partitocràcia indepe: luctuosos lideratges de partidets deplorables

HORITZÓ ELECTORAL

L’aliança (impossible) entre el PDECat i el PNC

Hi ha hagut converses, però els de Bonvehí no volen cap acord
NÚRIA ORRIOLS GUIU
  • Imatge d’un consell nacional del PDECat dels temps en què Marta Pascal i David Bonvehí compartien partit.
Imatge d’un consell nacional del PDECat dels temps en què Marta Pascal i David Bonvehí compartien partit.

Quan Marta Pascal va estripar el carnet del PDECat per fundar el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) el més probable era que David Bonvehí acabés arribant a un acord amb l’expresident Carles Puigdemont per mantenir unit l’espai de JxCat. Tanmateix, el desacord estratègic i sobre la fórmula de com concretar l’aliança -JxCat no volia saber res de l’estructura del PDECat- va desencadenar una bifurcació de les dues ànimes de l’espai postconvergent: aquells que reivindiquen un espai ideològic de centredreta i moderat (Partit Demòcrata) i els que, al voltant de Puigdemont, es defineixen com de centreesquerra i independentistes sense descartar la unilateralitat (JxCat). Davant del divorci, qui havia vist amb bons ulls el PNC com una opció electoral davant de Puigdemont (amb finançament inclòs), va creure que el PDECat podia fer aquest paper i, consegüentment, va passar a demanar esforços perquè Bonvehí i Pascal arribessin a un acord per a les eleccions del 14 de febrer. L’eventual aliança, però, va néixer tocada de mort: el PNC, que no té representació al Parlament, pretenia negociar una coalició, mentre que el PDECat, que se sent fort amb els drets electorals d’aquesta legislatura, no tenia cap intenció d’arribar a un pacte.

La seqüència del desacord va començar al mes de setembre, quan des de la plataforma El País de Demà -un grup amb expolítics i gent de la societat civil que reflexionen sobre el futur amb l’empresari Antoni Garrell al capdavant- van convocar converses entre el PDECat i el PNC, amb el beneplàcit de l’expresident Artur Mas. Bonvehí va acceptar explorar-ho, però les dues parts només es van arribar a reunir dos cops: el 4 i l’11 de desembre. Hi havia Ferran Bel per part del PDECat i Àlex Moga per part del PNC. Pascal i Bonvehí, al seu torn, també es van reunir una vegada per separat. Abans, durant l’octubre i el novembre, personalitats del món de l’antiga CDC havien fet moviments per intentar un acostament de posicions, així com personalitats del Cercle d’Economia i del Círculo Ecuestre. Les reunions, però, van constatar les diferències i els recels dels partits.

I és que hi ha un detall que no pot passar per alt i que va verbalitzar la mateixa candidata a les eleccions del PDECat, Àngels Chacón, en una roda de premsa recent: “Si [Marta Pascal] decideix marxar i fundar un partit propi, s’entén que els seus posicionaments són diferenciats. ¿Les diferències les ha resolt en dos mesos?”, es va preguntar. La frase explicita el malestar a les files del PDECat per l’adeu de Pascal a la primavera i el tret de sortida del PNC en un moment, com admeten fonts del partit, difícil per la negociació que hi havia oberta amb Puigdemont. Ara que alguns dirigents tenen la sensació d’haver-se desacomplexat ideològicament després d’anys pendents de la CUP, no li perdonen la decisió, a part de considerar que més que sumar la unió amb Pascal els pot restar vot independentista.

Incorporar gent

La coalició que reclamava el PNC va ser descartada ja d’entrada pel PDECat, que no ha buscat acords electorals amb altres formacions del catalanisme polític. Els de Bonvehí acceptaven incorporar gent independent tal com han fet amb l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega o la candidata de Catalans Convergents (el partit de Germà Gordó) Teresa Pitarch (12a per Barcelona). El PNC, però, volia un reconeixement, almenys que quedés constància de la presència del partit en la candidatura. Pel que fa als candidats, Marta Pascal estava disposada a no ser-hi si això facilitava algun tipus d’aliança.

L’11 de desembre les dues delegacions es van emplaçar a donar-se una resposta aquell mateix cap de setmana. El PNC prioritzava qualsevol acord -té menys possibilitats d’entrar-, però el PDECat no, ja que no veia factible aquesta aliança. La resposta va arribar públicament: Chacón, el dilluns 14 de desembre, després de la reunió de l’executiva, admetia converses amb el PNC però tancava la porta a qualsevol tipus d’acord electoral. Poques hores més tard, Pascal responia amb un comunicat dur en què acusava el PDECat de seguir l’estratègia de confrontació de JxCat i deixava clar que anirà a les eleccions (ha de reunir l’equivalent al 0,1% del cens de cada demarcació en firmes). Marta Pascal i David Bonvehí, que van fer tàndem el 2016 en la fundació del PDECat, seran ara competidors quatre anys després.

