"Junts per Esquerra", Jordi Galves

Barcelona. Dimarts, 23 de març de 2021 elnacional.cat

Quan m’ho va dir no ho vaig acabar d’entendre, què voleu que us digui, almenys jo no ho vaig capir immediatament. Em va semblar una exageració d’aquest amic que tinc i que, de vegades, m’explica coses de Junts per Catalunya, a veure, no sigueu així, ¿qui no té un amic o un conegut de Junts per Catalunya, algú amb la mirada llarga i que sap el que passa i el que deixa de passar? Doncs ja està. Va ser un mes o dos abans de les eleccions, va deixar anar una frase inesperada que va caure com un pes mort, com quan foten una pedrada a un toll i quedem tots esquitxats de fang. “A Jordi Sànchez ja li està bé que guanyi Esquerra”. Vet aquí, per fi, radiant com un sol asteca, l’alta política, la sofisticació de l’esperit, la traçuda complicació de la complicació, l’estratègia només per a ments avesades a la marqueteria intel·lectual. La jugada mestra abans que s’executi. Una mica el que Andreu Mas-Colell havia dit en una entrevista, anunciant com un profeta bíblic que ara és el moment d’Esquerra. El meu amic, però, no acusava el secretari general de Junts de traïdoria, i ara, en absolut, no era això, no es referia a cap cosa indigna. El que semblava una escopetada, de fet, podia ser la solució dels problemes de la formació del Molt Honorable Carles Puigdemont. Que guanyi Pere Aragonès i el seu equip, ja va bé, així, per la via del govern s’imposarà el seny, la calma, la gestió, aquesta serà la manera que permetrà a algunes personalitats de Junts per Catalunya de tornar a l’autonomisme sense ser acusats d’abaixament de pantalons —i d’enlairament de nòmines—, ni acusats de derrotistes ni d’oportunistes. O pitjor encara, de col·laboradors de la ferotge repressió espanyola. La responsabilitat, la culpa, si el nou govern acaba en fracàs, serà només d’Esquerra perquè aleshores es justificaria dient que Junts va acabar caient en l’autonomisme per les males companyies. Com quan tornes a caure en la beguda i en el tabaquisme, culpant els altres i la socialització del vici. Sempre es podria justificar dient que Junts va tornar a abraçar la mòmia esdentegada de l’autonomisme per concòrdia amb els socis de Govern, perquè la sistemàtica confrontació entre Esquerra i Junts no podia continuar més temps. També per barrar el pas a Vox. Que Junts s’havia passat a l’autonomisme per responsabilitat de govern i per concòrdia entre germans independentistes. Si el nou govern no funciona, paral·lelament, la presidència del Parlament, Laura Borràs o persona substituta, haurà mantingut almenys la retòrica de l’independentisme sense complexos, el secret de la poció màgica de la unilateralitat.

Avui, mentre les delegacions d’Esquerra i de Junts negocien, paral·lelament, dins de Junts, lluiten també dues classes de polítics, que per entendre’ns podríem anomenar com a professionals i ocasionals. Els ocasionals són els que representa Quim Torra, els nouvinguts, els inexperts, els intrusos, els que pensen que la política és un territori de pas. De moviment a partit polític i de Quim Torra a Pere Aragonès, el cert és que com més temps passa cada cop hi ha menys persones procedents de la societat civil, cada cop hi ha menys ciutadans implicats en Junts, organització política que s’anomena transversal. La CUP i Esquerra han arribat a un acord per a l’autonomisme polític i Junts s’hi acabarà sumant, inevitablement, després d’haver-se fet pregar molt, perquè Junts encara és el partit del legitimisme del Primer d’Octubre. Perquè el nou govern no serà el de l’impossible Torra sinó el d’un apparàtxik tan previsible com la taula de multiplicar per zero. Tot això estaria molt bé si la gent, si el poble, que és qui paga la festa, no hagués votat molt majoritàriament independència i, segons totes les enquestes, no està disposada a oblidar el Primer d’Octubre ni el Tsunami ni moltes altres coses de la convincent èpica independentista. Els ulls mutilats són els de la gent, les garrotades les va patir el nostre poble, l’espoli fiscal el continua patint el nostre poble. I el poble ni s’ha rendit ni es rendirà. Ni es conformarà indefinidament.