14F: meses electorals, "Quan una Llei és injusta, el que cal és desobeïr-la"

Sense justícia,
és la Llei qui té drets.

L'honor carpetovetònic segueix essent el principi rector patri de l'espanyolitat que tolera drets i Dret, llibertats i democràcia, només com a excepció provisional premi a la Servitud Voluntària, o sia mentre tot segueixi Atado Y Bien Atado.

"Costa de creure com el poble així com és sotmés cau en tan gran oblit de la llibertat servint de tan grat que es diria que no perdé sa llibertat sinó que guanyà sa servitud." Étienne de la Boétie (1530-1563) 

Potser l'aclaparadora demostració de continuisme oferida pel TSJC hagi provocat que "aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria" (S. Espriu) recuperi aquell esperit de revolta sense el que la llibertat no és més que la seva pròpia renúncia.

Quina mena de justícia és la que no garanteix drets als ciutadans sinó a la Llei? (electoral, per exemple)

"Quan una Llei és injusta, el que cal és desobeïr-la." Mohandas K. Gandhi

editorial de BarcelonaRadical.net, 5-II-2021.

 

La sanció per no presentar-se a les meses electorals: una loteria entre presó i multa

Els que van a judici poden acabar amb antecedents o pagant milers d’euros, tot i que la majoria de casos s’arxiven

Disponible en:

BarcelonaTres persones hauran d’anar a l’Audiència de Barcelona la setmana que ve perquè a les eleccions municipals i europees del 26 de maig del 2019 els va tocar ser membres d’una mesa i, segons la Fiscalia, no s’hi van presentar. En tots els casos es demana que paguin una multa, però els imports no s’assemblen gens: en un cas són 2.700 euros, en un altre 4.500 euros i en el tercer 7.200 euros, malgrat que presumptament tots van cometre el mateix delicte: absentar-se de la mesa sense justificació. Aquesta disparitat reflecteix que no hi ha un criteri homogeni de la Fiscalia –ni tampoc de les sentències dels tribunals– sobre aquest delicte, cosa que fa que s’entri en una loteria en què també s’inclouen penes de presó.

No presentar-se a una mesa electoral pot suposar una pena de presó d’entre tres mesos i un any o una multa d’entre sis i 24 mesos –amb una quota diària que, com es veu, s’estableix com es vol en cada cas–. La llei orgànica que regula els delictes electorals, que no formen part del Codi Penal, dona aquesta forquilla força àmplia sense dir per quin motiu s’ha d’aplicar una pena de presó o bé una multa, de manera que ho deixa a la interpretació dels fiscals i els jutges tot i tractar-se d’una situació amb poc marge per ser gaire diferent. És veritat que s’han posat condemnes tant per fer tard –més enllà de les vuit del matí, l’hora de constitució de les meses– com per no presentar-se, però la llei no recull cap matís.

“La jurisprudència dels delictes electorals és molt heterogènia”, descriu l’advocada del Col·lectiu Ronda Carme Herranz. Tot i que hi ha delictes electorals més enllà del d'absentar-se de la mesa, el 99% de les denúncies de la Fiscalia són per presidents, vocals o suplents que no compareixen. Herranz admet que els casos que van a judici són els que “no tenen cap irregularitat en el tràmit administratiu”. És a dir, els casos en què es pot demostrar que es va notificar a les persones que els havia tocat i després no ho van complir. Però afegeix que “hi ha una zona de foscor” a les vuit del matí, quan s’han de constituir les meses: “Hi va molta gent i a vegades es forma una mica de caos. I és molt important que el responsable del col·legi prengui nota que s’hi ha anat”.

Els efectes del 14-F

El 70% de les investigacions que obre la Fiscalia de Barcelona per absentar-se de la mesa s’arxiven. No prosperen perquè els membres havien presentat al·legacions a les juntes electorals i els havien acceptat la petició d’excloure’ls o no els havien notificat que els tocava. En els casos que acaben en judici, s’intenten fer conformitats –acords– per reduir la pena a una multa. La Fiscalia desconeix com les eleccions del 14-F –i després de l’allau d’al·legacions dels últims dies– repercutiran en els delictes electorals. Però el gràfic que es mostra en aquest article permet veure com, uns mesos després d’unes eleccions, s’obre un nombre d’investigacions que va a l’alça segons els comicis que s’hagin celebrat. El gràfic també evidencia que la majoria no arriben als jutjats.

