"Llei (electoral) anacrònica", Enric Sierra

A partir de demà està prohibida la publicació d’enquestes electorals, tot i que encara falten sis dies per a les eleccions catalanes. No obstant això, els sondejos es realitzen fins a l’últim dia i tant partits polítics com mitjans de comunicació tenen accés a aquestes dades. Però donar-los a conèixer a la població està penat amb la presó. La llei que regula aquest anacronisme és antidiluviana perquè els ciutadans poden accedir a les enquestes amb un sol clic en un web estranger. Un altre exemple d’aquesta absurditat legislativa és la jornada de reflexió. La llibertat d’expressió i de reunió estaran limitades aquest dissabte i els candidats i partits han de mesurar bé el que diuen per no ser imputats. Les manifestacions, encara que no siguin electorals, estan restrin­gides. Aquesta llei obsoleta atorga als ciutadans un tracte pre­infantil perquè en l’era d’internet, dels smartphones , de les xarxes socials o dels grups de WhatsApp se’ns pretén protegir ingènuament d’influències que distreguin la nostra reflexió. Potser busquen emparar els indecisos, que són els que més informació requeririen per decidir el vot. Però no. S’imposa la censura i el silenci sota l’amenaça del pal judicial. Els guardians d’aquest pot de naftalina són les juntes electorals, que durant la campanya adquireixen un poder enorme i desproporcionat i que porten a l’extrem de determinar què es pot dir i què no, arribant a prohibir l’ús de paraules i conceptes. Tot això ens recorda aquells vells censors de la dictadura que revisaven els textos abans de la publi­cació o interpretació en cinemes i teatres, i els modificaven com volien perquè s’adaptessin a l’ordre establert, militar, per descomptat. Aquesta llei, que també regeix a Espanya, no s’ha can­viat a Catalunya per la incapacitat dels polítics catalans de modernitzar-la en els últims 40 anys.