l’Eurocambra retira la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí

400 eurodiputats hi han votat a favor, 248 en contra i 45 s'han abstingut

 
Disponible en:

Brussel·lesLa partida torna als tribunals. Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ja no tenen immunitat parlamentària. Aquest matí s'ha fet oficial el resultat de la votació del ple de l'Eurocambra de dilluns al vespre que suposa la confirmació definitiva d'un resultat que no és cap sorpresa. Per 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions en el cas de Puigdemont, i per 404 vots a favor, 247 en contra i 42 abstencions en el de Comín i Ponsatí, el conjunt dels membres del Parlament Europeu han decidit concedir el suplicatori al Tribunal Suprem espanyol i retirar la immunitat als tres europarlamentaris de Junts perquè pugui continuar el procés judicial a Bèlgica i Escòcia per a les seves extradicions.

La votació va ser secreta i els resultats no s'han conegut fins aquest matí perquè el procés és absolutament telemàtic a causa de les restriccions i el teletreball majoritari imposat arran de la pandèmia de coronavirus. Han votat 693 europarlamentaris del total de 705. D'aquests, 59 són espanyols. La majoria en favor de retirar la immunitat es donava per descomptada, però els vots contraris superen lleugerament les xifres esperades, segons les fonts parlamentàries consultades. Populars, socialistes i liberals sumen 417 europarlamentaris, als quals cal afegir-hi els 12 de Viktor Orban que ara estan als no inscrits, és a dir 429; per tant, hi ha hagut algunes fissures que, de fet, també eren previsibles.

Els europarlamentaris del grup on hi ha Vox són 61, però en aquest grup també hi ha els nacionalistes flamencs que donen suport a l'indendentisme. Entre els Verds i l'Esquerra, que són els dos grups que clarament s'hi van posicionar en contra, sumen 106 membres. Per tant, fins a arribar als prop de 250 vots, els contraris han hagut d'esgarrapar vots dels altres grups que provenen en bona part d'Identitat i Democràcia, el grup de Salvini i Lepen que té 76 europarlamentaris i també dels no inscrits (29 sense comptar els d' Orbán).

Les posicions dels eurodiputats espanyols

Les posicions estaven clares gairebé des de l'inici, però dilluns alguns dels portaveus espanyols a l'Eurocambra es van anar posicionant públicament. Dels 59 eurodiputats espanyols, 49 han votat a favor del suplicatori. El grup parlamentari que ocupa més seients a l'hemicicle és el dels populars, que han votat com ja van fer a la Comissió d'Afers Jurídics (Juri) i com ahir anunciava l'eurodiputada catalana Dolors Montserrat: "A favor d'aixecar la immunitat dels tres fugits de la justícia espanyola".

Els socialistes del Parlament Europeu són el segon grup i estan presidits per l'espanyola Iratxe García, que aquest dilluns s'ha mostrat "molt satisfeta" del resultat, menystenint "alguns" vots de la seva família política que hagin pogut votar en contra del suplicatori. García ha interpretat el resultat com una mostra de suport a la justícia espanyola.

En el cas dels liberals, la seva posició també ha sigut majoritàriament a favor del suplicatori però també hi ha hagut parlamentaris contraris perquè al grup també hi ha, per exemple, Partit Nacionalista Basc. Ahir l'eurodiputada del PNB Izaskun Bilbao explicava via Twitter que votarien en contra del suplicatori perquè "els problemes polítics no es resolen a cop de sentència sinó amb diàleg i política". Des de Ciutadans, el portaveu de la delegació, Luis Garicano, ha celebrat la votació, i ha instat a Sánchez a reflexionar sobre la continuïtat del seu govern tenint en compte que la majoria dels socis d'investidura han votat en contra del suplicatori i, per tant, al revés que el PSOE.

Els Verds van ser dilluns l'únic grup parlamentari que va emetre un comunicat conjunt sobre el seu posicionament respecte a aquest cas concret. Els seus copresidents, Ska Keller i Philippe Lamberts, consideren que "la competència del Tribunal Suprem [espanyol] en el cas encara està en disputa i no s'ha clarificat prou en l'avaluació de la Juri". I, en la línia d'aquest grup ecologista, on hi ha Diana Riba d'ERC i Ernest Urtasun d'En Comú Podem, reclamen diàleg per resoldre el conflicte polític a Catalunya i "urgeixen" al govern espanyol que "decideixi el més aviat possible sobre els diferents instruments" per garantir l'alliberament dels presos.

També està en el bloc del no l'Esquerra europea, on hi ha europarlamentaris de Podem i d'EH Bildu. A través d'un comunicat enviat dilluns, Unides Podem també manifestava el seu rebuig a l'aprovació del suplicatori i, per tant, el seu vot en contra. El partit considera que la competència del Tribunal Suprem en el cas està qüestionada pel rebuig a l'extradició de Lluís Puig i defensen que "el conflicte polític a Catalunya ha de resoldre's per vies polítiques i a través del diàleg". A més, secunden una de les denúncies dels europarlamentaris de Junts sobre les vulneracions de la confidencialitat del procés de tramitació del suplicatori a la Juri: "Si volem ser escrupolosos amb l'estat de dret, dins i fora de les nostres fronteres, hauríem de començar per respectar els procediments que garanteixen la imparcialitat i la independència de les institucions". Amb votacions contràries, es fa evident, doncs, la discrepància entre PSOE i Podem en el seu posicionament sobre l'independentisme.

