el Tribunal Supremo s’humilia als tribunals belgues
José Antich
Barcelona. Dijous, 7 de gener de 2021. elnacional.cat
Actualitzat Divendres, 8 de gener de 2021. 10:49
El Tribunal Suprem ha quedat aquest dijous novament en ridícul després que el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les ha rebutjat novament l'extradició del conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig. La notícia, a més de ser magnífica per al conseller exiliat, ja que hauria de succeir un veritable cataclisme perquè en un futur aquest tribunal o qualsevol altre modifiqués la decisió, té un efecte dòmino important per als altres tres exiliats que també eren membres del Govern l'octubre del 2017 i sobre els quals també pesen ordres d'extradició: el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Tenint en compte que el jutge de primera instància és el mateix que va dictaminar sobre Puig i el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les també, el camí per conservar la seva llibertat sembla definitivament aclarit.
La tercera euroordre emesa per Espanya comença a ser paper mullat i la justícia belga ha deixat literalment a les beceroles aspectes tan determinants com la competència del Suprem o la vulneració del dret a la presumpció d'innocència dels polítics independentistes dels quals es demanava l'extradició. Amb la mà oberta, el tribunal d'apel·lació clava dues sonores bufetades: en la primera, confirma la decisió del jutge de primera instància en considerar que el Suprem no és competent per jutjar aquests fets, després que hi hagués una tercera euroordre emesa per Espanya. Tanmateix, encara és més cridanera la segona en entendre que hi ha un clar risc que la justícia espanyola vulneri la presumpció d'innocència de Lluís Puig —i, per extensió, de tots ells— regulada per la directiva 2016/343.
Entén la justícia belga que tota el reguitzell de declaracions polítiques de fiscals i jutges contaminen el seu pronunciament i hi ha un risc processal evident. Aquell más dura será la caída amb què la Fiscalia va etiquetar la nota de premsa anunciant les querelles contra el govern del president Puigdemont i la Mesa del Parlament, no se l'han agafat com una broma a Brussel·les, sinó com una premonició del que anys més tard acabaria passant.
No hi haurà, per tant, extradició de cap de tots ells en el futur i això és una gran notícia. Espanya ha perdut el pols i la seva justícia, forçada fins a emetre sentències clarament injustes, ha quedat feta miques, encara que a Madrid i a molts mitjans de Catalunya el típex acabi fent miracles amb les notícies. Veurem, a partir d'ara, què acaba succeint amb els suplicatoris de Puigdemont, Comín i Ponsatí perquè el Parlament Europeu els acabi aixecant la immunitat per ser processats.
En bona lògica, el suplicatori hauria de decaure, ja que se sap per endavant que si el sentit final que té és l'extradició, no s'arribarà a produir atenent la doctrina Puig. Llavors quin és el sentit del suplicatori? Però aquí entra la política i no la justícia i els interessos de les famílies ideològiques i dels estats. Tenen una sortida honorable: dir que el TS no és competent i desentendre-se'n, però molt em temo que els Pedro Sánchez, Pablo Casado i Inés Arrimadas no jugaran aquesta carta. Preferiran forçar que els eurodiputats s'indigestin en una votació que no portarà, al final, enlloc.
Sobretot, perquè avui és segur gairebé al 100% que Puigdemont, Comín i Ponsatí acabaran, si és el seu desig, el mandat de cinc anys com a eurodiputats per al qual van ser escollits el maig del 2019. I això no depèn, arribat el cas, de si se'ls aixeca la immunitat per ser jutjats, sinó de la sentència final que, ara com ara, sembla que ja està cantada. Retirar les euroordres seria un altre camí, però la justícia espanyola no sol aprendre dels seus errors.
Barcelona. Divendres, 8 de gener de 2021. 15:04
Actualitzat Divendres, 8 de gener de 2021. elnacional.cat
El procés engegat per la justícia espanyola per a l'extradició del conseller Lluís Puig ha fracassat definitivament. La fiscalia belga ha decidit no recórrer la decisió del Tribunal d’Apel·lació contrària a l’extradició de Puig per la qual cosa acaba el recorregut de l’euroordre emesa contra ell per la seva implicació a l'1-O, i de retruc obre un nou escenari per a tots els polítics exiliats.
La fiscalia belga ha assegurat aquest matí a l’agència ACN que no recorreran la negativa dictada ahir pel tribunal d’Apel·lació, per a la qual disposava de 24 hores.
La Cort d'Apel·lació va considerar, segons va explicar la defensa de Puig, que el Tribunal Suprem no és competent en aquest cas i que existeix un risc de vulneració de la presumpció d’innocència, segons es desprèn de les declaracions de jutges, fiscals i autoritats espanyoles.
La no competència del Suprem ha estat un dels arguments fonamentals de l'exili per combatre les euroordres. També és un dels punts amb què es basen per reclamar la posada en llibertat dels presos polítics, com ha recordat Carles Puigdemont a través d'una piulada.
Els eurodiputats de Junts ja van subratllar ahir l'efecte que aquesta decisió pot tenir damunt de tots els processos oberts contra ells i, fins i tot, per la situació dels presos polítics.
Precisament, l'advocat dels polítics independentistes, Gonzalo Boye, ha celebrat la decisió de la fiscalia, a través de Twitter, jugant amb una metàfora d'escacs per advertir que s'acosta el moviment definitiu al taulell.
L'euroordre espanyola demanava l'extradició de Puig per un delicte de malversació de cabals públics per a l'organització del referèndum de l'1-O.
Aquesta era la tercera euroodre dictada contra el conseller. La primera es va presentar el desembre del 2017, quan una part del Govern es va exiliar amb Carles Puigdemont a Bèlgica. La segona, del juliol del 2018, es va haver d'esmenar diverses vegades per defectes de forma i va caure definitivament quan el tribunal de Schleswing-Holstein va decidir que els delictes de sedició i rebel·lió no encaixaven amb la legislació alemanya.
Les reaccions a la decisió final de la justícia belga no s'han fet esperar. Des del Consell per la República s'ha subratllat que aquest moviment avala l'opció de l'exili, liderada per Puigdemont.