 

La Junta Electoral de Barcelona descarta finalmente la bolsa de voluntarios y reasignará suplentes a mesas que no se hayan constituido

El alud de alegaciones genera el riesgo de que en algunas zonas no se pueda votar hasta después de 48 horas

 

Disponible en:

Barcelona   No habrá bolsa de voluntarios para completar las mesas como planteaba ahora hace unos días el presidente de la Junta Electoral de Zona de Barcelona y sí reasignación de los suplentes. Es la fórmula que se ha elegido para resolver el alud de alegaciones que han ido recibiendo las juntas de zona de personas contrarias a formar parte de una mesa electoral. El mecanismo que se ha establecido por parte de la Junta Provincial de Barcelona (y el recomendado por todas las juntas de zona de la provincia) será el de reubicar a los suplentes que no se hayan tenido que quedar en los colegios electorales que tenían asignados a otros que hayan tenido problemas para constituir las mesas. "Preferiblemente" se los mandará a meses de su mismo municipio, pero serán las juntas correspondientes las que decidan en base a sus necesidades. Lo que se descarta es seleccionar a los primeros votantes, tal como prevé la ley electoral, teniendo en cuenta que la Generalitat ha recomendado que de 9 a 12 h sea una franja de voto para la gente mayor. La de Barcelona es la junta de zona que más objeciones ha recibido, 8.000 de las más de 20.000 que se han acumulado en Catalunya.

En la demarcación de Tarragona, la Junta de Reus es en la que más alegaciones se han registrado, casi 700. "Si una mesa no se pudiera constituir se podría aplazar hasta 48 horas su constitución". El presidente de la junta electoral de Reus, Diego Álvarez, ha recordado que si faltaran presidentes o vocales en las mesas electorales el 14-F, la ley prevé varios mecanismos para que se acabe votando, incluso el de "aplazar la votación de esa mesa hasta 48 horas", es decir, hasta el 16 de febrero, y que provocaría que "entre el lunes y el martes se votara en esa mesa en concreto". Un escenario extraordinario que prevé "muy posible" en algunos casos, ha detallado a Radio 4. Ahora bien, esto no le quita legitimidad al 14-F, ha dicho en una segunda entrevista a TV3: "Sería legal que en estas mesas se votara el martes y el resultado de las elecciones sería perfectamente válido porque está previsto en la ley".

Más de 20.000 personas (25% del total) ya han pedido que se las excluya de las mesas electorales. Álvarez, que no se muestra preocupado por el alud de alegaciones porque dice que todavía hay 60.000 personas "disponibles", ha dicho que el 95% de las excusas se acaban aceptando. A raíz de las numerosas alegaciones se podría citar a ciudadanos hasta el sábado por la noche, apunta el presidente de la junta electoral de Reus. "No sería ideal, tendríamos problemas para encontrar a la gente en casa el viernes o el sábado, pero sería factible", explica.

Álvarez también ha descartado el llamamiento de voluntarios porque la ley no lo prevé y porque se corre el riesgo de que no los haya, después de que el Síndic de Greuges se haya posicionado en contra.

La constitución de las mesas se complica después de que el consejo del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) haya pedido un periodo extraordinario de voto por correo para infectados y contactos estrechos para que no se tengan que desplazar a los colegios electorales. Por ahora la Junta Electoral Central ha rechazado el recurso que había presentado el infectólogo Oriol Mitjà para que se prohibiera a las personas positivas de coronavirus votar presencialmente. El periodo para solicitar el voto por correo acaba este viernes a las 14 h. Los que lo hayan pedido dentro de plazo tendrán tiempo para votar hasta el próximo 12 de febrero.

