14F: què obliga a 80.000 integrants de meses electorals?

Més enllà de la salut i la vida

Elisa Beni
Madrid. Dimecres, 3 de febrer de 2021. elnacional.cat

"La moral d'esclaus és, essencialment, una moral de la utilitat"

F. Nietzsche

En aquests dies en què guardar-se del contagi es fa ja més difícil que saltar d'una trinxera a una altra enmig d'un foc creuat, penso molt en els 80.000 ciutadans que s'han d'asseure durant onze hores de votacions, més les corresponents de recompte, en espais tancats i amb una alta afluència de persones. M'esgarrifa. Ja no només anar a votar, que també, encara que és un acte més ràpid, menys arriscat, sinó el fet d'estar amb la màscara i la por posades mentre passen lentament les hores.

I tot això perquè a sis jutges els sembla que les dades de la pandèmia són projeccions —què més voldríem, senyors de les togues, que tenir seguretats!— i que "no hi ha certeses sobre la millora que suposaria l'ajornament". Vinga, amb dos pebrots! No parlen del possible empitjorament, sinó que no estan segurs que hi hauria millora. És el seu propi company de sala el que els recorda que sí que hi ha un informe en la causa del director de l'Agència de Salut Pública que afirma que els moviments de 5 milions de persones, sens dubte, augmenten el risc epidemiològic. Esclar que —els diu el dissident, que sembla ser el més concurrent amb el sentit comú— no tenen cap altra opinió científica per oposar. Cap. Les togues passen del que afirmen els tècnics de salut, però més que res perquè ells ho valen.

El Govern deu haver decidit no recórrer la decisió per no crear més desconcert ni muntar un ciri, però el cert és que la resolució està plena de plantejaments que només poden procedir de ments que s'han desvinculat de la realitat. Uns tipus que escriuen que ja saben que hi ha catalans als hospitals i malalts i fins i tot a punt de morir i que n'hi haurà també el 14 de febrer, però, vaja, que "en tots els processos electorals hi ha un nombre d'electors que no poden anar a votar per raons mèdiques". De veritat m'ho estan comparant? O sigui, no s'han adonat que en aquest procés hi haurà els que normalment no poden més els de la pandèmia? Ells a la seva. Encara que les xifres, insisteixen, són prediccions —què més voldríem, senyors, que saber amb certesa quants emmalaltiran i quants moriran!—, apunten a un 2,5 per cent del cens electoral, que els sembla peccata minuta i que "no fa que les eleccions no puguin ser considerades democràtiques". Això sí, ells les mantenen per assegurar que no es vulneri el dret a vot dels catalans. No ho oblidin. Tot això d'aquesta gent en risc o agonitzant o malalta són coses de la vida. "Les condicions no seran les millors pel que fa a l'estímul i participació electoral (...) però no es pot dir que impedeixin un procés electoral raonable" i, atesos els estàndards de racionalitat que manegen els togats, fins i tot entenc que ho pensin.

En tota la resolució els magistrats no fan una ponderació entre el dret al vot i els drets a la vida i la integritat física, el dret a la igualtat i el dret a la protecció de la salut; que per a què s'han d'embolicar, home!

Mireu, això d'aquesta secció contenciosa administrativa és perquè els treguin les estrelles de West-Point, que ja sabeu que els jutges contenciosos es consideren el bo i millor de la judicatura espanyola. Em consola una mica el magistrat que subscriu el vot particular, i que coincideix amb l'opinió de molts dels seus companys d'altres òrgans similars. Almenys un que sap on té el cap. Algú que recorda fer una ponderació de drets que els que decideixen ni plantegen. És tal com ho explico. En tota la resolució els egregis magistrats no fan una ponderació entre el dret al vot i els drets a la vida i la integritat física (article 15 CE), el dret a la igualtat (article 14 CE) i el dret a la protecció de la salut (article 43 CE); que per a què s'han d'embolicar, home! Res. A més ells tenen molt clar que "si és possible circular en els termes necessaris per anar a un col·legi, efectuar cues i estar en espais tancats, alguns sense límit d'aforament, com en el transport públic", doncs es pot anar a votar i ja està. Segur que ells no saben que no s'hauria de poder viatjar amuntegat en el transport públic o que els que formen part de les meses no poden elegir, però, tant és! Ells insisteixen que es limiten a l'àmbit jurídic, que el sanitari no és el seu tema. No cal que ens ho jurin.

El magistrat del vot particular ha fet un pas endavant, passant d'aquesta nefasta i punyetera unanimitat que es vol imposar en els tribunals espanyols, perquè així queda clar que amb tot el dret era perfectament possible preservar tots aquests ciutadans en un moment crític de la pandèmia. El dia 24 de febrer, deu dies després, espero que no hagin de penedir-se de res, perquè espero que les xifres no es disparin, però, en tot cas, a ells tampoc no els passaria factura. Serien coses dels governants, ja saben, que no les van organitzar bé.

És el seu company el que ens recorda en el seu vot que a la República Francesa acaben de començar a tramitar la norma que retardarà totes les eleccions regionals fins al juny. Però això és perquè els francesos no entenen res del dret a vot ni d'eleccions democràtiques i perquè no ho han volgut preguntar als jutges catalans.

Jo continuo pensant en els afectats, perquè "hi ha riscos que no és possible descartar", diu José Manuel de Soler, i "l'ajornament és un mal menor que allibera els participants en la campanya, els votants i els 80.000 integrants de les taules dels riscos per a la salut". Almenys, més enllà dels que es dediquen als càlculs electorals i a buscar el seu millor moment, ell tindrà la consciència tranquil·la. Aquest cas va de pet al munt dels despropòsits judicials. En tinc un sac ple.