el preu de la nostra irresponsabilitat, en diner i imatge davant els nostres socis

Pertànyer a la Unió Europea té avantatges i inconvenients. Fins i tot en assumptes que no imaginaríem. Per exemple, amb les granges de gallines i porcs. Com explica la secció de Tendències, el passat 26 de gener la UE va enviar un requeriment a Espanya amb un ultimàtum perquè es compleixi l'adequació i ampliació dels espais per a gallines ponedores i porcs. A Catalunya només un terç dels primers i un 25% dels segons estan adequats i compleixen amb els estàndards que exigeix Europa. I el termini acaba aquest any. En cas contrari, les sancions encariran la factura i fins i tot moltes granges hauran de tancar o reduir el nombre d'animals de forma dràstica. La Generalitat, malgrat els seus números vermells, va destinar entre l'any passat i el present 27 milions a crèdits a cost zero per als ramaders, però es necessitarien més de 150 milions. És una altra més d'aquestes qüestions que havien d'haver-se afrontat en època de vaques grosses i que ara pesen com una llosa...

"Quan es van anunciar aquests canvis, vam ser molts els que no vam creure llavors que aquesta normativa anava a prosperar", afegeix Estradé. Això explicaria el fet que la majoria dels empresaris hagin deixat passar el temps sense fer els canvis en les seves explotacions, al no sortir-los els comptes. Però ara ha expirat el termini de deu anys donat per a les reformes i comencen a arribar ja les cartes de les administracions recordant que tots aquells que no hagin fet els canvis en les seves granges hauran de suspendre l'activitat.

El benestar animal té un preu, i la seva factura serà molt cara. Les normes europees en la matèria van entrar en vigor fa una dècada, però el desinterès, la complexa adaptació tècnica o la falta de recursos dels grangers han deixat l'adequació per a l'últim moment. El problema és que l'exigència per complir les normes arriba en plena crisi.

La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) alerta que a Espanya poden tancar un 40% de les granges de gallines ponedoras d'ous i que en les explotacions de porcs es precisa invertir 700 milions per afrontar els canvis necessaris. La Generalitat, malgrat els seus nombres vermells, va destinar l'any passat 15 milions d'euros a subvencionar crèdits a cost zero als ramaders i ha hagut de reservar altres 12 milions per a aquesta fi aquest any.

Les alarmes es van encendre quan, el 26 de gener, la UE va enviar un requeriment a Espanya (i a altres 12 països) per la deficient aplicació de la legislació en matèria de benestar animal. Abans de l'1 de gener d'aquest any s'havien d'haver retirat les velles i inadequades gàbies per a les gallines ponedoras. Però, malgrat les reiterades crides de la UE, les seves peticions no han fet efecte. L'expedient pot donar lloc a un procediment d'infracció i sanció, amb el que la factura del benestar animal pot encarir-se més. "Els ramaders s'han dormit, van al ralentí en el compliment de les exigències europees de benestar animal; i d'aquí l'ultimàtum de la UE", diu Carmen Méndez, vicepresidenta de l'Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA).

La normativa sobre gallines ponedoras d'ous per a consum directe (en vigor des del 2002) obliga a instal·lar gàbies més àmplies (750 cm2per animal, un 35% més grans que ara) i a dotar-les de niu, yacija per furgar i un sistema de retallada d'ungles; i, a més, els animals poden posar-se en el sòl (coberts). Per la seva banda, les truges, a partir dels 28 dies de gestació, han d'estar en grup, i no en estades individualitzades com ara (encara que en aquest cas l'adaptació ha de fer-se abans del 31 de desembre del 2012). Tots aquests canvis suposen fortes inversions, noves maneres de maneig i l'aplicació de plans de millora. No obstant això, el procés d'adaptació en les granges acumula molts retards.

A Catalunya, estan afectades 118 explotacions de gallines ponedoras (amb 4,5 milions d'animals), i es calcula que només un terç d'elles (i dels animals) compleix amb les exigències; un altre terç està en procés d'adequació, i la resta té la tasca pendent, segons estimacions de José Segura, responsable del sector avícola de Va unir de Pagesos.

La inversió necessària (a Catalunya) en les granges de gallines ponedoras estaria entre 45 i 70 milions d'euros, mentre que les 1.650 granges i les 450.000 truges gestants precisen uns 90 milions. Ara, només el 25% d'aquestes últimes granges estan adaptades (encara que tenen temps fins a final d'any).

"Lamentablement, creiem que hi haurà granges que no puguin adaptar-se i hauran de tancar", explica Joaquim Xifra, cap del Servei d´Ordenació Ramadera de la Generalitat, qui, malgrat tot, es resisteix al fet que hi hagi tancaments irremissibles, doncs, com a alternativa, els grangers més ressagats tenen l'opció de "treure gallines" i després demanar préstecs bonificats i engegar plans de millora amb fons europeus.

"No té per què haver-hi tancaments. El problema pot resoldre's si una granja amb 1.000 gallines es queda en 700; encara que, això sí, suposa una pèrdua de capacitat productiva", coincideix amb ell Anna Tota, directora de la Federació Avícola Catalana.

"Hi ha voluntat del sector per adaptar-se, el problema és la falta de capacitat econòmica per fer-ho", diu Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí de UP. "El fonamental és que les línies d'ajuda tirin endavant realment i es donin facilitats per fer l'adaptació", agrega. Els grangers es queixen que l'ordre d'ajudes del Govern del 2012 (préstecs bonificats a cost zero) encara no ha estat publicada. Igualment, s'exculpen dient que l'any passat, en moltes ocasions, no van poder formalitzar el crèdit perquè no van tenir temps per disposar de l'aval preceptiu. A més, critiquen els obstacles urbanístics amb què solen ensopegar als ajuntaments per guanyar espai en les granges.

Però per reduir els tràmits, el Govern ha modificat la llei de Urbanisme, doncs en aquest cas l'adequació de les activitats no comporten un augment de la capacitat productiva. Un altre motiu de xacra és que "els fabricants estan desbordats i no tenen capacitat de subministrament de materials", diu Saltiveri. El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient ha urgit a les comunitats al fet que actuïn, per evitar que arribin sancions de la UE, i ha recordat que han de fer les inspeccions perquè es compleixi la norma.

Fins i tot, per urgir els canvis, Agricultura permet prorrogar l'adaptació a les granges de gallines fins al 31 de juliol sempre que els ous no vagin al consum directe, sinó als restaurants o la indústria. La mesura pot portar a la confusió, i per això Anna Tota, de la Federació Avícola, insisteix que la qualitat dels ous està sempre garantida. És a dir que, encara que procedís d'una granja no adaptada, "l'ou seria igualment bé, sa i nutritiu". "El granger és el primer interessat a tenir en condicions als seus animals", sosté. Altres fonts assenyalen que molts grangers van veure sempre la norma com una imposició.

"Els retards en l'adaptació no tenen justificació, perquè els ramaders tenen ajudes de la UE. La indústria ha condemnat als animals a ser màquines de produir, simples objectes de rendibilitat, i ha oblidat les seves necessitats, en la cria, en el transport o en el sacrifici", creu Méndez. Al 64% dels consumidors els preocupa el benestar animal però només en un 2% tria la compra segons aquest criteri, "a causa de la falta d'informació", diu.

27-II-12, A. Cerrillo, lavanguardia