guerra oberta entre AstraZeneca i la Unió Europea

Brussel·les  L’enfrontament entre la Unió Europea i la farmacèutica AstraZenca ja és una guerra oberta que ha disparat al límit la tensió a Brussel·les i també a totes les capitals europees que esperen amb impaciència que arribin les dosis acordades. El dia arrencava dimecres amb expectació per la tercera trobada entre la farmacèutica i els representants europeus per intentar resoldre el retard en l’entrega de dosis que el laboratori va notificar fa una setmana. Però fins i tot la cita es va convertir en un embolic en què Brussel·les va acusar AstraZeneca de no voler asseure’s, cosa que l’empresa després va desmentir malgrat que es va filtrar un correu de prova. Un garbuix que només és la superfície d’un problema molt més greu: la farmacèutica només assegura un 25% de les dosis compromeses el primer trimestre del 2021.

La reunió va durar tres hores i va acabar sense solució: “Lamentem la falta de claredat de l’empresa en el calendari d’entrega de les dosis acordades”, va piular la comissària de Salut, Stella Kyriakides, que va assegurar que continuaran parlant i que la trobada havia sigut “constructiva”. La companyia argumenta que no pot entregar les quantitats acordades per problemes de rendiment en dues plantes europees i que no pot destinar la producció del Regne Unit a la UE perquè va tancar tres mesos abans el contracte amb el govern britànic. Segons la Comissió, AstraZeneca s’havia compromès a tenir a punt una quantitat de dosis (més de 100 milions) tan aviat com s’autoritzés la seva vacuna i es comptava amb la producció de les quatre plantes que hi ha al continent europeu: les dues del Regne Unit i les de Bèlgica i Alemanya. “Rebutgem la lògica de servir en funció de l’ordre d’arribada. Això potser funciona a la carnisseria del barri, però no en els contractes. No hi ha cap clàusula de prioritat”, deia Kyriakides. És a dir, que la UE vol les seves dosis, vinguin de Puurs (Bèlgica) o de Wrexham (Gal·les). “No hi ha cap jerarquia entre les plantes”, va dir la comissària. Brussel·les comptava especialment amb la vacuna d’Oxford: “La decepció és immensa, perquè havia de ser la primera autoritzada per poder produir massivament. Després vam tenir sort que Pfizer i Moderna la tinguessin abans”, deia una font comunitària que lamentava l’opacitat d’AstraZeneca. 

Sospites de desviació de dosis

El to des de Brussel·les ja era més contundent que l’habitual neutralitat diplomàtica des de divendres passat, però que el director executiu de la companyia, Pascal Soriot, concedís dimarts una entrevista a diversos dels principals mitjans europeus va ser la gota que va fer vessar el got, perquè hi revelava informacions confidencials que fins aleshores l’executiu comunitari havia mantingut en secret malgrat les acusacions de falta de transparència. El cabreig a Brussel·les era majúscul, i per això dimecres van reclamar diverses vegades a la companyia que fes públic el contracte i així es pogués il·luminar el debat.

Però no només això. La Comissió reitera que la UE va acordar finançar la vacuna d’Oxford/AstraZeneca amb 336 milions d’euros (encara no s’han pagat tots) perquè hi hagués un nombre determinat de dosis disponibles tan aviat com la vacuna fos autoritzada. La UE, diu, assumia el risc de perdre els diners invertits si la vacuna no rebia l’autorització de l’EMA (que s’ha de confirmar aquest dijous), però la companyia es comprometia a preparar-se per tenir la capacitat de producció acordada.

Ara bé, el que més fa enrabiar Brussel·les són les sospites que, mentrestant, la farmacèutica ha venut dosis a tercers països (inclòs el Regne Unit) i, per això, ha demanat a les autoritats belgues una inspecció a la planta de Puurs per determinar-ho: “La informació de les duanes no menteix, sabem que s’han exportat vacunes, però no quines”, deia la mateixa font comunitària citada anteriorment.

Per això Brussel·les vol fixar un sistema de transparència que obligui les farmacèutiques a notificar d’avançat si pensen exportar dosis i on. No es tracta de bloquejar les exportacions, sinó de poder disposar de la informació, recalquen, temerosos d’obrir una guerra proteccionista per les vacunes en una pandèmia que és global. Tot i això, països com Alemanya i França pressionen perquè el mecanisme permeti un control més estricte, i d’aquí la preocupació al Regne Unit perquè la Unió Europea pugui bloquejar les exportacions. El primer ministre britànic, Boris Johnson, no va aprofitar per atiar el discurs nacionalista i va evitar aquest dimecres l’enfrontament directe amb les autoritats europees.