----------------------------

ERC i els comuns s'insten a governar plegats després del 14 de febrer però es fixen condicions oposades

Els republicans proposen un govern de forces autodeterministes i els comuns un executiu d'esquerres

  • Aragonès i Albiach en una imatge al Parlament d'abans de la pandèmia / PERE VIRGILI
Aragonès i Albiach en una imatge al Parlament d'abans de la pandèmia / PERE VIRGILI

Des que han aprovat junts els pressupostos de la Generalitat del 2020, els de l'Ajuntament de Barcelona (2020 i 2021) i els de l'Estat (2021), ERC i els comuns s'han interpel·lat unes quantes vegades per portar la seva aliança una mica més enllà dels comptes públics. Aquest diumenge els dos partits s'han instat a explorar un pacte de govern després de les eleccions del 14 de febrer però tant els uns com els altres s'imposen condicions que a priori són inassumibles per l'altra part. ERC proposa als comuns que participin en un futur executiu on també hi siguin JxCat i la CUP, mentre que els comuns volen un "govern d'esquerres" que necessitaria el PSC. Els d'Oriol Junqueras asseguren que mai pactaran amb els socialistes catalans i els d'Ada Colau, que mai ho faran amb JxCat. Així doncs, s'interpel·len a concretar una aliança que ara mateix sembla impossible.

En una entrevista amb Europa Press, la número dos d'Esquerra a les eleccions al Parlament, Laura Vilagrà, ha argumentat que el partit d'Ada Colau podria ser al pròxim Govern si defensés un referèndum d'independència i l'amnistia de tots els represaliats: "Depèn d'ells, del seu paper i de com s'incorporin amb l'agenda política que tenim sobre la taula del dret a l'autodeterminació i l'amnistia". Als republicans no els va agradar que els comuns no donessin suport a la resolució sobre l'amnistia que es va aprovar fa dues setmanes al Parlament, però tot i això consideren que hi ha marge per arribar a acords després del 14 de febrer. "Han rebutjat la llei d'amnistia i és evident que ens situa més lluny, però com que compartim moltes lluites i ja hem fet molt camí junts pensem que encara es poden incorporar a aquest front ampli", ha dit Vilagrà.

  • La número dos d'ERC a les eleccions al Parlament, Laura Vilagrà. / DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS
La número dos d'ERC a les eleccions al Parlament, Laura Vilagrà. / DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS

Així, la idea dels republicans després del 14 de febrer seria formar un Govern que fos "un front ampli per la independència" i per l'autodeterminació que inclogués els comuns, el PDECat, JxCat i la CUP. En definitiva, ERC repetiria l'aliança que ja manté amb JxCat –malgrat tots els episodis de divisió de l'actual mandat– i l'ampliaria a tres partits més. 

 

El Parlament activa el camí de l'amnistia sense els comuns i amb el rebuig del PSC

"Segrestada" per JxCat

Ara mateix sembla del tot impossible que els comuns puguin comprar una fórmula de govern així. En una entrevista amb l'agència Efe també aquest diumenge, la seva líder al Parlament, Jéssica Albiach, ha instat ERC a triar entre "continuar segrestada emocionalment" per JxCat o optar per una aliança d'esquerres. Per a ella, que es repetís la coalició JxCat-ERC seria "desastrós per a Catalunya" perquè és una coalició que "no està funcionant" i "no és capaç de posar-se d'acord en absolutament res". "Han de decidir si volen ser l'ERC progressista o l'ERC 'processista'", ha resumit.

I quin pacte d'esquerres proposen? Albiach ha evitat parlar d'un tripartit com el que va governar Catalunya entre 2003 i 2010, però com que cap enquesta preveu la més mínima possibilitat que ERC i els comuns sumin majoria absoluta per si mateixos, per fer un govern d'esquerres seria imprescindible comptar amb el PSC. Albiach ha argumentat que "de fórmules n'hi ha moltes i no necessàriament cal que siguin tres al govern". "Hem de ser creatius i veure com encaixem millor les peces perquè Catalunya tingui un govern d'esquerres amb suports d'esquerres", ha conclòs. Una possibilitat seria que dos dels tres partits formessin Govern i el tercer hi donés suport extern al Parlament. Sigui com sigui, amb el rebuig actual d'ERC al PSC és una operació improbable com a mínim. Tan improbable com veure els comuns governant amb JxCat.