconeixement que significa per al català. "El projecte de llei del diputat Paul Molac sobre protecció del patrimoni i promoció de les llengües regionals es passa a l'Assemblea Nacional el dijous 8 d'abril de 2021. El votaré sense cap mena de dubte", ha indicat.
Paul Morac fa anys que intenta convèncer els francesos que l'estudi del bretó o el català des de l'escola maternal, no fa que després els alumnes no sàpiguen el francès, sinó que serveix al contrari per adquirir la flexibilitat plurilingüe per aprendre idiomes.
Divendres, 9 d'abril de 2021, 03h00 Escòla,Lenga,Politica
Eveniment istoric: l’estat francés a aprovat una lei de proteccion e promocion de las lengas minorizadas
S’agís de la primièra lei francesa per la reconeissença e la promocion de las lengas autoctònas de la Republica, dempuèi la Lei Deixonne de 1951 que n'autorizava l'ensenhament public
40 comentaris
(20 vòtes)
Àudios
- Eveniment istoric: l’estat francés a aprovat una lei de proteccion e promocion de las lengas minorizadas (MP3, 4' 43'')
Etiquetas
frança, lei molac, lengas regionalas, molac, politica lingüistica
L’Assemblada Nacionala francesa aprovèt ièr dijòus 8 d’abril la Lei Molac per 247 vòtes en favor e 76 contra. Es un eveniment istoric car s’agís de la primièra lei francesa per la reconeissença e la promocion de las lengas autoctònas de la Republica, dempuèi la Lei Deixonne de 1951 que n'autorizava l'ensenhament public. Se reconeis pel primièr còp l’ensenhament immersiu, se reconeis tanplan la senhalizacion bilingua e se permetrà que los rèirenoms pòrten de caractèrs qu’existisson pas en francés coma la “ñ” del breton o los accents sus cèrtas vocalas de l’occitan. “Es una victòria collectiva, amb de sostens venguts de l'ensemble dels grops parlamentaris”, çò reagiguèt Paul Molac.
Lo tèxt aprovat deu venir una lei per la reconeissença e la promocion de las lengas autoctònas de l’estat francés, dichas regionalas, segon la proposicion portada pel deputat breton Paul Molac. Definís tres encastres d’accion de proteccion e promocion de las lengas: lo patrimòni, l’ensenhament e los servicis publics.
Cal remarcar que las associacions de defensa de las lengas nòstras an fach bona òbra al près dels elegits.
Patrimòni, educacion e servicis publics
Dins un primièr temps, aquel tèxt prevei de començar la pedagogia immersiva dins las classas de l'ensenhament public. Pr’aquò, l’article foguèt jutjat anticonstitucional per sos detractors, sostenguts pel govèrn de Castex. Pasmens, los deputats an mantengut aquela disposicion dins lo vòte d’aqueste dijòus.
Segon lo tèxt, s'una familha vòl inscriure son enfant dins una calandreta e que n'i aja pas dins sa comuna de residéncia, aquesta deurà pagar una compensacion a la comuna de l’escòla associativa. A mai, lo tèxt reconeis l’immersion dins l’ensenhament public, encoratja de convencions entre lo sistèma educatiu e las regions, e prepausa d'inserir las lengas dichas regionalas dins l'orari normal de las escòlas de totas las acadèmias, mentre qu'abans aquela disposicion se reservava a la circonscripcion escolara de Corsega.
La proposicion de lei promòu l'afichatge bilingüe sus las bastissas publicas, los panèls de senhalizacion, dins la comunicacion institucionala, dins las regions qu'o desirarián.
Enfin, lo nòu tèxt de lei pretend metre fin a las dificultats rencontradas pels parents que causisson de rèirenoms qu’an de caractèrs inexistents en francés. Es a dire que pas pus cap de Fañch, Jòrdi, Ròsa, Alaís, Loís o Martí patiràn d’umiliacions de l’administracion.
Revirada de Blanquer
La lei teniá l’oposicion del ministre de l’educacion, Jean-Michel Blancher, que capitèt a vojar lo projècte de lei de sa substància pertocant l’ensenhament dins sa primièra lectura en febrièr de 2020, mas que lo vegèt enriquit pel Senat en decembre passat. Aqueste còp, a mai, cent deputats de son partit La Republica en Marcha (LREM) se son revoltats contra el e an votat en favor del tèxt malgrat la consigna oficiala del partit de votar contra, e aital lo grop macronista a majoritàriament aprovat lo projècte.
Ostilitat generala d'LFI
Sul sit de l’Assemblada Nacionala francesa, se pòt veire quin es estat lo vòte de cada deputat. De soslinhar l'ostilitat generala del grop esquerrista La França Insomesa, qu’es estat lo sol non solament a votar contra la lei mas tanben a o far massissament: 17 deputats contra, una deputada per la lei, mas aquesta sembla de s'èsser enganada, en disent que tanben voliá votar contra.