Prefaci (a "Un partit atípic. El cas del Partit Radical", de Matteo Angioli)

"Un partit atípic, el cas del Partit Radical", Matteo Angioli
"Un partido atípico, el caso del Partido Radical", Matteo Angioli
"Un parti atypique, le cas du Parti Radical", Matteo Angioli
"Four funerals and one party", Radaelli & Rossi

Prefaci

Una manca, una absència històrica, de cultura civil, del civisme més elemental.
Una manca, una absència històrica, de l’exercici de la pròpia responsabilitat.
Una desídia displicent, pedant ignorància per bandera, que saboteja qualsevol
possibilitat de plantejar la necessitat (de la) política.
L’atavisme de seguir vivint com a súbdits, rondinaires i rancuniosos, col•lectivistes i
insolidaris, en un món on el competent és el ciutadà, l’individu associat a d’altres
individus en autogovern, garantia de llibertat, la de cadascú i, així, la de tothom.
A Espanya, a Catalunya, no hi hagué, ara fa un terç de segle, una Transició cap a la
democràcia, sinó cap a un règim partitocràtic que segresta qualsevol participació,
implicació, ciutadana.
Amb el neci entusiasme d’una població que, renegant de la política, en donà, i en dóna,
l’exclusiva a una casta de paràsits saquejadors.

I és que
La política,
la fas
o te la fan.

I a Espanya, a Catalunya, la (in)cultura civil permet, i garantitza, uns Governs ruïnosos
d’un Estat esperpèntic.
La (in)cultura civil -aquesta manca, aquesta absència històrica- està en, i és, la base
d’una societat irresponsable, passiva, petulant, aborregada, agressiva, incompetent, ...
La (in)cultura civil és EL hàndicap a superar per a sortir d’una crisi que no ve d’actuals
deliris de formigó, sinó que relliga dictadures i guerres civils, picardies i perros del
hortelano, llibertofòbies i hipocresies, i un insolent i altiu feta-la-llei-feta-la-trampa.
Que com acabar amb aquesta condemna atàvica?
Només amb una Revolució Cultural. Una gran reforma de les actituds de tothom, de
cadascú, que es plantegi el pas de súbdits d’un règim partitocràtic a ciutadans
responsables en una societat lliure.
Una Revolució feta en gran part de força ‘revolucions pendents’.
Una Revolució de la intel•ligència, la responsabilitat, l’excel•lència, el compromís, el
respecte, ... de tots i cadascú.
Una Revolució de la individual, lliure i immediata Acció civil, cívica, ciutadana, ...
política doncs.
Una Revolució que es basi, inevitablement, imprescindiblement, en el context cultural
propi, però adaptant lo millor, i preveient lo pitjor, del que arreu el món se’ns mostra.

Per que
La política,
la fas
o te la fan.

Molt -i poc- modestament, aquest llibret pretén oferir un exemple de com es pot
practicar (fer, realitzar, aconseguir, materialitzar...) la revolució política, ciutadana,
civil, cívica, fins i tot ‘espiritual’, dels drets i el Rule of Law, de les llibertats i la
democràcia.
És el relat d’un Com més que no pas d’un Què. Per que allò propi de la política és, no
ho dubtis, el Com.
És el relat dels radicali d’en Marco Pannella i n’Emma Bonino. El relat de més de mig
segle d’una experiència política que, ha aconseguit revolucions com la desprohibició del
divorci a la Itàlia vaticanitzada o el Tribunal Penal Internacional en un món on els grans
assassins solen ser els Estats.
És el relat del compromís personal amb la pròpia responsabilitat civil, social, política,
com a únic, i suficient, motor de les reformes polítiques que han de dur a l’imperi dels
drets i el Dret, de les llibertats i la democràcia. Un compromís que només pot ser
intransferible; indelegable; irrepresentable; irrenunciable.

Ja que
La política,
la fas
o te la fan.

És un relat d’una experiència propera, geogràfica i culturalment.
Una experiència que denuncia la partitocràcia amb la seva diferent manera d’organitzar
el propi ‘partit’.
Una experiència que denuncia el pacifisme col•laborador dels lliberticides fent de
l’acció noviolenta gandhiana el seu Com polític.
Una experiència de la que podem aprendre, i aplicar, tantes coses, i tan necessàries, per
a la nostra pobre, trista, bruta, dissortada... política.
Una experiència de la que podem aprendre, i aplicar, sobretot, una actitud, una manera
de fer les coses, un fer bandera d’aquell advocat britànic, en Gandhi, que resumia (no
només) la política amb aquest
Sigues el canvi que vols veure al món.
Sí,

La política,
la fas
o te la fan.

I esperem que aquest llibret et pugui inspirar Com fer-la.

Rafa Villaró, VIII-2013.