"Espanya, a diferència d’Alemanya, no es va desnazificar", Jordi Galves

Espanya, a diferència d’Alemanya, no es va desnazificar. Per no tenir no tenim ni una paraula que vulgui dir això mateix, desinfectar-nos del franquisme, de Falange, del nacionalcatolicisme i, en canvi, el que sí que hem tingut són propostes per desinfectar-nos de l’independentisme català, com demanava Josep Borrell, el gran amic dels indis americans. Si Espanya hagués abordat honradament una desnazificació, hauria acabat enfrontant-se a la qüestió que planteja la famosa pel·lícula Judgment at Nuremberg (Els judicis de Nuremberg), dirigida per Stanley Kramer el 1961. És una qüestió important. Que no es pot viure en una democràcia mentre no s’esporgui de soca-rel el poder judicial, mentre no eliminem de la nostra societat l’arbitrarietat d’un poder absolut que viu en la cruel fantasia que no necessita justificar-se. Que es dedica, sense contrapès i sense control, a la persecució política, ahir contra el president Torra i avui contra el flamant, temible, candidat independentista Joan Canadell. Que vol tornar a jutjar Arnaldo Otegi, per intensificar la injustícia contra un dirigent polític basc partidari del final del terrorisme armat. Que avui continua perseguint més de tres mil persones independentistes pels fets del Primer d’Octubre de 2017. Que ara vol tornar a jutjar el raper Valtònyc, per un imaginari delicte d’odi contra la Guàrdia Civil. Que ha condemnat Dani Gallardo a quatre anys i mig de presó per la protesta contra la sentència del Primer d’Octubre a Madrid per unes suposades lesions lleus, seguint el descomunal criteri del cas Alsasua, digne d’un judici de guerra. Un poder judicial que es nega a investigar la participació dels serveis secrets espanyols en els atemptats islamistes de Barcelona i Cambrils. I que, quan el Consell General de l’Advocacia planteja a l’Audiència Nacional la indefensió dels clients en negar-se a abordar la qüestió de fons, es crea una cortina de fum i es redueix el conflicte a abordar l’excés verbal del jutge Guevara, sempre tan temperamental. El president de l’Audiència Nacional ha dictaminat que “en el ánimo de Guevara no estaba de manera consciente y voluntaria faltar al respeto y consideración debida a los letrados”. I això com ho pot saber el senyor jutge? En nom de quina justícia es fan judicis d’intencions des de l’arbitrarietat d’un poder que s’exhibeix com a absolut, imprevisible i desproveït de qualsevol respecte pels administrats? Quin partit polític que no sigui independentista s’ha plantejat acabar d’una vegada per totes amb aquesta impunitat judicial, digna de la dictadura? De la de Franco.

17-XII-20, Jordi Galves, elnacional.cat