l’anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’ample de via d’ERC i JxCat'

L’única via possible és la de la unitat al voltant d’una idea simple: primer fem la independència i demà ja ens barallarem

 
Disponible en:

Esquerra ha fet servir el concepte “la via àmplia” per referir-se al seu camí cap a la independència. Via àmplia, ja s’entén, vol dir que hi caben els independentistes nous i els vells, els de “tenim pressa” i els d'“hem de ser més”, els d’“amb Espanya no hi ha res a fer” i els que creuen en l’Espanya fraternal. Naturalment, “via àmplia” vol dir que la de Junts per Catalunya és estreta, perquè només hi caben purs i reescalfats.

Ha sigut dir això de “via àmplia” i que Laura Borràs hi hagi contestat:

Més enllà dels jocs que es poden fer amb la paraula via, cal entendre que cap partit, per si sol, i aquí hi incloc la CUP, té cap via ràpida cap a la independència. Avui entrevistem la cap de la llista de la CUP-Guanyem, Dolors Sabater, que diu: “Hem d’aconseguir que l’Estat accepti un referèndum i, si no, desbordar-lo”. I quan l’Esther Vera li pregunta com s’obliga l’Estat a acceptar el referèndum diu: “Amb una estratègia compartida”. O sigui, amb una suma de tots les vies, almenys les principals.

A l’Estat només se li pot fer entendre que està davant d’un problema que no es resol amb espies, policies i jutges en la mesura que la independència és vista com la millor opció, gairebé inevitable, per una majoria, fruit d’un entusiasme com el del 2017, un entusiasme generacional que les enquestes ens diran si els joves d’avui comparteixen després de la repressió i la desunió que va seguir l’1 d’Octubre.

El problema de la via, de qualsevol via, són els obstacles col·locats al mig del trajecte, entre els quals el principals són la fatiga i la desconfiança que transmeten ERC i JxCat. La fatiga és humana i la desconfiança és comprensible però letal. L’única via possible, la que suma, és la de la unitat al voltant d’una idea simple: primer fem la independència i demà ja ens barallarem. És de sentit comú, i el sentit comú ha estat absent en aquesta qüestió des del principi.

En aquest sentit, el resultat electoral podria no aclarir les coses: Esquerra busca un cara a cara amb el PSC per donar la sensació que es disputen el primer lloc i per arraconar Junts per Catalunya, i per això ERC diu que no pactarà amb el PSC. Amb qui pensa pactar per governar? Perquè amb els comuns difícilment en tindrà prou. 

Mentrestant, Illa recepta amnèsia. “Girar full”, diu. En Miquel Ferreres l’ha clavat avui a la nostra contraportada: “Us prometo una Catalunya sense revenges”, diu Illa per la tele. I li contesta la parella: “Per la revenja no cal que pateixi, això és feina dels jutges, que fa tres anys que se n’ocupen a fons. Ens ha sortit magnànim”.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.