 

Una de cada quatre persones triades per ser a les meses ja ha reclamat que se l'exclogui del 14-F

Davant l'onada d'excuses, l'administració electoral es planteja buscar "voluntaris"

 
Disponible en:

Barcelona Més de 20.000 persones (25% del total) ja han demanat que se les exclogui de les meses electorals, després de l'última actualització que han fet les juntes electorals de zona, incorporant-hi, entre d'altres, la de l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida i Girona. Només a la de Barcelona, fins a aquest dimecres ja s'havien registrat 8.000 peticions. I això, segons el president de la junta, Santiago García, representa un "veritable problema" per poder constituir les meses electorals el 14 de febrer. En dues entrevistes, la primera a El món a RAC1 i la segona al Planta baixa de TV3, García va apuntar aquest dimecres que, davant l'allau d'al·legacions, s'estan plantejant fins i tot buscar "voluntaris" perquè formin part de les meses electorals. Aquesta també és una de les alternatives per a altres juntes de zona amb problemes similars. Una alternativa que el Síndic de Greuges ha reclamat que es descarti per la seva manca de "garanties jurídiques".

La de Barcelona és la que més objeccions acumula (8.000), seguida de la de l'Hospitalet (1.300), Granollers (1.106), Terrassa (1.100), Sant Feliu de Llobregat (1.085) i Sabadell (1.012). Després d'uns dies de ball de xifres, aquests números ja s'acosten als reals tot i que encara no han reportat dades les juntes de Mataró, Figueres, la Bisbal d'Empordà i Olot. La llista la completen Arenys de Mar (648), Vic (463), Igualada (384), Vilanova i la Geltrú (356), Vilafranca del Penedès (245) i Berga (166) a la demarcació de Barcelona. A la de Tarragona, la junta de Reus és la que més n'acumula (687), amb Tarragona (666), Tortosa (430), El Vendrell (336), i Valls (191) a continuació. En el cas de Lleida, a la de la capital (576) la segueixen Balaguer (204), Cervera (144), Tremp (115), La Seu d'Urgell (99), i Vielha (32). Per últim, a Girona també és la capital qui va al capdavant (668), seguida de Santa Coloma de Farners (410) i Puigcerdà (156). Les dades corresponen, doncs, a 26 de les 31 juntes electorals de zona repartides per Catalunya.

L'objectiu és que a les 9 del matí totes les meses puguin tenir president i dos vocals i la llei els dona gran arbitrarietat per intentar-ho. D'entrada, poden rebutjar les excuses dels ciutadans, i recorden que no presentar-se al col·legi electoral el 14-F a les 8 del matí podria ser perseguit penalment amb multes o amb presó. És el procediment estàndard recollit per la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg) quan no hi havia pandèmia. És a dir, quan no hi havia milers de persones presentant objeccions i el risc real que la jornada electoral pogués començar sense que totes les meses s'haguessin constituït. Els majors de 65 anys estan blindats i se'ls han d'acceptar obligatòriament les excuses per edat, i tampoc es pot obligar algú a presentar-se si té motius mèdics que ho impedeixen. En aquest cas, però, s'entra en el terreny de l'arbitrarietat: les juntes de zona poden rebutjar peticions que vinguin acompanyades d'un informe mèdic. És el que va fer, per exemple, la de Manresa (una de les que encara no ha reportat dades) amb el Jordi, un malalt crònic de càncer que, tal com va explicar l'ARA, va aportar el document pertinent de la seva metge de capçalera, que el situava com a col·lectiu de risc per covid. Ja s'han començat a resoldre, doncs, alguns casos, tot i que les juntes tenen cinc dies per fer-ho un cop rebudes les al·legacions.

La manera més habitual de rellevar els membres de les meses que no s'hagin presentat és fer-ho al mateix col·legi electoral. La Loreg atorga la potestat a les juntes de zona per triar els seus substituts, i pot "fins i tot ordenar que formi part de la mesa algun dels electors que estigui present al local". "El fet que el primer que arribi sigui el primer que es quedi no em sembla desitjable. Cal evitar-ho com sigui. La idea de crear una bossa de voluntaris em sembla molt raonable, lògica", opinava aquest dimecres García, tenint en compte que la Generalitat ha recomanat que la primera franja horària de vot (de 9 h a 12 h) estigui reservada per a la gent gran.

Per constituir aquesta bossa de voluntaris, les juntes podrien demanar ajuda al Govern o als ajuntaments o també reclamar la intervenció de la Junta Electoral Central (JEC). De moment no ho han fet, confirmen fonts de l'executiu consultades per l'ARA. La mecànica consistiria en tenir preadvertides una sèrie de persones que es presentessin a la porta dels col·legis a les 9 del matí. Fins a les 10 h hi ha temps per constituir les meses i, si no s'ha pogut fer abans, les votacions en aquelles a les quals falti el president o algun dels vocals quedarien ajornades un màxim de 48 hores.

