A la premsa hi ha preocupació per les platges. Dissabte, en aquest mateix diari, apareixia un titular en forma de pregunta: “On és la platja?”. Boomer com soc, no em vaig poder estar de pensar en aquella pintada de Maig del 68: “Sous les pavés, la plage!”, eslògan creat per brillants estudiants parisencs –amb el pas dels anys, van acabar treballant com a creatius a les millors agències de publicitat d’Europa– que Josep Lluís Núñez va traduir en el seu temps lliure: “Sota els llambordins, la platja!”.
Dimarts el titular s’havia eixamplat de manera semblant a la que somien alguns polítics per a les seves bases: “Les platges reben un altre cop sense haver superat el Gloria ”. Segons expliquen els experts, l’actual retrocés de les platges al llarg de la costa és conseqüència d’aquests dos fets inapel·lables. Encara no s’havien refet de les destrosses que el Gloria va provocar fa un any, va arribar el Filomena . “L’absència de dunes [a la platja Llarga de Tarragona] n’amenaça la supervivència, fins al punt que fa unes setmanes la direcció general de Costes va donar llum verda a una aportació de sorra, un fet inaudit perquè és ple hivern i ha resultat inútil. El Filomena s’ha emportat la sorra i la Llarga ha tornat a desaparèixer sota el mar”. El problema de la Llarga, explica el redactor del Pla de Gestió d’aquest areny, és que als anys noranta hi van deixar construir un càmping que –oh, sorpresa– va trencar la continuïtat del sistema dunar.