Aquestes són les posicions més clares pel que fa als grups parlamentaris de l'Eurocambra en la línia de les peticions de les seves delegacions espanyoles. És més difusa la direcció del vot dels grups que hi ha més a la dreta dels populars. El grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) és on hi ha Vox però també els nacionalistes flamencs de l'NV-A que han apadrinat els independentistes a Bèlgica. En el cas d'Identitat i Democràcia (ID), on hi ha els de Salvini i Le Pen, també tenen alguns parlamentaris pendents de processos de suplicatoris i la francesa ja va dir que hi votarien en contra.

De nou en mans de la justícia

L'aprovació del suplicatori significa que els tres europarlamentaris queden en mans de la justícia i que, al seu torn, poden activar una nova via judicial a través d'un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per recórrer el procés del suplicatori a l'Eurocambra, que consideren irregular i polititzat. Només si aconseguissin que el TJUE els concedís mesures cautelars, podria arribar a posar-se en suspens l'aixecament de la immunitat.

La partida torna, doncs, als tribunals. Per això, el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ja va moure fitxa. Per evitar-se un revés com el de l'exconseller Puig, Llarena estudia la possibilitat de presentar una qüestió prejudicial al TJUE perquè aclareixi si el tribunal belga va anar massa enllà en el seu rebuig de l'euroordre de l'exconseller de cultura i aplanar-se així el camí per a l'extradició de Puigdemont i Comín. L'Eurocambra enviarà ara la notificació sobre la votació al Suprem qui podrà moure fitxa. La justícia belga també podria reactivar el procés sense esperar cap pas de Llarena.

En l'informe de l'Eurocambra s'assenyala que els fets pels quals la justícia els reclama són anteriors a la seva condició de membres del Parlament Europeu i que, per tant, no pateixen persecució política relacionada amb la seva condició d'eurodiputats. L'informe també declara la cambra incompetent per jutjar si el Tribunal Suprem espanyol és o no l'òrgan judicial competent per emetre les euroordres.

Des de Junts, els de Puigdemont han insistit els últims dies en una lectura del vot del suplicatori com un "dilema" per a Europa. "La votació d'avui és sobre quins valors defensem, quina idea de democràcia tenim i quin futur volem construir a Europa", va piular dilluns l'expresident.

--------------------------------------------------------------------------     

Parliament lifts immunity of Catalan MEPs

The European Parliament voted to strip the parliamentary immunity of three Catalan MEPs who are facing sedition charges in Spain for their roles in organizing a 2017 independence referendum, according to results announced Tuesday.

The vote in favor of lifting the immunity from prosecution for the former regional president Carles Puigdemont, as well as a former health official, Antoni Comín, and a former education official, Clara Ponsatí, was widely expected. It is also unlikely to resolve their legal saga.

Two Belgian courts have blocked the extradition of a fourth former Catalan official, Lluís Puig, and prosecutors have declined to appeal further, essentially leaving a precedent in place that should shield the three MEPs. Their cases have been on hold pending the decision on immunity.

A Belgian appeals court upheld a lower court ruling that Spain’s Supreme Court did not have proper jurisdiction to issue an EU arrest warrant, and that there was also a risk Puig would not benefit from a presumption of innocence if returned to Spain and therefore would suffer a violation of fundamental rights.

Pablo Llarena, the Spanish judge in charge of prosecuting the Catalan sedition cases, has said he would ask the Court of Justice of the EU (CJEU) to rule if the Belgian judges are correctly applying the EU arrest warrant system by preventing the extradition of Puig on those grounds — in a bid to clear the way for the MEPs’ extradition. The three Catalan politicians are also considering whether to take their case to the CJEU.

The Spanish government moved aggressively to prosecute cases related to the 2017 referendum and some former officials were convicted of sedition and sentenced to up to 13 years in prison. But the crackdown has done little to dampen the independence movement in Catalonia and pro-independence parties once again won a majority in regional elections last month.

In the case of Puigdemont, the outcome of the vote, which took place Monday evening, was 400 in favor of lifting immunity to 248 against with 45 abstentions.

In recommending a vote in favor of removing immunity, the Committee on Legal Affairs noted that it was not up to Parliament to judge the merit of the charges, but merely to assess that the legal cases were not brought to interfere with their work in Parliament. That was clear, the committee, said because the efforts to organize the independence referendum took place before any of the three were elected, when their “status as a member of the European Parliament was still hypothetical.”

The Spanish government welcomed the outcome of the vote. Spanish Foreign Minister Arancha González Laya said the Parliament’s decision means MEPs cannot use their status to avoid justice for crimes alleged to have taken place before taking up their seats. Madrid interprets the vote as an endorsement of the rule of law in Spain and the aim of the Spanish executive to seek a solution to the Catalan political conflict through dialogue.

“Catalonia’s problems must be solved in Spain, not in Europe,” González Laya said. “This is precisely the line that the Spanish government has maintained, stretching a hand to all Catalan political forces to look for a solution to Catalonia’s problems through dialogue and negotiation. This is the message that we receive today from the European Parliament.”

In many ways, the vote to strip immunity only highlighted the extent to which Puigdemont, Comín, and Ponsatí have managed to turn Spain’s regional conflict over Catalonia into a headache for EU institutions and member countries by winning seats in the European Parliament and fleeing to Belgium.

At the same time, following last month’s elections, the fugitive Catalan MEPs face the risk that their movement is going forward without them. Pere Aragonès, the current regional leader, and his Catalonia’s Republican Left (ERC) party are preparing to form a pro-independence government and have rejected any partnership with the social-democratic party of Prime Minister Pedro Sánchez, even as Madrid has dangled the possibility of pardons for convicted Catalan politicians.

Cristina Gallardo contributed reporting.

This article has been updated.