La llei electoral espanyola és molt concreta i, amb la premissa de garantir la neutralitat del procés, regula que les meses s'han de triar per sorteig (almenys en primera instància). Hi ha, en canvi, altres països com Portugal, que recentment ha celebrat les eleccions presidencials, que estan acostumats a funcionar amb bosses de voluntaris: el sorteig es fa entre les persones que s'hi han apuntat.

Por al contagi

"Una situació excepcional requereix solucions excepcionals", subratllava el jutge. García alerta també que, en cas que resultin contagiats, els membres de les meses podrien recórrer a la justícia per reclamar a l'administració la seva "responsabilitat objectiva patrimonial" en el contagi. "La situació és més arriscada per a un membre de mesa electoral que per a un votant", ha apuntat el president de la Junta de Barcelona. Aquesta és una de les qüestions que caldrà resoldre després del 14-F, però abans encara hi ha molta feina per fer per garantir que la por no converteixi milers de persones en objectores.

La Generalitat assegura que els col·legis electorals seran "plenament segurs", en paraules del conseller d'Exteriors, Bernat Solé, responsable màxim del procés. Per protegir els membres de les meses s'ha organitzat tot un dispositiu que garanteix la distància de seguretat dins dels centres de votació, evita el contacte (no tocaran ni els DNI) i els subministra mascaretes FFP2, pantalles facials i un equip de protecció individual (EPI) per a l'última hora de votació (de 19 h a 20 h), quan es recomana que votin les persones contagiades i els seus contactes estrets. Tot i això, García ha assenyalat que els problemes que s'estan trobant les juntes electorals responen a la "por" que té la gent al contagi. El nombre d'excuses presentades és "molt elevat": a Barcelona no s'arribava a les 1.000 i ara n'hi ha, de moment, 8.000. "El gruix són persones que al·leguen malalties", va assenyalar García, que reconeix que ni els tres jutges ni els dos lletrats que formen part de la junta són experts en matèria sanitària. Per això també han reclamat a la Generalitat l'assessorament de personal sanitari, tot i que admet que es tracta d'una possibilitat no reglada.

El precedent de Galícia

Aquest dijous es reuneix la Junta Electoral Central per resoldre diversos recursos presentats al voltant del 14-F. De moment, no hi ha constància que hagi de posicionar-se sobre la qüestió de les meses, tot i que no seria la primera vegada que ho fes. En les eleccions gallegues de l'any passat, diversos partits van presentar escrits perquè fos la JEC la que fixés un criteri comú per respondre a les al·legacions dels ciutadans sobre les patologies del covid-19, però no ho van aconseguir: "No és necessari que la JEC dicti una instrucció per a la unificació de criteris". Es va deixar, com apunta la Loreg, en mans de les juntes de zona.

Aleshores també hi va haver polèmica sobre el vot de les persones infectades, a les quals es va impedir acudir als col·legis electorals. Això és precisament el que l'infectòleg Oriol Mitjà ha demanat en un escrit adreçat precisament a la JEC (que, entre d'altres, compta amb el suport del president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós). A Galícia, tant la JEC com el Tribunal Suprem van avalar la decisió dels governs autonòmics considerant que la prohibició de vot presencial per a aquestes persones (pocs centenars) es devia a "motius sanitaris prou justificats en el marc de la situació de pandèmia en què s'estan desenvolupant les eleccions". Més de 100.000 persones, segons els càlculs de la Generalitat, seran o bé positives per covid o bé contactes estrets el 14 de febrer.

Herranz explica que les penes per no presentar-se a les meses suposen tenir antecedents penals i que, malgrat que els mesos de presó que poden implicar són “susceptibles” de no complir-se, la suspensió de la condemna “no és automàtica”. Afegeix que si no es paga la multa aquesta se substitueix per una pena de presó i que els delictes electorals inclouen una inhabilitació que impedeix votar durant un temps. Pel que fa al 14-F, l’advocada pronostica que algunes persones que s’absentin podrien demanar als jutges que les absolguin aplicant l’eximent de por insuperable pel covid-19.