"Entre la llibertat sense contingut i la justícia sense veritat", Rafa Villaró

"... No es tan fàcil com es creu ésser un home lliure. Si hem de dir la veritat, els únics que afirmen aquesta facilitat són els qui han decidit renunciar a la llibertat. Perquè no és a causa dels seus privilegis, com volen fer-nos creure, que es rebutja la llibertat, sinó a causa de ses tasques extenuants. Aquells per als qui, al contrari, donar a la llibertat el seu contingut de drets i de deures és ofici i passió saben que es tracta d'un esforç de tots els dies, d'una vigilància sens falla i d'un testimoni quotidià en el que l'orgull i la humanitat participen a parts iguales...

...els que, segons paraules de Benjamin Constant, no volen ni patir ni posseir medis d'opressió, que volen la llibertat a l'hora per a sí mateixos i per als demés, aquests, en un segle en el que la misèria o el terror condemnen a les bogeries de l'opressió, són les llavors sota la neu de les que parlava un dels més grans d'entre nosaltres. Una cop passada la tempesta, el món es nodrirà d''ells.


Aquests homes, com sabem, són rars. Avui la llibertat no té gaires aliats. He arribat a dir que l'autèntica passió del segle XX era la servitud... Veiem proliferar aquesta gent de la que s'ha pogut dir que sembla fer del gust per la servitud un ingredient de la virtut. Veiem la intel·ligència cercar justificacions per a la por, i trobar-les sense problema, doncs cada covardia té sa filosofia. La indignació es calcula, els silencis es concerten, la història ja no és més que la flassada de Noè que s'estén sobre les obscenitats de les víctimes ..." (p. 230-231)


"...Entre els dos pensaments provincians, mesquins i emmurriats, que s'enfronten avui i oposen amb una obstinació trista la seva llibertat sense contingut i la seva justícia sense veritat, aquesta comunitat intenta formular, i aconseguir cada vegada més, una esperança que sigui digna d'Europa. Aquesta esperança està justificada, segons la meva manera de veure-ho, i comencem a sortir de l'esclerosi en la que ens ha sumit la doble decadència de la societat burgesa i de la societat revolucionària. Tot i així, ni tan sols és d'aquesta comunitat, encara que pensés en ella, de la que he parlat; sinó només d'aquells dels meus amics mes propers la determinació dels quals conec i que creuen que no cal generalitzar la servitud per arribar a la justícia ..." (p. 164)


"Escritos libertarios"; Albert Camus; Tusquets; 2021.

Barcelona Radical, 11-II-2021.

Resultat d'imatges per a